Tal dia com avui
Les garroves de la pobresa (1909)
Joan Benejam Vives, pedagog i publicista citadellenc, publicava el llibre Ciutadella Vella on exposava imatges de temps enrere i narrava anècdotes ben curioses.
Conta Joan Benejam que hi hagué a Ciutadella, a l'època de començaments de la XIX centúria, anys de molta fam, agreujada en temps d'estiu...
«En certa ocasió va venir un vaixell carregat d'una cobertada de garroves abeurades d'aigo salada, i es van depositar a sa Planada, perquè es secassin, quan una partida d'afamats s'hi varen tirar damunt, i feines hi va haver per salvar la mitat de ses garroves».I és que no era la primera vegada que el fruit del garrover apaivagava els estómacs buits. La glosa: «Ja ho dirà qui serà viu/ Com ho passaven els pobres:/ De favet i de garroves/ Per poder passar s'estiu».
I és que la garrofa o garrova, bruna, indehiscent, poliperma, de cobertura coriàcia i polpa carnosa, fruit de la Caratonia Siliqua, fou duita pels àrabs del Proper Orient i abunda en els nostres camps de conreu, des de llavors i com un llegat més d'aquella cultura. El garrover pot arribar a tenir una altura de quinze metres i la seva soca és robusta, essent els seus cimals de considerable amplària. Les fulles, compostes i pinnades, mostren una especial lluentor i les flors, masculines i femenines, es troben en peus diferents, poc vistoses i reunides en raïms. Les semences de la baia o llegum són ovalades i molt dures i des de l'època islàmica emprades com a «qîrât», del grec «keration», unitat de pes o unitat de massa per a pesar perles i pedres precioses, equivalent a 200 mil·ligrams. La garrova, molt emprada com aliment del ramat, s'ha fet servir molt de temps en els països àrabs en rebosteria i altres productes de l'alimentació humana. El garrover prefereix, sempre, les regions litorals de la conca mediterrània. Però la seva polpa ensucrada és també, actualment, una succedània de la xocolata. Pel que fa a la literatura àrab, i, principalment aquella que és de tema eròtic, s'hi manifesta, així mateix, amb tot tipus de suggeriments i presències, i entre d'altres exemples, en el llibre del Xeic Nefsaquí ens és donat llegir el següent:
«Un remei digne d'esment, ben conegut per la seva eficàcia afrodisíaca, consisteix en bullir dins aigua, durant molt temps, garroves, desproveïdes dels pinyols, juntament amb pell de magrana. Prengui la dona un bany de seient amb la cocció així obtinguda i que ha d'estar tan calent com es pugui suportar; quan el bany es refreda, ha de ser encalentit i emprat novament algunes vegades».
Afegia a aital text el transcriptor que «la garrova, fruit del garrover, arbre ben conegut (pels musulmans), les quals flors emeten un olor penetrant, que sembla el del semen, té les propietats de ser pectoral i purgatiu, mentre que les fulles són astringents.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
·
Entrades
2 comentaris:
Algú em sabria dir si evitar que es rebassin oliveres milenàries té cap empar legal i si les normes subsidiàries d'un municipi poden regular-ho?
L'olivera com arbre de cultiu agrícola que és no té l'empar legal de què gaudeixen les espècies forestals (Llei de Monts i transposicions autonòmiques). Al contrari que l'ullastre que sí que el té o les oliveres que restin vives (amb bordalls d'ullastre inclosos) plantades a un lloc que ha deixat de ser agrícola i s'ha convertit en mont segons definició de la Llei de Monts. Si el lloc es pot definir com a mont
Ley 43/2003
"Artículo 5. Concepto de monte.
1. A los efectos de esta ley, se entiende por monte todo terreno en el que vegetan especies forestales arbóreas, arbustivas, de matorral o herbáceas, sea espontáneamente o procedan de siembra o plantación, que cumplan o puedan cumplir funciones ambientales, protectoras, productoras, culturales, paisajísticas o recreativas.
Tienen también la consideración de monte:
a) Los terrenos yermos, roquedos y arenales.
b) Las construcciones e infraestructuras destinadas al servicio del monte en el que se ubican.
c) Los terrenos agrícolas abandonados que cumplan las condiciones y plazos que determine la comunidad autónoma, y siempre que hayan adquirido signos inequívocos de su estado forestal.
d) Todo terreno que, sin reunir las características descritas anteriormente, se adscriba a la finalidad de ser repoblado o transformado al uso forestal, de conformidad con la normativa aplicable.
e) Los enclaves forestales en terrenos agrícolas con la superficie mínima determinada por la Comunidad Autónoma.
[Este apartado ha sido añadido conforme a la Ley 10/2006, de 28 de abril, por la que se modifica la Ley 43/2003 (BOE núm. 102, de 28-04-2006, pp. 16830-16839)].
2. No tienen la consideración de monte:
a) Los terrenos dedicados al cultivo agrícola.
b) Los terrenos urbanos y aquellos otros que excluya la comunidad autónoma en su normativa forestal y urbanística.
3. Las comunidades autónomas, de acuerdo con las características de su territorio, podrán determinar la dimensión de la unidad administrativa mínima que será considerada monte a los efectos de la aplicación de esta ley."
Si l'indret on hi ha plantades les oliveres es troba dins un ENP (Espai Natural Protegit), Parc Natural, Paratge Natural etc. cal atendre al PORN o decret de declaració d'aquest Espai Protegit. Els Plans Rectors d'Ús i Gestió (PRUG)són els que sí que poden regular el maneig que se'n pot fer d'aquests arbres. Però en general, abans del PRUG, solen restar sense protecció.
Ara bé, el canvi d'ús agrícola o els moviments de terra que poden generar l'extracció, l'arrabassament de les oliveres sí que poden suposar la necessitat d'autorització administrativa, especialment pel que fa a la urbanística municipal.
Si no existeix una figura legal d'àmbit autonòmic, estatal o europeu que no doni protecció i regulació a l'arrabassament de les oliveres, podria ser que els ajuntaments tampoc les poguessin protegir. Caldria saber quin abast poden assolir les ordenances municipals al respecte.
Tot això que estic parlant cal entendre-ho com una opinió no ben informada al respecte.
En tot cas, ja vos dic que el moviment de terra i maneig que provoca l'extracció de les oliveres poden haver de menester autorització administrativa, no tant per les oliveres com per el moviment de terra i actuació de maquinària que provoca.
Això pel que fa a les Illes Balears i concretament a Mallorca.
nota político-linguístico-personal: Em sap greu (un més) no haver trobat aviat una traducció de la Llei de Monts al català i haver hagut d'aferrar la del castellà. Al cap i a la fi es tracta d'una Llei Estatal i com a norma i en interès seu, sol ignorar o menysprear les altres llengües que asseguren pertanyen al seu Estat (que sobretot mantenim nosaltres).
Publica un comentari a l'entrada