Rèquiem pels arbres de Banyoles

Rèquiem per 28 banyolins

El nivell cultural d'un poble es mesura per la seva sensibilitat vers la natura i pels arbres en particular. Aquests dies l'Ajuntament de Banyoles ens ha donat una altra mostra a gran escala del seu nivell cultural amb la tala dels plàtans centenaris de la plaça Major. La primera ens la va donar l'eliminació d'una part del bosc de ribera de l'estany, amb motiu de la celebració del mundial de rem passat. L'Ajuntament s'escuda en un informe tècnic per justificar la seva decisió. Els arbres estaven infectats per un fong.

Qüestionable. Els arbres ornamentals de tot municipi formen part del mobiliari urbà, d'un patrimoni que les polítiques de les regidories pertinents malmeten de forma reiterada. Les podes brutals que es duen a terme en els arbres urbans faciliten aquestes infeccions fúngiques (els plàtans de la plaça en van tenir) però, tot i així, la majoria de les vegades aquestes infeccions es transformen en malalties cròniques amb les quals l'arbre conviu. A gran part dels arbres de la plaça els quedaven encara molts lustres de vida. Al·legar una malaltia no mortal per talar-los, una malaltia provocada per la gestió inadequada d'aquest mobiliari urbà és, com a mínim, qüestionable. La majoria dels humans convivim amb malalties cròniques que ni tan sols es manifesten. Per exemple, l'herpes labial afecta un 80 per cent de la població, i a ningú se li acut activar una emergència sanitària i molt menys limitar el temps de vida dels afectats.La falta de sensibilitat del nostre Ajuntament vers els arbres pot fer-se extensible a una gran capa social present a la ciutadania banyolina. Barris sencers es mobilitzen per la recollida de signatures amb les quals pressionar el consistori perquè talli els arbres dels seus carrers. Veïns de bé obsequien amb lleixiu, herbicida o un rampell de destral l'arbre instal·lat al davant del seu portal. Els arbres molesten, embruten els carrers amb fulles, atrauen ocells que dipositen les seves dejeccions sobre la nostra màquina sacramental: el cotxe. La mateixa indignació enfront la tala, per part d'alguns comerciants de la plaça, no és més que la reacció a un fet al qual s'han oposat durant dècades: la remodelació de la plaça Major i la seva transformació en zona de vianants.

Malgrat el tret diferencial, l'Espanya arboricida que va desertitzar mitja península perviu en nosaltres.

SERAFÍ GIMENO i SALVADOR SALRÀ,
en representació de l'Agrupació de Ciutadans Crítics. Banyoles (Pla de l'Estany).

Carta publicada a El lector escriu del diari El Punt Comarques Gironines del dissabte, 09 de Juliol del 2005.

·