divendres, 11 de setembre del 2009

Quedar d’acord per anar a collir figues

Quotidianitat quotidiana en perill d’extinció

Figa de la senyora amb degotís. Foto: R.Mas

Escala de tres peus en moviment. foto: J.Millán

Dissabte passat anàrem a collir figues de cristià a les figueres del tio Pep a s’Empedrat. La veritat és que sempre que vaig a collir fruites com ara figues, prunes o cireres, paradoxalment, acab patint d’agrura (cremor d’estómac) de tanta dolçor. La golafreria que em provoca la fruita agafada de l’arbre pot amb jo.
Érem una tracalada, onze i el ca. Collirem un parell de poals de figues per menjar en fresc com a postres i amb pa amb oli. En Javi se’n dugué un canastro ple per fer-ne confitura, i en Lluís un cul de sac de figues secallones per fer un poc de sequer per guardar a dins pots amb anís.
Era el capvespre, hi havia una bona ennuvolada però no havia plogut. Si ho hagués fet, això hagués estat fatal per les bordissot negres, que tot d’una agregen quan fa quatre gotes. Com passa arreu a moltes feines, un s’enfilava a l’escala de 3 peus, un altre la feia córrer i la resta badocaven. Però ens ho passàrem bé.
El figueral de s’Empedrat no és molt extens, 7 figueres però totes grandioses i de molt bona casta: Bordissot negre (clivellades i de pell fina, molt dolces, amb degotissos de mel), De la senyora) o forasteres(de pasta preciosa, brillant i color sang), Coll de dama blanca (de pasta densa i pell gruixada però dolcíssima), Coll de dama negra (boníssima), De la roca (menudes de pell virada), Martinenca (molt bona, delicada, amb clivells verticals i horitzontals) i Rogeta o Roja (extremadament dolça, les primeres figues flors). Segons el tio Pep, que de figues en sap una estona llarga, la bordissot negre és, probablement, la millor casta de figa que hi ha. Probablement.

cavall de serp. Foto: J.Millán

Xerràrem de lo bones que són les figues, del que cou la lletrada de figuera quan et cau sobre la pell, de llevar fics i berrugues amb llet de figuera, de com i quan s’ha de sembrar una figuera (vuit pams per vuit pams), de que les figues es cullen de l’arbre i les secallones s’apleguen del terra, de com es sequen les figues, del pa amb oli amb figues, de si els cavalls de serp piquen,...i grata que te grata, ens anàrem a fer un pa amb oli a Montuïri.

El grup. Foto: R.Mas

Pa amb oli amb figues. Foto: R.Mas

Rafel Mas, Búger 5 de setembre de 2009

13 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Avui de dia i de nit n'he menjades, Bordissons blanques, amb el coll vinclat i canviant de color. Pura dolçor. M'he fet un pamboli amb tonyina i un parell d'alls. I aigua fresca.

Ah i demà farem confitura de figues. Dues maneres: llevant-los la pell i bollirles senceres i l'altra... ho demanaré a na Joana quan vengui. Salut i bon profit!

Osselin ha dit...

Li dieu "banc" a l'escala de tres peus?
Sabeu el truquet d0brir una canya per l'extrem i ficar-li un apedra perque ens quedi un tres peus agafador?
Sabeu el truc d'untar-les d'oli perquà madurin abans?
Sabeu que dormir a l'ombra d'una figuera dóna mal de cap?
N'hi tantes de coses que es perdran! Ai, si el meu iaio aixequés el cap!

Rosa Soler ha dit...

A l'hort de casa n'hi ha una de COll de DAMA, de figuera. Ja n'hem començat a menjar,les que els caminaires ens deixen!!
Aquest agost he menjat Oliaigo amb figues... deliciós.
Què es pot dir del figat?
VAGI DE GUST!!!!

Rafel Mas ha dit...

Hola Josep, no coneixia això de "banc", tampoc l'agafador de canaya, molt curiós! Això d'untar d'oli l'ostiol de la figa perque madurin abans ho he vist fer i sé que funciona. Salut i gràcies!

Rafel Mas ha dit...

Hola Rosa, perquè no ens expliques que és això de l'Oliaigo?
salut!

Rafel Mas ha dit...

Joan V, recpetes volem receptes!...

Juan Bibiloni ha dit...

Rafel, m´ha agradat molt es teu reportatge figueraler. Ses figueres son uns des meus arbres preferits: fan una fruita deliciosa, no necessiten casi res per a medrar, es reprodueixen amb facilitat per estaca i per empelt, els encanta sa terra pedregosa, argilosa i calcària de Mallorca, quan son velles fan uns gírgoles de figuera absolutament delicioses amb una oloreta que embalsama, es forats de sa seva soca i branques serveixen per a criar-hi es puputs, mussols i gorrions, etc....

