dilluns, 26 de juny de 2006

Arbres de Carcaixent

Arbres monumentals

Moltes vegades hem passat per davant d’ells, moltes vegades hem quedat sorpresos per la seua grandària i majestuositat, però la majoria, hem passat i ni ens hem fixat. Parle dels arbres monumentals, i més concretament d’aquells que es troben al nostre poble, Carcaixent.
A Carcaixent tenim un bon nombre d’aquests exemplars monumentals. Portaran ja els seus anys aquí, impassibles al pas del temps, sense dir ni pruna i suportant les malifetes dels humans. Jeje!
Recorrent el nostre terme hem pogut fer un xicotet reportatge sobre aquests arbres. Així, hi podem trobar:
Garrofers (Ceratonia siliqua): dels exemplars més grans i vells, destaquem els garrofers del Pont de l’Arcada, el dels Amics i el de la Font de la Parra. En la zona de la Serratella hi ha molts, i un prou gran, a l’entrada de la urbanització Puig Gros.
Carrasques (Quercus ilex ssp rotundifolia): tenim unes quantes carrasques, típiques d’aquesta zona mediterrània. Les podem trobar generalment a les zones de muntanya, encara que també en els caixers dels barrancs i en algun hort n’hem trobat. Cal destacar-ne quatre, que seran les més grans, la situada al Realenc, la de Bonifàcia, la del Barranc del Saragossà i la de l’hort de Carreres. La carrasca del Realenc deu ser l’arbre més vell que hi ha al nostre terme.
Datilers (Phoenix dactylifera): de datilers hi ha molts en tots els horts, destaquem els de l’hort de l’Àliga, l’hort de Bru, l’hort de Ribera, l’hort de Batalla, l’hort de Fornos, l’hort del Marqués, l’hort de Carreres, etc.
Oliveres (Olea europaea): oliveres hi ha per tot arreu, a les zones planes del Realenc, a qualsevol hort, als barrancs, etc. Destacarem l’olivera de la Qüernada, com a un arbre singular i molt conegut a Carcaixent. Així com l’olivera de la Casa Blava, prop de l’hort de l’Ermita.
Xiprers (Cupressus sempervirens): en trobem en molts llocs, generalment per a separar dues finques o per a fer de tanca a l’entrada dels horts, encara que al cementeri en trobem un bon grapat. Per exemple, el de la Pujada de Maseres, a l’entrada de l’hort de Fluvià, els xiprers de l’hort de Cucó, al Barranquet, els del camí de la Pujada de Maseres, en els Abrells o els del camí del Realenc prop de les cases de Ribera.
Pins: al nostre terme hi podem trobar, generalment dos tipus de pins. El pi blanc (pinus halepensis) són els més comuns, trobem grans exemplars a les zones de muntanya del Realenc, la Serratella i el Tossal. Així com a alguns horts, urbanitzacions, i també en els caixers dels barrancs. Destaquem el pi del Reixero, al barranc d’Espanya, el pi del Barranc de Xia, els pins de l’hort del Saragossà, etc. Però també podem trobar el pi pinyoner (pinus pinea) i cal destacar el situat a la dreta del camí del Realenc, en la zona més alta de la Bossarta. Tenim un arbre de la família de les pinàcies especial per la seua bellesa i grandiositat, el cedre de l’Hort del Palaciet (Cedrus libani), en el camí de la Font de la Parra, només passar el barranc de les Príncipes.
Tarongers (Citrus sinensis): de segur que alguna vegada heu vist algun taronger, o no? Jeje! Segons conten, el nostres avantpassats foren els primers en plantar un taronger per a traure benefici. Abans es plantaven com arbres ornamentals en els jardins i no tenien una finalitat econòmica. I el taronger més vell que ens queda té mes de 200 anys i estava en un hort de la partida de Vilella. Avui dia, a causa de les obres l’han trasplantat a l’hort de Carreres.
Magnòlies (Magnolia grandiflora): destaquem la magnòlia de l’Hort de Carreres, un arbre digne de vore.
Lledoners (Celtis australis): destaquem el lledoner que hi ha a la zona de la FEVE i a la casa de Bonastre.
Xops (Populus nigra): en els zones de la Marjal i prop del riu Xúquer trobem aquests exemplars monumentals.
Quin hort no té la seua figuera, quin hort no té el seu anouer, quin no té la seua parra, o llimera o el seu llorer? O el seus arbres fruiters?
De segur sens haurà oblidat algun exemplar monumental, que resta amagat per els nostres horts i barrancs. Però li deixem la feina al MI Ajuntament de Carcaixent, si és que encara no l’ha fet.
Aquests arbres mereixen estar protegits com cal. Així, hi ha una Ordenança Municipal per a la Protecció d’Arbrat d’Interés Local, on es dóna la següent definició d’Arbre d’Interés Local: “aquella planta llenyosa que destaca dins del municipi per una o per diverses característiques de caire biològic, paisatgístic, històric, cultural o social, i que previ el corresponent procediment, es declarat com a tal, i catalogat. Aquestes característiques el fan mereixedor de formar part del patrimoni cultural, cosa que implica que siga d’interés públic la seua protecció i conservació”.
Sense més, esperem us haja agradat el reportatge fotogràfic. També us convidem a visitar aquests arbres i comprovar la seua bellesa i grandiositat. Potser us sorpreneu!
Tarrago
· Article publicat a Perles de Carcaixent el 05.06.2006
~