dimarts, 19 de juliol de 2005

Què li han fet al bosc

Pare

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
·
Joan Manuel Serrat
·

2 comentaris:

nimue ha dit...

un dels meus refugis a València és el Jardi Botànic. Ara que estic vivint a Barcelona des de fa alguns messos és una de les coses que enyore i m'ha fet molta il·lusió veure que hi ha un enllaç al teu blog :))

F. Mas i Castanyer ha dit...

Gràcies NIMUE.
Em va agradar la web del Jardí Botànic.
I seguiré posant més coses valencianes sobre els arbres, ni ha forca i estant molt bé.