Enhorabona al Jardí Botànic de València

Botànic BIC

Hi ha calma quan, a poqueta nit, els darrers visitants deixen el jardí. Diríem que els arbres centenaris d´ampla copa, transpiren en pau mentre els ocells que s´hi ajoquen piulen suaument abans que arribe la nit. A fora, el trànsit no deixa gaudir plenament d´un entorn ciutadà singular que espera que l´Ajuntament de València li atorgue especial protecció. El Botànic i els voltants pròxims, ja han sigut declarats Bé d´Interés Cultural per la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura i ara cal que les institucions hi actuen en conseqüència.

La Universitat de València, propietària del jardí, està d´enhorabona perquè s´ha respost positivament a una demanda realitzada des de fa temps. I la plataforma cívica Salvem el Botànic ha assolit una fita, tras deu anys de lluita ciutadana a favor de la preservació del jardí en condicions òptimes i de la conservació de l´entorn. Una lluita a favor d´un nou model de ciutat, amb accions reivindicatives i de sensibilització: «Cinturó verd pel Botànic», «Abraçada al Botànic», «Besos pel Botànic», manifestacions, vídeos, publicacions, actuacions jurídiques, propostes tècniques... Una recompensa a l´acció cívica tenaç, tras deu anys.

Deu anys, que és el temps durant el qual la degradació ambiental del territori valencià ha avançat extraordinàriament. Deu anys durant els quals s´ha duplicat la superfície construïda, més que en els milers d´anys anteriors junts. Deu anys de desaparició de patrimoni natural, cultural i agrícola. L´alcaldessa de València diu: «Som el primer govern que protegeix horta». El que no diu és que és el primer govern que hi ha permés la màxima destrucció. El president Camps diu: «Hi ha que crear una coalició verda per al desenvolupament de boscs urbans». El que no diu és que el verd que més promou és el dels camps de golf. Sí. Calen molts «Salvem». Calen moltes «Abraçades» i «Besades» per aquest País.

CARME MIQUEL

·
Article publicat al diari LEVANTE del dimarts 26 de juliol de 2005

·