dissabte, 26 de setembre de 2009

El risc de jugar amb el clima



El perillós negoci de la manipulació climàtica



Les empreses i governs que han causat el canvi climàtic impulsen propostes cada vegada més perilloses, com la geoenginyeria o manipulació voluntària del clima. Quasi cap govern i cap industria es planteja qüestionar les causes de l'escalfament global”.

La crisi climàtica ja es sent a totes bandes: pluges abundants i fora de temporada, sequeres més importants i a llocs on no n'hi havia, més inundacions, freds i calors extrems, huracans més forts i a noves regions, pèrdua de collites, devastació d'ecosistemes...

Enfront d'això, les empreses i governs que han causat el canvi climàtic impulsen propostes cada vegada més perilloses, com la geoenginyeria o manipulació voluntària del clima.

Quasi cap govern i cap industria es planteja qüestionar les causes de l'escalfament global: l'agricultura industrial (monocultius agrícoles i d'arbres, pecuària intensiva, ús d'agrotòxics) i el canvi d'ús de sòl (incloent-hi desforestació, desertificació, creixement urbà i de carreteres) són els principals factors de canvi climàtic, seguits per la industria automobilística i les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les grans industries. Però les propostes a la taula són manipulacions de mercat (com el comerç de carboni, que no redueix gens les emissions però és un sucós negoci empresarial); augmentar els monocultius agrícoles i d'arbres (causes principals del canvi climàtic); i nous remeis tecnològics que tampoc serviran, però de nou, són un negoci per a les empreses que en volen les patents.

La nova carta del poderós lobby petrolier, químic i d'agronegocis és la geoenginyeria. Aquestes industries, els seus científics de lloger i el govern dels Estats Units, s'han dedicat durant dècades a negar que hi havia canvi climàtic i per tant, no hi havia necessitat de retallar les emissions. Ara canviaren el discurs: reconeixen que el canvi climàtic és greu i s'han de prendre mesures. La solució perfecte, diuen, és la manipulació del clima a gran escala. No implica reduir emissions, ni canviar els patrons de producció i consum – que ells controlen i són la seva font de lucre- sinó fer enginyeria climàtica per a refredar el planeta, que renovada tot el temps, permetrien fins i tot augmentar les emissions, perquè es contraresten els seus eventuals efectes climàtics. La geoenginyeria, afegeixen, és una solució de guanyar-guanyar: no s'ha de canviar res i crea noves fonts de negocis.



Els governs de les grans potències mostren un creixent entusiasme enfront de la perspectiva de no haver de reduir emissions a les seves fonts i ja han començat a desviar recursos públics per a investigació i experimentació en geoenginyeria. El primer de setembre, la Societat Real (Acadèmia de Ciències del Regne Unit) es sumà de manera irresponsable al concert, publicant un reportatge elaborat per un selecte grup de científics – la majoria involucrats en geoenginyeria- que encara que reconeix que la geoenginyeria implica riscs, diu que s'ha de prendre en compte i augmentar la seva investigació i experimentació, com un pla B.

Entre les propostres de geoenginyeria està la fertilització de grans àrees de l'oceà amb ferro o urea (per augmentar el plàncton, absorbir carboni i baixar la temperatura de la mar), llançar immenses quantitats de compostos sulfatats a l'estratosfera creant una ombra que tapi els raigs del sol, posar en òrbita milers de milions de miralls que reflecteixin el raigs solars, manejar i desviar huracans, immenses plantacions de cultius i arbres transgènics per a agrocombustibles i abocadors de carboni o l'anomenat bioxar: cremar quantitats industrials de matèria orgànica amb piròlisis par a enterrar-lo en el sòl.

Cada proposta porta en ella mateixa enormes riscos i efectes secundaris. Per exemple, les partícules de sulfat a l'estratosfera cauran després a la terra, produint la mort prematura de 500.000 persones; la manipulació de la mar amb fertilització o algues transgèniques, desequilibra les cadenes alimentaries i els ecosistemes marins; els miralls en el cel seran manejats des de la Terra – què tal si decideixen usar-los com a arma per a fregir qualque país que molesti a qui controli els ordenadors? Cap on es dirigirà el reflex si hi ha una caiguda del sistema?

A més, totes les propostes comparteixen altres impactes. Perquè el clima prengui nota, necessàriament ha de realitzar-se a mega-escala. Una vegada posades en marxa, no hi ha volta enrere. El clima és una sistema global i no hi ha forma de predir els impactes que la manipulació climàtica produirà en altres regions: els països i poblacions més vulnerables del Sud – que no contribueixen al caos climàtic, però ho sofreixen- podrien rebre els pitjors impactes, amb més descontrol climàtic i devastació dels seus ecosistemes, afectant més als pobres, pagesos, indígenes, pescadors artesans. Tenen a més un alt potencial d'usos bèlics.

Els que proposen i tenen doblers per a finançar la geoenginyeria són els que han causat el canvi climàtic. Addueixen que esperar a un consens global sobre el tema és massa lent per a la gravetat de la crisi. D'on treuen autoritat moral per adjudicar-se el control del termòstat global?

Seran només experiments, diuen a la Societat Real. Llevat per a qui sofreixi els impactes, que serà una crua realitat. La geoenginyeria no solucionarà res i augmentarà el problema. Allò únicament raonable és una prohibició global que impedeixi als nous senyors del clima experimentar amb tot i tots els demés.


Silvia Ribeiro, Investigadora del Grup ETC

Font: Biodiversitat a Amèrica Llatina