Montserrat Pons. Apotecari i un gran entès en figueres.
Què és el que duu a l'apotecari de Llucmajor a ser un dels majors entesos en figueres d’Europa ? La passió per aquest arbre i el seu conreu, i, sobre tot, la recuperació de totes les varietats autòctones de les Illes, introduïdes al camp de Son Mut Nou amb la feina de 14 anys d’estudis, prospeccions, i, sobre tot, d’experiències.
No està gelosa la seva dona de tants anys amb aquesta dedicació ? La veritat és que darrera aquesta quimera hi ha moltes hores, molts dies, de dedicació, que li resten temps a ella, però també compartim curolles que compensen en certa manera la falta de temps al seu costat.
En poc més de 15 hectàrees de la seva finca de Son Mut Nou posseeix prop de 1.300 figueres amb 350 varietats diferents duites dels racons més amagats de la terra. Això és més car que col·leccionar xapes de cava? No es pot comparar, cada cosa té el seu preu, allò vertaderament important és la finalitat. Supòs que hi ha xapes de cava molt cares, però sí que li puc assegurar que és mes car, i molt més car.
Supòs que tendrà alguna figuera amb una predilecció especial? N’hi ha moltes, cada una té el seu grau d’estima, però si hagués de triar-ne una em quedo amb la de “ la Virgen María”, portada d’Egipte, de la regió de Matareya.
Quants quilos anuals de figues produeixen les seves figueres? Són comestibles totes ? Comercialment, tenen sortida ? Normalment una figuera adulta, d’entre 10 i 12 anys produeix, a secà, entre 70 i 100 quilos de figues l’any. Varietats n’hi ha des de 14 anys la més vella i les més noves d’aquest any, és a dir, estan en producció una part, però sí que en l’actualitat podríem parlar de 20 a 30 tones de figues, totes elles comestibles, unes bones, altres millors. La comercialització és una cosa que no entrava en la idea del camp d’assaig, la recol·lecció és cara i, desgraciadament, no hi ha mercat.
La figuera era un arbre bastant abundant a Mallorca. Què és el que ha passat perquè ara hàgim de recuperar-la? No s’ha de recuperar la figuera, s’han de recuperar tots els fruiters de Mallorca, recuperar-los per al seu conreu ja que tenim els millors arbres, pruneres, albercoquers, cirerers, etc, que han marcat una pauta en la pagesia de les Illes i desgraciadament s’estan exhaurint. La nostra cultura, la nostra història , la nostra identitat..., no són prou importants?
Posseeix a la seva finca varietats de la Xina, Egipte, Itàlia, Grècia, Xipre... Amb el pas dels anys, el fruit d'aquestes figueres tenen el mateix gust que en el seu país originari? Aquesta pregunta sí que és de tipus agronòmic, sí que realment hi ha un canvi, seria llarg explicar-lo, però de manera puntual diré que per les característiques del terreny, de la pluviometria, condicions ambientals, etc, sí que se observen variacions en el color, el sabor, etc.
Culinàriament, la figa està de moda. Afectarà aquest fet amb un augment del seu cultiu ? Tant de bo! No serà el cas, ja que en la restauració de les Illes s’empren quasi exclusivament varietats foranes, d’Alacant, Turquia, etc, i no hi ha cap tipus de competència amb les figues de les Illes, ja que només es comercialitzen en petits mercats i amb una mínima venda.
En els xalets, a les nostres places, carrers i placetes plantam palmeres, plàtans, oliveres i, fins i tot, tarongers decoratius. Perquè no plantam figueres? Per les seves arrels ? Normalment als llocs públics no es planten cap tipus de fruiters, es planten arbres de fulles no caduques. Seria una mala idea plantar figueres, ja que, com be diu, les arrels s’allarguen per l’humitat fins a més de 30 metres.
Bones per al colesterol, per al restrenyiment, per al sistema immunològic, per als problemes cardiovasculars i la hipertensió, anticancerígenes... Perquè no consumim massivament figues? Probablement per la desconeixença de les seves propietats, i, sobre tot, perquè no hi ha establert un mercat adient en el sector, ni dels majoristes ni dels estaments que s’haurien d’involucrar d’una manera més ferma en defensa de tot el món que envolta a la pagesia.
