Quedar d’acord per anar a collir figues

Quotidianitat quotidiana en perill d’extinció

Figa de la senyora amb degotís. Foto: R.Mas

Escala de tres peus en moviment. foto: J.Millán

Dissabte passat anàrem a collir figues de cristià a les figueres del tio Pep a s’Empedrat. La veritat és que sempre que vaig a collir fruites com ara figues, prunes o cireres, paradoxalment, acab patint d’agrura (cremor d’estómac) de tanta dolçor. La golafreria que em provoca la fruita agafada de l’arbre pot amb jo.
Érem una tracalada, onze i el ca. Collirem un parell de poals de figues per menjar en fresc com a postres i amb pa amb oli. En Javi se’n dugué un canastro ple per fer-ne confitura, i en Lluís un cul de sac de figues secallones per fer un poc de sequer per guardar a dins pots amb anís.
Era el capvespre, hi havia una bona ennuvolada però no havia plogut. Si ho hagués fet, això hagués estat fatal per les bordissot negres, que tot d’una agregen quan fa quatre gotes. Com passa arreu a moltes feines, un s’enfilava a l’escala de 3 peus, un altre la feia córrer i la resta badocaven. Però ens ho passàrem bé.
El figueral de s’Empedrat no és molt extens, 7 figueres però totes grandioses i de molt bona casta: Bordissot negre (clivellades i de pell fina, molt dolces, amb degotissos de mel), De la senyora) o forasteres(de pasta preciosa, brillant i color sang), Coll de dama blanca (de pasta densa i pell gruixada però dolcíssima), Coll de dama negra (boníssima), De la roca (menudes de pell virada), Martinenca (molt bona, delicada, amb clivells verticals i horitzontals) i Rogeta o Roja (extremadament dolça, les primeres figues flors). Segons el tio Pep, que de figues en sap una estona llarga, la bordissot negre és, probablement, la millor casta de figa que hi ha. Probablement.

cavall de serp. Foto: J.Millán

Xerràrem de lo bones que són les figues, del que cou la lletrada de figuera quan et cau sobre la pell, de llevar fics i berrugues amb llet de figuera, de com i quan s’ha de sembrar una figuera (vuit pams per vuit pams), de que les figues es cullen de l’arbre i les secallones s’apleguen del terra, de com es sequen les figues, del pa amb oli amb figues, de si els cavalls de serp piquen,...i grata que te grata, ens anàrem a fer un pa amb oli a Montuïri.

El grup. Foto: R.Mas

Pa amb oli amb figues. Foto: R.Mas

Rafel Mas, Búger 5 de setembre de 2009