Els arbres de la plaça de Banyoles

Els arbres de la plaça

Quan hom deixa la política activa local per passar-ne a ser un observador, aquesta circumstància afavoreix l´anàlisi crítica. Malgrat tot, encara resten algunes telefonades, comentaris d´amics i xerrades al carrer amb ciutadans que expressen el seu parer sobre les inquietuds globals del poble o de debats de cafè entre tertulians. Tot plegat, conforma l´herència d´un passat recent.Aquests darrers dies a Banyoles hi ha una gran indignació en diferents sectors del poble que han vist com l´equip de govern de l´Ajuntament tallava els arbres de la plaça Major en una acció que no podia ser més barroera tant per la forma de fer-ho com pels comentaris dels mateixos regidors municipals en intentar justificar-ho.

El senyor Brugulat deia fa temps en una entrevista al desaparegut El Bagant que es considerava tan banyolí com els arbres de la plaça Major de Banyoles. Ara una de les característiques principals de la ciutat ha desaparegut a causa d´una decisió que només es pot prendre quan es perd el nord de la realitat i es pensa l´autor que només ell gaudeix de la raó o, dir en altres mots, de la veritat absoluta. I el ciutadà que es dedica a pagar els impostos i a viure amb més o menys passió les facècies banyolines, pensa que els ecologistes de l´Ajuntament o del seu entorn no han obert boca i que Patrimoni de la Generalitat, tampoc.

Ja m´ho diuen, que han arribat altres temps, que cal adaptar-se a noves situacions i que a casa s´hi està molt bé, per la qual cosa no paga la pena manifestar desacords perquè només es guanyen enemics. Possiblement sigui millor «passar de tot». Però una ciutat com Banyoles no es pot permetre actuacions que l´empobreixen des de diverses perspectives o des d´àmbits culturals o turístics.

La recuperació del Barri Vell arriba tard, les zones de vianants de l´entorn de la plaça es consoliden quan ja el segon Ajuntament democràtic ho tenia més o menys projectat... Mentrestant, la ciutat s´haurà de conformar amb una polèmica estèril atès que els fets ja són consumats. Ara, cal exigir que s´esmeni el mal fet de la millor manera possible. Si un arbre pateix una malaltia, s´ha d´intentar guarir-lo i si mor, se l´arrenca, tot substituint-lo per un de nou; però quan es talen tots de cop com a mínim es creen sospites que ara els responsables del consistori hauran d´aclarir. Almenys, la ciutat es mereix una explicació i no que li prenguin el pèl, encara que sigui en nom de la democràcia.

PERE LLADÓ I ISÀBAL

Article publicat al Diari de Girona el 28 de juny del 2005.

·