dimecres, 27 de juliol de 2005

Els lledoners de la plaça de Sant Agustí Vell

HISTÒRIES DE TERRASSES // JOANET

El lledoner torna a respirar

Per EDWIN WINKELS

Quan fa poc més de 20 anys es va reformar l'eterna plaça de Sant Agustí Vell, a la part alta --no per rica, sinó per situació-- del barri de la Ribera, i van rematar la renovació amb la plantació de sis arbres, Àngels Paredes va començar a regar els dos petits exemplars de lledoner que havien col.locat just davant del seu bar. Ara, dues dècades després, gràcies a l'aigua i sobretot a les atencions, són els dos arbres més alts de la plaça, els que fan més ombra i els que han aguantat més bé les envestides socials que ha patit la petita plaça els últims anys.
Sota dels avui en dia enormes lledoners hi ha les vuit taules del Joanet, bar longeu construït sobre uns fonaments del segle XIV i que Joan Gramun va obrir cap a l'any 1900. Per casualitat, el propietari d'ara, el marit de l'Àngels, Joan Gou, torna a portar el nom del bar. A part d'aquesta reforma, poc deu haver canviat Sant Agustí Vell en un segle. Segueix sent una plaça molt de barri, gairebé de poble, encara amb molta gent que es coneix entre si i que ha nascut pels voltants.
A l'Àngels el que li agrada més és que, igual que el Joanet, moltes cases conserven les portes i els arcs de sempre, com el restaurant L'Econòmic, que data dels anys 30. A la cantonada amb Carders hi ha un altre clàssic, el Mundial, amb 80 anys complerts en aquest racó que ha recuperat una mica la tranquil.litat d'altres èpoques. Durant un temps, els seus carrers eren el refugi de xavals que es dedicaven a robar a turistes i altres transeünts, i poca gent s'atrevia a endinsar-se en aquesta zona inhòspita. Amb cara de pena, però sense por, l'Àngels i el Joan veien des de la barra com els pispes es convertien en el seu gran problema, però es van negar a tancar, a fugir, perquè el bar és seu, ha estat sempre de la família i per aquest amor s'aguanta gairebé tot.Ara se n'alegren, perquè Sant Agustí Vell torna a ser itinerari de bohemis procedents de tot el món que esquiven la Rambla i, a partir de la una del migdia, se'ls ha de convèncer que ja no es pot prendre només una cervesa a la terrassa del Joanet, sinó que és l'hora de dinar. Els que hi arriben pel menú també prefereixen la terrassa a l'ombra dels dos lledoners.
·
Article publicat a la pàgina 64 de l'edició de 7/27/2005 de El Periódico de Catalunya
·

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que content que estic d'haver llegit aquest text sobre la plaça de Sant Agustí Vell, on quan vaig a Catalunya m'agrada de passejar. Passant sota els porxos em deleixo pensant en els anys quaranta quan el meu pare hi treballava, un cop sortit de presó. Ara ja no hi ha gana, com a mínim per a mi. En canvi hi ha encara l'espai necessari per a somiar temps passats on encara tenia tota la vida al devant. Quan torni, aniré a cal Joan, sota l'ombra dels lledoners!

F. Mas i Castanyer ha dit...

Ens agrada veure com la gent gaudeix llegint i rellegint els escrits que posem.
Gràcies.
He aprofitat per posar unes fotos de la plaça de Sant Agustí Vell.

Anònim ha dit...

De les places de Barcelona en les que he estat, qúe en són moltes, la de Sant Agusti i la de Sant Felip Neri, són, per mi, les que tenen més encant.

Salutacions