No està gelosa la seva dona de tants anys amb aquesta dedicació ? La veritat és que darrera aquesta quimera hi ha moltes hores, molts dies, de dedicació, que li resten temps a ella, però també compartim curolles que compensen en certa manera la falta de temps al seu costat.
En poc més de 15 hectàrees de la seva finca de Son Mut Nou posseeix prop de 1.300 figueres amb 350 varietats diferents duites dels racons més amagats de la terra. Això és més car que col·leccionar xapes de cava? No es pot comparar, cada cosa té el seu preu, allò vertaderament important és la finalitat. Supòs que hi ha xapes de cava molt cares, però sí que li puc assegurar que és mes car, i molt més car.
Supòs que tendrà alguna figuera amb una predilecció especial? N’hi ha moltes, cada una té el seu grau d’estima, però si hagués de triar-ne una em quedo amb la de “ la Virgen María”, portada d’Egipte, de la regió de Matareya.
Quants quilos anuals de figues produeixen les seves figueres? Són comestibles totes ? Comercialment, tenen sortida ? Normalment una figuera adulta, d’entre 10 i 12 anys produeix, a secà, entre 70 i 100 quilos de figues l’any. Varietats n’hi ha des de 14 anys la més vella i les més noves d’aquest any, és a dir, estan en producció una part, però sí que en l’actualitat podríem parlar de 20 a 30 tones de figues, totes elles comestibles, unes bones, altres millors. La comercialització és una cosa que no entrava en la idea del camp d’assaig, la recol·lecció és cara i, desgraciadament, no hi ha mercat.
La figuera era un arbre bastant abundant a Mallorca. Què és el que ha passat perquè ara hàgim de recuperar-la? No s’ha de recuperar la figuera, s’han de recuperar tots els fruiters de Mallorca, recuperar-los per al seu conreu ja que tenim els millors arbres, pruneres, albercoquers, cirerers, etc, que han marcat una pauta en la pagesia de les Illes i desgraciadament s’estan exhaurint. La nostra cultura, la nostra història , la nostra identitat..., no són prou importants?
Posseeix a la seva finca varietats de la Xina, Egipte, Itàlia, Grècia, Xipre... Amb el pas dels anys, el fruit d'aquestes figueres tenen el mateix gust que en el seu país originari? Aquesta pregunta sí que és de tipus agronòmic, sí que realment hi ha un canvi, seria llarg explicar-lo, però de manera puntual diré que per les característiques del terreny, de la pluviometria, condicions ambientals, etc, sí que se observen variacions en el color, el sabor, etc.
Culinàriament, la figa està de moda. Afectarà aquest fet amb un augment del seu cultiu ? Tant de bo! No serà el cas, ja que en la restauració de les Illes s’empren quasi exclusivament varietats foranes, d’Alacant, Turquia, etc, i no hi ha cap tipus de competència amb les figues de les Illes, ja que només es comercialitzen en petits mercats i amb una mínima venda.
En els xalets, a les nostres places, carrers i placetes plantam palmeres, plàtans, oliveres i, fins i tot, tarongers decoratius. Perquè no plantam figueres? Per les seves arrels ? Normalment als llocs públics no es planten cap tipus de fruiters, es planten arbres de fulles no caduques. Seria una mala idea plantar figueres, ja que, com be diu, les arrels s’allarguen per l’humitat fins a més de 30 metres.
Bones per al colesterol, per al restrenyiment, per al sistema immunològic, per als problemes cardiovasculars i la hipertensió, anticancerígenes... Perquè no consumim massivament figues? Probablement per la desconeixença de les seves propietats, i, sobre tot, perquè no hi ha establert un mercat adient en el sector, ni dels majoristes ni dels estaments que s’haurien d’involucrar d’una manera més ferma en defensa de tot el món que envolta a la pagesia.
Una notícia de:
Entrades
1 comentari:
Res de més dolç, suau, sensual, atractiu al tacte i posseïdor de significats com la figa.
Afortunat qui es dedica al conreu de la figa per plaer, perquè ja té el paradís a l'abast.
Tendra o seca, en confitura, amb ametlla, en guisats i entremesos, la figa és excel·lent.
Els déus mediterranis ja ho sabien.
Publica un comentari a l'entrada