dimarts, 15 de setembre de 2009

El falcó marí (Falco eleonorae)



Un dia amb una selecta companyia


El dia abans ni me'n recordava, massa coses al cap o pèrdua de les il·lusions, no ho sé. L'objectiu era realitzar un recompte de falcons marins (Falco eleonorae) a la costa nord mallorquina, del puig de s'Àguila fins a prop de sa Calobra. Sortirem de la Colònia de Sant Pere amb niguls d'evolució a l'horitzó, sobre la Serra i cap a la península de Formentor. I efectivament, just abans de començar el primer recompte ens va ploure, no gaire, ens va deixondir. La resta del dia varem tenir sort en aquest aspecte.




Els falcons marins fan niu a les roques dels penyassegats. Són tardans, esperen que els polls aprenguin a volar amb l'arribada migratòria de la tardor. De fet vérem un ull de bou (Phyloscopus sp.) tot valent batent les ales menudes i esquivant la nostra embarcació. Com va comentar en Jaume, aquest s'haurà salvat de l'atac coordinat de la colònia de falcons, pares i fills. També albirarem 9 agros (Ardea cinerea) en la mateixa direcció que l'ull de bou, cap a s'Albufera.



De falcons n'hi ha per tota la costa. He de dir que no sé quants en contàrem en total. En Samuel anava sumant i com que arribarem tard i cansats a Sóller no anàrem de fer comptes. Però vaja, un centenar llarg o dos. Els falcons marins col·lonitzen tota la costa nord de Mallorca fins a finals de la tardor, llavors viatgen a Madagascar. La preocupació den Jaume pel que fa a la preservació de l'ecosistema d'aquella illa i pel que fa a la conservació d'aquesta au és molt justificada. Una mostra més de la importància i relació de cada lloc del món amb qualsevol altra. Una raó més per defensar el planeta de forma radical... que ve d'arrel.




La jornada va significar poder libar amb els ulls aquells paisatges esquerps, durs, foscs i a la vegada propers, familiars, estimats. La companyia va ser magnifica, vaig poder parlar en francès amb Alein-Jean Loiseau, un home de molta edat i ornitòleg apassionat, el que em fa pensar que aquest seu llinatge no pot ser mai casual, segur que el se va posar.




Joan Vicenç Lillo Colomar

15 de setembre de 2009.