La Figuera. Arbre mític, carismàtic i entranyable de tota la mediterrània. Un dels que ha estat més conreat i més preuat. Lloat i glossat per camperols i per caminants, per escriptors i per poetes. Pels seus dolços fruits, per la seva voluptuosa ombra, per aparèixer sovint a la vora del camí.
La Figuera, un arbre que ara tenim, injustament, una mica oblidat.
·
·
La Figuera
Dónes, figuera, quan l'aire rutila,
bosses de mel a l'amic i a l'estrany;
mar, casa i horta coneix i vigila
la teva soca de pell d'orifany.
Has vist Adam, fill rebel de l'argila,
l'àngel irós i el seu mal averany;
i si Jesús maleí fora vila,
erma de fruits, la figuera d'antany,
ara, en abril, quan és gerda la brossa,
Qui ve de vèncer la mort en sa fossa
a tu decanta la mà transparent,
i verdes flames encara desnia
en cada branc que l'hivern abaltia,
oh canelobre del Vell Testament!
Josep Carner
·
·
Entrades
3 comentaris:
la figuera em recorda la meua infantesa. Solíem anar al camp i hi havia la Figuera. A l'ombra passàvem el temps totes les dones de la família, jugàvem, menjavem figues, ens reiem... eren bons temps.
La llet de la figuera fa fits...
M'ha semblat molt bona aquesta idea de fer un bloc d'arbres. La llet de les figues cura les berrugues o verrugues superficials.
Publica un comentari a l'entrada