Els focs s'apaguen a l'hivern

“ELS FOCS S’APAGUEN A L’HIVERN”

Incendis: “el foc no és la malaltia, sinó el símptoma que la posa en evidència”, deia, en pau descansi, l’estimat Santi Salvador. I què hem fet doncs per guarir-nos durant 30 anys de democràcia, i 20 anys després del Fòrum sobre els Incendis Forestals de Montserrat?

El que és ben segur que no s’ha realitzat, extensivament i com cal, són les aclarides selectives de pins (“envellir” la pineda) per tal d’ajudar a la maduració natural de les pinedes vers alzinars, rouredes, o màquies, boscos aquests més estables i resistents a les pertorbacions com el foc... Malauradament però, sí que encara s’acostuma a estassar el sotabosc, “netejant-lo” dels plançons naixents d’alzines, roures, arboços, marfull, serveres, aurons, blades, murtres, savines, càdecs... perpetuant-se llavors, inútil i retrograda-me’n, les resinoses pinedes!

Els alzinars i les rouredes constitueixen els autèntics planifolis mediterranis propis de Catalunya; les pinedes actuals (sempre joves, transitòries, inestables,...) són l’herència de l’abandonament del medi rural i de la mala gestió forestal. Observem si no com a la Provença, on sí que es potencien aquests ecosistemes, s’incrementen les precipitacions amb l’ombra i la humitat que aquests desprenen.

Tampoc encara no hem protegit l’esquirol i el gaig, els veritables “jardiners del bosc”, que en disseminar perseverantment les aglans de roures i alzines, activen així l’evolució dels nostres boscos; indubtablement fa més feina un esquirol o un gaig viu que qualsevol campanya de reforestació!

I pregunto, tant costa avui en dia de disposar de la tecnologia necessària per a que els helicòpters puguin operar de nit, que és quan realment resulta eficient la lluita contra el foc! -en davallar la temperatura i el vent, pujar la humitat...-; bé que els militars tiren bombes de veritat oi?!

Altres idees a endegar podrien ser també, per exemple, el promocionar la recuperació o construcció de noves basses agrícoles, tant per generalitzar el reg eficient per goteig com per l’ús dels bombers, i que, naturalitzant-les (amb vegetació marjalenca...), també resulten d’interès estratègic per a fauna en greu perill d’extinció, com són els amfibis en general...

I ara, amb 30 anys de democràcia, ja tindríem alzinars i rouredes, o màquies, i no pas aquestes pobres pinedes que tant i tant cremen. Ens posem doncs a la feina d’una vegada?, o continuem jugant encara 30 hiverns més a empaitar l’esquirol i el gaig i...

Toni Bara i Manyé
GEPEC – Ecologistes de Catalunya

"Els focs s'apaguen a l'hivern"

·