Joan

Joana ha dit...

uhum, Rafel sóc na joana... les receptes a canvi de què?

Rafel Mas ha dit...

Hola Joan Bibiloni, moltes de gràcies pels afegitons! Haurem de cercar aquestes gírgoles. Me sembla que són les mateixes que les gírgoles de poll, no voldria anar errat.

Hola Joana, estic content de trobar-te per aquí receptes a canvi de sortir en aquest blog tan interesant ;) je,je Au venga anima't. Jo penjaré més endavant la meva versió de com assecar-les. Una besada

Juan Bibiloni ha dit...

Efectivament, Rafel. Ses gírgoles de figuera i ses gírgoles de poll son es mateix bolet, Agrocybe aegerita. Sorpren sa gran diferència fenotípica segons s´arbre damunt es que creixen: ses de figuera a vegades son grandioses, com un plat i en forma d´orellana, amb un peu molt curt o inexistent i un aroma intensissim avellanat molt apetitós. Ses de poll solen ser més petites i tenen un peu llarg.

Una cosa que encara no he aconseguit veure és s´avespeta diminuta, Blastophaga psenes, que trasporta es pol.len de ses flors masculines de ses figues bordes (fruits de sa cabrafiguera o figuera borda mascle nascuda d´una llavor (cabrahigo en castellà), Ficus carica var. caprificus) cap a ses flors femenines de ses figues de ses figueres femelles partenocàrpiques (totes ses cultivades a Mallorca son femelles partenocàrpiques, reproduïdes per estaca o empelt, excepte qualque figuera híbrida, que pot tenir ses figues amb flors 100% femenines pures, 100% masculines pures, o bé amb la mitad femenines pures i la mitad femenines partenocàrpiques, o inclòs amb la mitad de flors masculines i la mitad femenines, etc... ). És es càs de ses figueres Argelines o Angelines, que fan figues flors mig masculines i mig femenines i no solen madurar o si ho fan son seques i poc gustoses ( http://www.jardin-mundani.info/moraceae/cabrahigo-X-hembra.jpg ), mentre que ses seves figues tardanes son ben bones, ja que no duen flors masculines, només femenines ( http://jardin-mundani.info/moraceae/figa-teide.jpg ). No sé si saps que ses figueres mallorquines que dugué el Pare Juniper Serra a California fan figues sense pinyols, perque no estàn fecundades, ja que a Amèrica no hi viu s´avespeta Blastophaga psenes i tots ets intents de introduir-la han fracassat. Ses figues amb pinyols son molt més gustoses i tenen un bouquet meravellós avellanat quan esclafam es pinyols amb ses dents.

Joan

Joana ha dit...

Aaah,quin je je més,més...bé m'estim més dir-te la recepta:

1 k de figues variades i en el seu punt de maduror,és important que tinguin el capoll tancat a fi de que no li hagi entrat ni humitat perquè una figa agra et pot espenyar la confitura,es pelen deixant-les senceres i convé q no se vos obrir més q qualcuna,per el kilo n'emprarem 450 g de sucre.

Agafam una palanganeta i feim un llitet de figues espargim sucre i repetim aquest gest llitet de figues sucre...fins que acabem les figues.

Les deixam reposar 24h i l'endemà l'hem de coure a foc lent sense remenar gens,només heu de moure l'olla amb moviments circulars i suaus.quan agafi coloret aturau el foc i la deixau reposar 1 dia més i feim el mateix els dos dies següents.

I disfrutarla tota sola
o amb talls prims de formatge semicurat,damunt una torrada i si vos queda la empotau i feis reserva més que conserva per més envant.

Rosa Soler ha dit...

I tant!!
L'Oliaigo o oliagu amb figues és un menjar típic de menorca.
M’encanta pel contrast de la sopa (força clara) amb la figa.
Ho podeu llegir aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Oliaigu
SALUT!!!
Rosa Soler

Rafel Mas ha dit...

Gràcies Joan Bibiloni per tota aquesta informació. Tot i que he de reconéixer que has aconsseguit embullar-me. No creus que les llavors de figuera partenocàrpica són estèrils?

Hola Rosa, m'han vengurt unes bones ganes de tastar l'oliaigo i pegar un bot a Menorca. Gràcies!

Joana, en tenir-ne d'aquesta conserva de figa me pegues toc de telèfon i la venc a tastar! Ja duré jo el formatge. Gràcies!

Au