Paysandisia archon

Una desagradable sorpresa

Avui treballant en un jardí de Malgrat de Mar m'he trobat amb una desagradable sorpresa. Una palmera de l'espècie Trachicarpus fortunei, que en aparença no presentava cap símptoma que fes sospitar res, estava completament atacada per la larva d'aquest lepidòpter.

Quan m'hi he enfilat per treure les fulles seques que pengen he observat que aquestes es desprenien amb massa facilitat, hom habitualment ha de tallar amb tisora el peciol dur. Després he observat que a la base d'aquestes fulles hi havia molta matèria orgànica com en descomposició i humida. En un primer moment he pensat en l'activitat d'altra insecte, el carlet, que menja exclusivament matèria morta, però en un principi no he vist cap cuc ni res. Però malgrat tot, aquella matèria orgànica i aquell despreniment de fulles em tenien preocupat, també he notat olor de ferment, molt similar al de les Phoenix atacades per morrut, aleshores no he tingut dubte. Així que m'hi he enfilat un xic més i he començat a burxar i llavors n'han començat a sortir a cabassos i en veure l'abast real de la infecció no ha quedat més remei que talar la palmera.

No suposava jo que aquesta plaga ja la tinguéssim tan a sobre. I el que em temo és que la resposta institucional serà la mateixa que la que tenim amb el morrut roig, és a dir, milers de palmeres mortes i en definitiva totes les palmeres de la costa amb l'espassa de Damocles a sobre penjant, ja que una serie d'empreses s'estan lucrant amb l'extracció de palmeres a compte de l'erari públic quan actualment es coneix que hi ha d'altres opcions més barates i que salven palmeres. I d'això en puc donar fe, que n'he salvat unes quantes. Però mentre tant, no sols he de batallar contra el morrut i els que es dediquen a l'extracció sense gaire control de palmeres si no que ara se m'obre un nou front.
Per altra banda sempre m'havia imaginat que l'atac de Paysandisia era menys furibund que el de morrut. Havia llegit en documents i havia escoltat en cursos que la Paysandisia en estat larvari era caníbal i per tant no podien coincidir massa nombre de larves en un mateix peu, doncs unes es menjaven les altres. La meva sorpresa avui ha estat que en un tronc de Trachicarpus de menys de 20cm de diàmetre hi convivien desenes d'aquests animalons i de grandàries diverses.

Guillem Nicolàs i Larruy
Jardiner, arboricultor.

A voltes amb el morrut de les palmeres

Una palmera d’un client va resultar infectada pel morrut, es va avisar a Sanitat Vegetal i van venir a tallar l’exemplar afectat. La feina va ser realitzada per sis operaris en mig matí de feina.

D’aquesta tasca m’he dut dues sorpreses. La primera que al client li van dir “que sort que ho havien fet aquell dia, ja que era el darrer en que tallaven palmeres infectades”, per què?, la resposta va ser “S’acabat el pressupost”.

Aleshores, és o no és una plaga? Que vol dir “s’acabat el pressupost”? i les palmeres que esdevinguin infectades a partir d’ara? Propagaran l’insecte a les altres fins que hi torni a haver pressupost? Ho deixarà l’Administració en mans del pressupost del propietari de la palmera? Doncs sort que no és la grip aviar!!

La segona va ser que al dia següent alguns morruts van volar directes cap a la palmera tallada, suposo que del tronc tallat els atreia l’olor de saba fresca. El propietari de la palmera en va poder capturar dos exemplars, els va posar en un pot de vidre (vius) i em va dir que els passes a buscar. En el pot de vidre van aparèixer tot un polsim de color marró fosc, eren com granets d’una desena part de mil•límetre de grandària, en la primera ullada a través del vidre vaig pensar que eren deposicions del morrut, però més tard, i analitzant el contingut amb lupa vaig veure que aquells microgrànuls es movien, allò eren cents de morruts en miniatura, no tenien la forma de l’adult, però eren força semblants, penso que d’això n’hi diuen nimfes. D’aquí el que em sobta és que sempre havia llegit que les femelles del morrut dipositaven els ous a les fulles o ferides de les palmeres, i aquí hi va haver un veritable part de nimfes vives. La meva pregunta és: Té el morrut dues formes diferents de propagar-se, com ho fa també el pugó? Una posant ous i l’altra parint nimfes vives, potser de forma partenogènica? O potser s’ha suposat allò dels ous i aquestes nimfes acaben sent les larves que perforen la palmera fins la seva mort?

També vull constatar que el morrut és un excel·lent volador, sota els elitres disposa d'unes ales plegades sobre sí

mateixes que quan les desplega li permeten fer vols bastant ràpids. El sistema del morrut és diferent al de la marieta, que aixeca els elitres per volar, però alhora aquests mateixos li resten aerodinàmica, en el cas del morrut els elitres no s'aixequen i les ales són proporcionalment més grans que en la marieta. Permetent-li un radi de colonització bastant gran.

*