dimecres, 27 de juliol de 2005

El salze i el xiprer

Estimo el xiprer que, estèril, sever,
amunt pel cel, enlluernat, s'enlaira,
i dret i sol, sap menysprear l'esquer
de tots els besos perfumats de l'aire.
Però estimo també el salze, lleuger,
de brancs vençuts sense resistir gaire,
que es gronxa, viciós i joganer,
als braços d'un oreig fantasiare.

El xiprer m'encomana la feresa
dels camins sense marge de l'espai;
el salze la dolçor de la flebesa
i el goig d'abandonar-se en un desmai.
Rígid xiprer, roent virtut encesa,
tendre salze, pecat, encís, esglai!
Que la vostra ombra juntament estesa
no falti mai al jardí del meu cor...

Màrius Torres
·
(1910-1942)
Agost 1938
·