Els arbres de la Devesa

Els arbres no parlen

Els arbres no poden parlar però tenen una història i una utilitat que no cal menysprear com últimament fan algunes persones. Si escoltéssim el que es diuen entre ells els arbres de la Devesa potser entendríem algunes coses que ni alguns polítics, ni alguns ecologistes, ni alguns periodistes, ni alguns ciutadans entenen. Diuen entre ells: –Si no ens tracten d'una altra manera ens morirem i en aquesta gran esplanada hi faran cases unifamiliars i zones d'equipaments.

–Jo cada vegada tinc més set.

–Doncs jo no puc respirar per la pols i la pressió a terra dels cotxes que hi circulen.

Un de petit que neix entre els centenaris pensa: sí que em donen expectatives de futur.

N'hi ha alguns que estan alegres quan vénen les Fires, i n'hi ha d'altres que no. Molts a la nit tenen por per falta de seguretat i falta de llum. Els arbres comenten que no hi ha nens a Girona que vinguin a veure'ls a la Devesa.

–L'altre dia –diu un arbre– em van cremar els peus.

–Doncs a mi em van pintar i em van clavar uns claus.

– A mi per posar una piscina durant les Fires em van tallar algunes arrels.

Durant una reunió d'arbres centenaris se sent a dir: –Això ens passa perquè no tenim un full de ruta.

–Sí, però tampoc hem fet una adequació de sistemes.

–Tu què en penses de la mobilitat sostenible?

–Creieu que haurem de compartir espai amb altres espècies exòtiques?

–Tranquils, que potser ens faran trasplantaments o ens portaran a un parc residència o acabarem cremats.

Al final tots junts fan un clam per demanar ajuda però com que no hi ha ressò, tampoc no hi ha lògica i com que els ecologistes estan per altres tasques ningú no els fa cas.

José Luís Lucero

Girona. El lector escriu. El Punt.

· Carta publicada a El Punt del 28.06.2006

*