dimecres, 15 d’abril del 2009

El Roure de Can Codorniu ha caigut

El divendres sant es va tombar
el Roure de Can Codorniu


El matí del passat divendres sant, dia 10 d’abril, es va tombar un dels arbres monumentals més emblemàtics de Catalunya, el roure de Can Codorniu a Sant Sadurní d’Anoia, situat en el recinte de les Caves Raventós Blanc. Aquest arbre de més de 500 anys va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques.
El Roure ja feia anys que estava malalt i sembla que les pluges i el vent d’aquest hivern han acabat perjudicant-lo greument. Els seus propietaris es feien càrrec dels tractaments que recomanava l’Oficina d’Arbres Monumentals de la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat.
Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Tot hi que les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast.
Aquest dijous es podria intentar posar-lo novament dempeus amb l’ajut d’una grua de gran tonatge, però tampoc es descarta l’opció de deixar-lo tombat i intentar que les arrels que no s’han descalçat permetin mantenir una part verda durant uns quants anys. En el supòsit que l’arbre acabi morint, es contempla la possibilitat de deixar-lo com una escultura i plantar un altre roure d’una certa mida.
La notícia de la caiguda del roure de Raventós Blanc ha causat una gran tristesa a la vila de Sant Sadurní d’Anoia i suposa una pèrdua històrica.
En aquesta pàgina es poden veure tres imatges del roure caigut i tres imatges de quan estava dempeus.
Dades:
Nom: Roure de Can Codorniu
Protecció: Ordre de 20 d'octubre de 1987 DOGC 910, 4-11-1987
Número d'identificació: 12.18.01
Espècie: Quercus cerrioides (Roure cerrioide) o Quercus humilis (Roure martinenc)*
·
Mides (en metres):
Alçària: 17
Volt del canó: (a 1,3 m) 5,22
Capçada (diàmetre): 29
·
Localització:
Comarca: Alt Penedès
Terme municipal: Sant Sadurní d'Anoia
Indret: Can Codorniu (Recinte de les Caves Raventós Blanc)
Altitud: 180 m
UTM: CF9987
·
*[En una pàgina dels arbres monumentals de Generalitat posa que és un Quercus cerrioides i en un altre posa Quercus humilis].
· Fotos: · [ Santi Borrell ] · [ calafellvalo ] · [ calafellvalo ] · [ calafellvalo ] ·
·

6 comentaris:

ESPAI DEL VI ha dit...

Enllaçem aquest article en el nostre blog.
Gràcies.

Robert ha dit...

Snifff...

Serratmediterraneo ha dit...

Fa pocs dies que he sabut que l'àrbre de Can Codurniu va caure la primavera passada. Un bon amic que viu a Sant Sadurní i n'és fill em va acompanyar a veure l'àrbre ajagut... No sóc pas experta en àrbres, però els tinc un gran respecte i profunda gratitut per la vida que ens regalen quan ens els trobem a prop... Em va semblar que l'àrbre té força vida encara bo i que sembla que no el l'alçarant de nou... Tal vegada en els temps que corren és millor viure ajagut amb la testa damunt la terra...

last Breath ha dit...

QUE PENA PENITA PENA....CON TODO LO QUE VIO Y SABE DE LA VIDA DICHO ARBOL.
EN NAVIA ( ASTURIAS ) TUVIMOS QUE PASAR POR UN BOSQUE EN LA ORILLA DEL RIO NAVIA, UNA TUBERIA DE LA CELULOSA.
CORTAMOS PINOS LOS MENOS POSIBLES Y REPOBLAMOS 10 VECES MAS DE LOS TALADOS...SIEMPRE QUE PASABA POR LA ZONA BAJABA AL RIO A VERLOS.
AHORA ME CONTARON QUE LOS VENDIO EL AYUNTAMIENTO , PARA OBTENER DINERO...NUNCA MAS PASARE POR ESA ORILLA DEL RIO

Mayte llach ha dit...

Yo había visto, el "Roure de Can Codorniu", y era toda una belleza, se erguía orgulloso desafiando a todo el que se acercaba a él, y a la vez ofrecía un cobijo con su amable sombra a todo el visitante que lo observaba. Lamento su desaparición.

Josep Barba Formosa ha dit...

El roure de Can Codorniu no ha mort, l'han mort. Es va decidir ferli una obra a volt, "per protegir-lo". En Joan Bordas va advertir, que si ho feien el roure moriria.
El roure és mort, i per desgràcia en Joan Bordas també.
Recordem que el mateix va passar amb el Pi de les Tres Branques.
A Catalunya, és un pais de risc pels arbres.