L'arbre representa, en el sentit més ampli, la vida del cosmos, la seva densitat, creixement, proliferació, generació i regeneració. Com a vida inesgotable equival a la immortalitat.
Entre les moltes coses que l'home necessita tenir a mà per entendre el seu destí, hi ha l'arbre. I dic això, perquè no és d'estranyar que, quan molts ens apropem a aquesta planta de tronc llenyosos i elevat, i ens enfrontem a la seva realitat viva, poderosa, prolixa cercadora de voltes celestes i generosa d'aquesta humilitat de l'alzina de Machado, "que cedeix només a la llei de la vida", sentim el pes del jou que uneix l'essència de la seva saba amb la nostra sang des de la nit dels temps. No és gratuït, tampoc, que ja en el segle III al filòsof Porfiri no se li ocorregués una altra metonímia que la de l'arbre, per a estructurar la llei de l'extensió i la comprensió de ni més ni menys que l'univers, fet d'altra banda gens incongruent, ja que segons el Diccionari de símbols de Juan Eduardo Cirlot, "l'arbre representa, en el sentit més ampli, la vida del cosmos, la seva densitat, creixement, proliferació, generació i regeneració. Com a vida inesgotable equival a la immortalitat"; o que el Mestre personifiqués en aquest arborescent germà, els fruits de les nostres obres. I és que siguem o no conscients d'això, homes i arbres, filosòfiques cadenes on els mons subterrani, terrenal i celestial concatenen les baules que han de suportar la descomunal tensió que existeix entre el bé i el mal, estem units per un mateix fat: fugir de l'horitzontalitat de la mort. Està clar que és precisament aquest pla horitzontal, clar de vegetació, el que ha detectat fa uns dies el Laboratori de Teledetecció (LATUV) d'Europa. A Andalusia, al dia d'avui i segons els responsables d'aquest programa científic, la situació és "dolentissíma". Els incendis forestals i la sequera, in crescendo, continuen sent la bèstia negra que farà -si no s'hi posa remei- que algun dia allò de la dita popular que en la vida -a més de tenir un fill i escriure un llibre- cal plantar un arbre, només sigui sembrar erms de monuments tristos i dispersos en honor a la solitud de l'home.
Francisco Dancausa Ruiz
Diario CÓRDOBA (6-VII-2005)
i a Noticias.com · Comunidad de redactores (08/07/2005)
·
Entrades
1 comentari:
tanmateix és tant fàcil plantar
un arbre, almenys un arbre fruiter,
agafes els pinyols de la fruita
que t'acabes de menjar
i els plantes; aprop meu tinc un
nesprer que va creixent cada dia.
Ara, això sí se l'ha de mimar
i aquí és on s'obliden molts.
Publica un comentari a l'entrada