divendres, 29 de juliol de 2005

La Figuera

La Figuera. Arbre mític, carismàtic i entranyable de tota la mediterrània. Un dels que ha estat més conreat i més preuat. Lloat i glossat per camperols i per caminants, per escriptors i per poetes. Pels seus dolços fruits, per la seva voluptuosa ombra, per aparèixer sovint a la vora del camí.
La Figuera, un arbre que ara tenim, injustament, una mica oblidat.
·

·

La Figuera

Dónes, figuera, quan l'aire rutila,
bosses de mel a l'amic i a l'estrany;
mar, casa i horta coneix i vigila
la teva soca de pell d'orifany.

Has vist Adam, fill rebel de l'argila,
l'àngel irós i el seu mal averany;
i si Jesús maleí fora vila,
erma de fruits, la figuera d'antany,

ara, en abril, quan és gerda la brossa,
Qui ve de vèncer la mort en sa fossa
a tu decanta la mà transparent,

i verdes flames encara desnia
en cada branc que l'hivern abaltia,
oh canelobre del Vell Testament!

Josep Carner
·

·

3 comentaris:

nimue ha dit...

la figuera em recorda la meua infantesa. Solíem anar al camp i hi havia la Figuera. A l'ombra passàvem el temps totes les dones de la família, jugàvem, menjavem figues, ens reiem... eren bons temps.

Anònim ha dit...

La llet de la figuera fa fits...

. ha dit...

M'ha semblat molt bona aquesta idea de fer un bloc d'arbres. La llet de les figues cura les berrugues o verrugues superficials.