divendres, 2 de juny de 2006

Dàtils i garballons


Els arbres d’Alaró
Les palmeres ( I ) :
el garballó (Chamaerops humilis) i

el fasser o palmera datilera (Phoenix dactylifera)


Les palmeres formen una gran família de plantes amb més de 3.000 espècies, ordenades en uns 150 gèneres. La majoria són naturals dels territoris tropicals i subtropicals del món, on poden viure en qualsevol ambient, des dels boscs pluvials hiperhumits fins als deserts, i des dels manglars embassats als matollars d’alta muntanya, encara que la major diversitat es concentra a les zones tropicals humides d’Àsia i Amèrica.

El garballó, margalló o garballonera (Chamaerops humilis), conegut en castellà com a palmito, és una palmera nadiua i endèmica del mediterrani occidental, costa d’Italia, Cerdenya, sud oest de Sicília, costa d’Algèria, del Marroc, Andalusia i part del País Valencià. A Mallorca es troba a tres àrees separades: a la península de llevant, Artà i Capdepera, a l’oest a Andratx i al nord a Pollença i Formentor. A Eivissa i Formentera pels penyals de la costa i a Menorca, molt més escassa, al nord i un poc a l’interior. Això vol dir que espontània no la trobam a Alaró.

Els garballons sempre han agradat molt com a element ornamental de jardineria. És fàcil recollir els seus dàtils, llimar-los un poc i sembrar-los dins cossiols. Amb una mica de paciència les veurem germinar i una vegada trasplantats, per poc que les cuidem, trauran fulles llargues que ens traslladaran a un ambient exòtic. El garballó, al seu hàbitat natural, ha rebut les conseqüències d’aquest desordre de progrés entès com un negoci per guanyar doblers. La maquinària pesada d’excavadores, tractors i pales han permès l’arrabassament d’exemplars vells i bells d’aquesta palmera. Sembla ser que hi ha més control per part de l’Administració encarregada de la protecció i conservació d’aquesta planta, però no es pot abaixar la guàrdia. No fa massa anys arribaren a un indret d’Alaró dues garballoneres arrabassades del seu hàbitat natural de la zona d’Artà, on també li donen aquest nom en femení. El preu dels garballons adults, igual que el de les oliveres velles, és molt alt i mentre hi hagi qui pagui hi haurà que les oferirà. Cal doncs generalitzar l’opinió contraria a l’espoli dels garballons en el medi natural, on hi té el seu lloc climàcic, i on enriqueix el paisatge que tant valora el turista.

De les fulles, sense que es perjudiqui la planta, se’n fa llata o llatra, que serveix per fer corda, estores, senalles, espardenyes, etc. Els ulls tendres o garballons són comestibles i els dàtils, que contenen taní, s’empren per combatre la diarrea. Qui millor vos pot parlar de les qualitats d’aquest arbre. i vos ne pot parlar llarga estona, és la gent dels pobles d’aquests llocs de Mallorca que he anomenat abans, sobretot la gent més vella i amb més contacte amb el camp.

Oh pobra garbaionera!
Cada any li fan ets entorns;
d’estiu li cuien ses paumes
i d’hivern es garbaions.

Potser de nins hem conegut primer les fulles de la palmera que l’arbre que les aguanta. I segurament va ser per les festes del poble. Sempre ha estat tradició a Alaró adornar els carrers, en especial certs llocs assenyalats al pas dels Cossiers, amb fulles de palmera. També em vist aguantar les palmes, que hi duien premis penjats, a la meta de les corregudes de joies, tant per les festes de Sant Pere a Los Damunt com a les de Sant Roc a Los Davall. Maldament fos per aquesta participació de la palma en la festa popular, ja hauríem d’apreciar aquest arbre. També per les festes de Pasqua n’és protagonista juntament amb els brots d’olivera.

El fasser que fa els dàtils comestibles (que a Mallorca no maduren bé), té la copa més clara que la palmera de Canàries, de la que parlaré en un proper capítol, també té menys palmes i cada palma és més estreta i d’un color verd molt més pàl·lid, grisos i amb una menor densitat de folíols. Les seves flors es pol·linitzen naturalment per el vent, però en la horticultura moderna comercial es pol·linitza a mà.

A l’igual que amb altres arbres, la poda de les palmeres sòl esser excessiva. Aquesta, si es vol fer, hauria de realitzar-se durant la primavera i l’estiu, eliminant només les fulles mortes o, com a màxim una corona de fulla verda (llevar més fulla verda funcional és causa d’estrès alimentari i d’estrenyiment del tronc), les inflorescències seques i les que causen molèsties, la resta es deixa.

El fasser ha estat cultivat per l’home des de fa milers d’anys. Els primers escrits i dibuixos confirmen que la seva cultura es remonta a 6000 anys abans de Jesucrist. Segons la cultura musulmana, “els dàtils foren l’aliment preferit del Profeta Muhammed, que elogià sovint les palmeres, i indicà que aquestes provenien de Hijaz, a la regió de Medina, d’on va ser presa per la tribu de Nimrod i portada a Orient, posteriorment a Damasc per els cananites i a Babilònia per el Faraò, mentre que mercaders i comerciants la varen dur a Yemen, Omar i altres llocs remots. La palmera datilera és l’arbre providencial dels oasis, doncs a més del microclima que proporciona el seu fullatge, dona aliment a persones i animals i també una gran quantitat de subproductes, fusta, combustible, palma per a senalles, graneres, cordes etc. Moltes possessions tenien o encara tenen un fasser vora les cases.

De suquí veig Aireflor,
ses cases i es fasser,

però no veig lo meu bé
que té ses claus des meu cor.


Aplecs sobre la palmera
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 1 de juny de 2006

· Els Arbres d’Alaró

2 comentaris:

Jaqme ha dit...

El Nepal i Capdepera tenen una cosa en comú: la llata.
Gràcies al garballó.

Joan Vicenç ha dit...

Quina és la cultura de Nova York que, quotidianament, empra més la llatra? els productes de la llatra?

Salut.