dissabte, 3 de juny de 2006

Els arbres a la ciutat

El paper dels arbres en una ciutat més sostenible

El creixement demogràfic de les ciutats en les darreres dècades, i sobretot l'expansió urbanística i del nombre d'edificis, ha tingut i té un gran impacte en el consum d'energia. Segons l'ONU, avui dia aproximadament el 60% de la població mundial viu en ciutats, i de cara al 2100 aquest percentatge es creu que voltarà el 80%, mentre que el medi rural quedarà despoblat. Es pot parlar doncs de la Terra com un planeta urbà. En termes generals, un creixement de l'1% en la població d'una ciutat incrementa en gairebé el 2.5% el consum d'energia. De la totalitat de l'energia que es consumeix en una ciutat, entre el 30 i el 70% es produeix en els edificis, i per tant és la font d'emissió de milers de tones de gasos d'efecte hivernacle cada any. Els edificis són els responsables d'aproximadament el 18% de les emissions de CO2, del 10% del CO, el 6% de SO2, i el 4% dels NOx. La tendència futura és a un increment d'aquest consum energètic, sobretot per a la refrigeració d'aquests habitacles.
L'efecte d'illa de calor
És conegut que a les ciutats la temperatura acostuma a ser superior que la del medi rural de l'entorn, fenomen que es coneix en climatologia com a illa de calor. Les diferències poden arribar en les grans ciutats a superar els 15ºC en pocs quilòmetres de distància, i són degudes a diversos factors. Els carrers relativament estrets comparats amb l'alçada dels edificis que el conformen, el que s'anomena canó dels carrers, atrapa la radiació solar durant el dia, i hi queda retinguda durant la nit. Els materials de construcció dels carrers i edificis tenen en general, un elevada conductivitat tèrmica, emmagatzemant la calor diürna, i cedint-la a l'aire durant la nit. Les activitats antropogèniques, sobretot la combustió de combustibles fòssils en la ciutat, genera una atmosfera amb un marcat efecte hivernacle, dificultant la pèrdua de radiació d'ona llarga de la ciutat. Les zones pavimentades i asfaltades, gairebé ocupen la major part de les ciutats, essent en aquestes inexistent l'evaporació, i així el refredament que aquest fenomen comporta.
L'efecte d'illa de calor contribueix a una major demanda d'energia elèctrica en els edificis, sobretot per a la refrigeració. La poca ventilació i la mala qualitat de l'aire de moltes ciutats fomenta l'ús d'aires condicionats com a únic mitjà de refrigeració. Estudis recents demostren que en ciutats superiors als 100.000 habitants dels Estats Units s'incrementa en un 2% la demanda d'electricitat per cada 1ºF d'increment de temperatura de l'aire.
Cal doncs cercar maneres sostenibles per fer front a aquest increment de la temperatures que es produeix en la major part de les ciutats, i reduir així la demanda de l'ús dels aparells d'aires condicionats, sobretot a l'estiu. S'ha demostrat que actualment és més econòmic estalviar un megawatt d'energia que generar-la.
Una d'aquestes bones formes d'estalvi energètic a les ciutat és la de fomentar les zones verdes i, sobretot l'existència d'un arbrat urbà adequat.La importància dels arbres de fulla caduca, i de les zones verdes
Efectivament, les àrees verdes, enteses com a zones de sòl permeable i amb vegetació, contribueixen de forma significativa a l'estalvi energètic. A l'estiu, l'ombra dels arbres protegeixen de la radiació solar les cases i les primeres plantes dels edificis, i l'evapotranspiració a través de les fulles redueix la temperatura de l'aire, humidificant l'ambient, a banda de filtrar els contaminants i millorar la qualitat de l'aire. Estudis realitzats al sud de Florida mostren una reducció de les hores d'ús dels aparells d'aires condicionats d'entre el 30 i els 65% en cases i habitacles protegits de la radiació solar per l'ombra dels arbres. Les simulacions per ordinador mostren clarament aquest fet, amb descensos tèrmics de fins a 10ºF en habitacles protegits per l'ombra dels arbres, i així la despesa energètica en la seva climatització.
Els arbres urbans, a més a més de protegir de la radiació solar els edificis, també ho fan dels carrers i les voreres, fomentant així la vida al carrer. La tendència dels darrers anys en moltes ciutats de construir places dures, sense arbrat o amb pocs, no fomenta una ciutat sostenible, i així una menor demanda energètica. Una altra tendència sospitosament insostenible és la proliferació en moltes ciutats catalanes d'un arbrat de fulla perenne, tipus mimosa, amb full petita i present tot l'any. Els arbres de fulla caduca i gran, com els plataners, mentre que a l'estiu el follatge redueix la demanda d'energia per a la refrigeració per l'ombra que generen, a l'hivern, amb la caiguda de les fulles, faciliten l'entrada de la radiació solar a les cases i els carrers, reduint el consum d'energia, doncs faciliten l'escalfament dels habitacles i redueixen el nombre d'hores d'ús de calefacció.Les zones verdes són cobertes de vegetació i de terreny permeable que suposen una àrea de refrigeració, que poden fer disminuir la temperatura fins a 6ºC respecte a les zones urbanes pavimentades i asfaltades. L'evaporació de l'aigua del sòl, i la poca inèrcia tèrmica del sòl, afavoreix un refredament ràpid i important d'aquestes zones, convertint-se en zones comfortables durant les càlides nits estivals de ciutats com les mediterrànies.

· Article publicat a Sostenible el 03.06.2006 ·
· Fotos: · [arquera] · [Quico Melero] · [enkartist] ·
*