dilluns, 12 de juny de 2006

Dezenove castanheiras queimadas

Una dècada després de la Matança de Eldorado dos Carajás,
els Sense Terra exigeixen justícia i Reforma Agrària

En un país que s’acredita com a democràtic, deu anys després de la Matança de Eldorado dos Carajás no hi ha cap pres pel crim. El 17 d’abril de 1996, 155 policies militars de Pará varen encerclar a 1.500 famílies Sense Terra que reivindicaven la democratització de la terra. Els soldats executaren 19 companys i en feriren altres 69 en el lloc anomenat curva do “S”, a l’autovia PA-150. Després de judicis turbulents i denúncies de frau, els 144 policies incriminats foren declarats innocents i només dos comandaments foren condemnats. el Major José Maria Pereira de Oliveira, que comandava les tropes de Parauapebas, fou condemnat a 154 anys de presó; el Coronel Mário Colares Pantoja, de la tropa de Marabá, a 228 anys. Desde l’any passat ells esperen el recurs de la sentència en llibertat.

Fou per a protestar contra aquesta situació d’impunitat de la Justícia que el MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra) organitzà a tot el país una jornada de lluita per a recordar als companys assassinats i exigir agilitat en el procés de democratització de la terra.

La violència continua a Pará

El març de 1998, dos anys després dels assassinats, els companys de l’MST, Onalício Araújo Barros i Valentim Serra, coneguts com “Fusquinha” i “Doutor”, foren morts. Set anys després del crim, la Justícia de l’Estat encara no ha actuat. Ningú fou acusat o empresonat. El cas està completament aturat: cap audiència fou assenyalada en els darrers cinc anys. El novembre de 2004, pistolers envaïren el campament Terra Prometida, a Felisburgo, a Minas Gerais i mataren cinc Sem Terra. Altres 12 persones foren ferides de bala. Barraques i l’escola local foren cremades. Dels 18 pistolers que participaren, només tres han estat empresonats. “Infelizmente, a Justiça do país é lenta, só age em funçäo dos mais pobres. Só vejo uma saída para aperfeiçoar o nosso processo democrático: fortalecer os movimentos e as mobilizaçoes populares”, acredita el teòleg Frei Betto.

A l’assentament 17 de Abril

En el mateix any de la Matança de Carajás, a causa de la pressió de la societat i de la repercussió del cas a tot el món, la hisenda “macaxeira” fou finalment declarada improductiva i destinada per a finalitats de Reforma Agrària. Els Sem Terra construïren les seves cases on cada família posseeix un lot de 25 hectàrees. Abans la hisenda només tenia un amo, ara 690 famílies tenen possessió de terra. Hi ha 35 mil caps de bestiar a l’assentament i la producció diària de llet arriba als deu mil litres. Cada família produeix el seu propi aliment i s’organitzen en una cooperativa de treballadors i treballadores rurals. “Hoje eu tenho minha terra, consegui arrumar minha família, tenho casa para morar. O qaue temos hoje devemos a esses companheiros que morreram na luta”, conta Miguel Pontes, que patí un tir a la cama el dia de la matança. (...)

· Jornal dos Trabalhadores Rurais Sem Terra ·

Tiro na cabeça

José Carlos Agarito Moreira, 24 anos, perdeu o olho direito e tem uma bala no crânio. Ele toma remédios para dor e para dormir

Eldorado dos Carajás – 10 anos de mortes e impunidade

No Estado do Pará, o que restou de suas nativas castanheiras não podem ser derrubadas, estão protegidas por lei. Lei esta, que não as protegem de serem, então, queimadas.

Paisagem de grandes troncos queimados, expostos a quem queira ver, em meio a imensidão dos pastos da região. Como todos sabemos, cega é a justiça.

Ano de 2006, dez anos do massacre de Eldorado dos Carajás. Um belo monumento, As Castanheiras de Eldorado dos Carajás, marca o local da tragédia. Dezenove castanheiras queimadas, dezenove vítimas fatais. E é só.

Marcas profundas continuam presentes nos corpos e mentes dos sobreviventes, abandonados pelo Estado, sem tratamento médico e psicológico adequados, marginalizados diante da impunidade concedida aos executores e mandantes deste crime.

No Estado do Pará, justiça e cumprimento das leis, que deveria ser um direito e dever único a todos os filhos deste solo, chamado Brasil, favorece apenas a uma minoria detentora do poder econômico.

Até agora, um belo monumento. No Pará, a cegueira da justiça não existe em prol da imparcialidade...

4 comentaris:

Dalva ha dit...

Que vergonha!


Pero...

Mais importante é Brasil 1 x Croatia 0, no? "Pannis et circensis..."

Joan Vicenç ha dit...

Quans crims (cantats i tot) han quedat impunes al nostre voltant.

Joan Vicenç ha dit...

Aquest matí (divendres, 27 de maig de 2011) un pistoler ha matat amb cinc tiros el líder pagès, Adelino Ramos, el Dinho, a Vista Alegre do Abunã Porto velho - Rondônia), on havia anat a vendre verdures al mercat. Adelino, conegut com a Dinho, era un sobrevivent del Massacre de Corumbiara, un violent episodi d'expulsió de sense terra amb 13 morts l'any 1995. Després d' aquests fets el Dinho havia estat un dels fundadors i un controvertit dirigent del Moviment Camponés de Corumbiara (MCC), d'agricultors sense terra. Dinho havia denunciat el juliol de l'any passat en una reunió oficial les amenaces que havia rebut.

Joan Vicenç ha dit...

http://blocs.mesvilaweb.cat/rondonia