diumenge, 27 de setembre de 2009

Jesús León Santos

El Nobel d’Ecologia

Pocs ho saben, però hi ha un Premi Nobel d'ecologia. L’any passat, el 2008, el va guanyar Jesús León Santos, de 42 anys, un camperol indígena que porta realitzant en els últims 25 anys un excepcional treball de reforestació a la seva regió d'Oaxaca, Mèxic.
El veritable nom de la recompensa és “Premi Ambiental Goldman”. Va ser creat el 1990 per dos generosos filantrops i activistes cívics nord-americans Richard N. Goldman i la seva dona Rhoda H. Goldman. Consta d'una dotació de 150.000 dòlars (uns 100.000 euros) i es lliura cada any, al mes d'abril, a la ciutat de San Francisco, Califòrnia (Estats Units). Fins ara ha estat atorgat a 126 defensors del medi ambient de 72 països. El 1991, el va guanyar l'africana Wangari Maathai, qui després va obtenir el Premi Nobel de la pau el 2004.
Un arbre a la Mixteca de Oaxaca amb les arrels al descobert per l'erosió
A Jesús León Santos li van donar perquè, quan tenia 18 anys, va decidir canviar el paisatge on vivia a la Mixteca alta, la "terra del sol". Allò semblava un panorama lunar: camps erms i polsosos, desproveïts d’arbreda, sense aigua i sense fruits. Havia de recórrer grans distàncies a la recerca d'aigua i de llenya. Gairebé tots els joves emigraven per mai tornar, fugint de semblants erms i d'aquesta vida tan dura.
Amb altres comuners del lloc, Jesús León es va fixar l'objectiu de reverdir els camps. I va decidir recórrer a unes tècniques agrícoles precolombines que li van ensenyar uns indígenes guatemalencs per convertir terres àrides en zones de cultiu i arbrades. Com portar el projecte a terme? Fent reviure una eina indígena també oblidada: el “tequio”, el treball comunitari no remunerat.
Va reunir a unes 400 famílies de 12 municipis, va crear el Centre de Desenvolupament Integral Camperol de la Mixteca (Cedicam), i junts, amb recursos econòmics limitadissims, es van llançar a la gran batalla contra la principal culpable del deteriorament: l'erosió. En aquesta regió mixteca hi ha més de 50.000 hectàrees que han perdut uns cinc metres d'altura de sòl des del segle XVI. La cria intensiva de cabres, el sobrepasturatge i la indústria de producció de calç que va establir la Colònia deterioraren la zona. L'ús de l'arada de ferro i la tala intensiva d'arbres per a la construcció dels imponents temples dominics van contribuir definitivament a la desertificació.
Jesús León i els seus amics van impulsar un programa de reforestació. A pic i pala van cavar rases-trinxeres per retenir l'aigua de les escasses pluges, sembrar arbres en petits vivers, van portar abonament i plantaren barreres vives per impedir la fugida de la terra fèrtil. Tot això va afavorir la recarrega de l'aqüífer. Després, en un esforç titànic, van plantar al voltant de quatre milions d'arbres d'espècies natives, aclimatades a la calor i sòbries en l'absorció d'aigua.
Pagesos del CEDICAM llaurant els seus camps
Després es van fixar l'objectiu d'aconseguir, per a les comunitats indígenes i camperoles, la sobirania alimentària. Desenvolupar un sistema d'agricultura sostenible i orgànica, sense ús de pesticides, gràcies al rescat i conservació de les llavors natives del panís, cereal originari d'aquesta regió. Sembrant sobretot una varietat molt pròpia de la zona, el “cajete”, que és de les més resistents a la sequera. Es planta entre febrer i març, que és allà l'època més seca de l'any, amb molt poca humitat en el sòl, però quan arriben les pluges creix ràpidament.
Terrasses anti desertificació a la Mixteca de Oaxaca
Al cap d'un quart de segle, el miracle s'ha produït. Avui la Mixteca alta està restaurada. Ha tornat a reverdir. Han sorgit brolladors amb més aigua. Hi ha arbres i aliments. I la gent ja no emigra.
Actualment, Jesús León i els seus amics lluiten contra els transgènics, i sembren uns 200.000 arbres anuals. Cada dia fan retrocedir la línia de la desertificació. Amb la fusta dels arbres s'ha pogut rescatar una activitat artesanal que estava desapareixent: l'elaboració, en tallers familiars, de jous de fusta i estris d'ús corrent. A més, s'han enterrat en llocs estratègics cisternes de ferrociment, de més de 10.000 litres de capacitat, que també recullen l'aigua de pluja per al reg d'hivernacles familiars orgànics.
Paisatge de la Mixteca
L'exemple de Jesús León és ara imitat per diverses comunitats veïnes, que també han creat vivers comunitaris i organitzen temporalment plantacions massives.
En un món on les notícies, amb freqüència, són negatives i depriments, aquesta història exemplar ha passat desapercebuda. Una prova més del desastre mediàtic en què vivim.
Ignacio Ramonet
· Article publicat a El País el 04.06.2008
·
·
· Més informació:
· Galardonado con el Premio Ambiental Goldman 2008 para Norteamérica
· Del páramo al paraíso. Miguel Angel de Alba
· Un creador de bosques en México ayuda a su gente. Bosques de alimentos
· Ways of Ancient Mexico Reviving Barren Lands
· Empresas de transgénicos mienten y sobornan
· Los que cuidan el medio ambiente son premiados
· 2008 Goldman Prize Winner Jesus Leon Santos on Bringing Desert Lands Back...
· Premio Ambiental Goldman para un campesino indígena de México
· Jesús León Santos gana el Premio Nobel de ecología
· Jesús León Santos ganador del Premio Ambiental Goldman en Ecología
·
·