diumenge, 25 de juny de 2006

Els arbres més vells


Els éssers vius més vells

(...) A diverses places de Segòvia i a l'entrada de l'Alcazar, on hi ha l'Arxiu, hi habiten uns arbres absolutament meravellosos. Hi havien castanys, avets, cedres glauca i uns frondosos i equilibrats cedres del Líban, al capcurull dels quals hi havien nidat unes cigonyes poc esquives que em semblaren blanques com la neu.

Vaig sentir una certa enveja d'aquells arbres que eren amb tota seguretat més vells que jo i que continuarien donant senyoriu a la ciutat, despres que el més jove dels nostres contemporanis hagin desaparegut. Aquesta idea em va empènyer a preguntar-me quins eren els éssers vius més vells que hi ha a la Terra. La recerca a les revistes no va ser tan fàcil com esperava probablement perquè no vaig encertar el camí ni emprar les paraules clau adients. De qualsevol forma he pogut saber que els éssers vius més antics que hi ha en el nostre planeta són arbres i entre ells el més vell de tots és un «Pinus longaeva» que habita les muntanyes de Nevada i que és conegut com el Pi de Bristlecone. Aquest pi té aproximadament cinc mil anys d'edat, la qual cosa vol dir que quan els romans construïren l'aqüeducte, el pi ja en tenia tres mil, d'anys, d'edat. El pi cinc vegades milenari no viu entre cotons ni dins cap hivernacle, sinó a les muntanyes de Nevada on hi ha un clima ben aspre: neu, sol, vent, gelades. Després de Pi de Bristlecone en l'ordre de longevitat dels sers encara vius venen les sequoies, uns arbres que habiten preferentment les serres californianes i de les quals n'hi ha que ja tenen prop de tres mil anys. Despres de les sequoies venen els dragos uns arbres que es troben en alguns vivers i jardins de Mallorca, però que el més vell de tots es troba a Tenerife i és anomenat el drago d'Icod de los vinos. Té prop de mil anys.

Sempre que he intentat posar una mica d'ordre, i els «rankings» ho són, em sembla, una manera d'ordenar, a la realitat biològica m'ha passat es mateix: els bacteris han vengut i s'han posat en primer lloc: quina és l'espècie més abundant? Quins són els sers que més conviuen amb l'home? Quins són els sers que saben viure en condicions més extremes? Quins són els sers més difícils d'exterminar? Sempre, sempre els bacteris es posen al capdavant..

No esperava que aquest pic els bacteris tornassin fer campions. Però ha estat així. Fa pocs anys uns biòlegs de Pennsylvania trobaren un bacteri enviscat a l'interior d'un cristall de roca on havia romàs durant 250 milions d'anys. Havia sobreviscut en forma d'espora, però quan els biòlegs romperen el cristall i posaren l'espora en condicions ambientals adients, el bacteri ressuscità. No sols ressuscità, sinó que es posà en el capcurucull del «ranking» de longevitat. El que no diuen, els biòlegs, si el bacteri va reconèixer els món després de 250 milions d'anys.

Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB

· Adreça de l'article publicat a Diari de Balears el 24.06.2006

2 comentaris:

bio X ha dit...

Je vais mettré un link pour ton blog!

Merci Joan Vicenç


Bio_X

Joan Vicenç ha dit...

Gràcies companys del planeta Gaia. L'idioma que parlam a les terres dels Països Catalans és el català, encara no prou conegut, respectat ni salvat. Salut i en contacte.