dissabte, 3 de juny de 2006

Terra


Hipòtesi Gaia

Durant anys la comunitat científica va estar convençuda que l’evolució del planeta i l’evolució de la vida no tenien una relació directa. S’afirmava que la vida s’havia adaptat a les condicions del planeta.

El químic anglès James Lovelock va formular la hipòtesi Gaia, en què defensava tot el contrari: l’atmosfera, la temperatura i la concentració de sals als oceans s’havien fet adequades per permetre la supervivència de la vida

Lovelock considera el planeta Terra un superorganisme amb vida pròpia, amb capacitat d’autoregular-se i de mantenir unes condicions adequades per a la vida utilitzant l’energia procedent del Sol per al seu automanteniment i la seva autoestructuració.

Comparant la Terra amb un animal –que també és un superorganisme viu- Lovelock veu que tots dos tenen la capacitat d’autoregular les seves constants vitals dins uns límits quan les condicions exteriors són desfavorables.

Lovelock creu que la Terra ha augmentat la seva complexitat biològica perquè els mateixos éssers vius mantenen les condicions fisicoquímiques atmosfèriques i oceàniques adequades per a la vida.

Mentre que un animal que es troba en unes condicions desfavorables per a la seva subsistència (com una temperatura massa elevada o massa baixa) s’autoregula utilitzant sistemes homeostàtics (per exemple en el cas d’un mamífer el manteniment constant de la temperatura corporal, el manteniment de les concentracions de glucosa i de diòxid de carboni a la sang dins d’uns límits, etc.), la Terra n’utilitza a escala planetària per tal d’adquirir l’estabilitat en tres aspectes fonamentals: estabilitat atmosfèrica, estabilitat tèrmica i estabilitat oceanogràfica.

Estabilitat atmosfèrica

L’atmosfera està composta per gasos molt reactius entre ells. Permanentment s’hi donen reaccions químiques que produeixen nous compostos. Però alhora també hi ha aportacions constants dels reactius que permeten la continuïtat de la reacció inicial. Hi ha un permanent desequilibri. Les concentracions de diòxid de carboni i d’oxigen són, però, les adequades per a la vida.

La composició de l’atmosfera terrestre és molt peculiar i molt diferent de la dels altres planetes. Precisament és així perquè hi ha vida i no a l'inrevés –hi ha vida perquè l’atmosfera és així– com molta gent pensa.

Estabilitat tèrmica

Es constata que per més que el Sol hagi augmentat el seu nivell de radiacions, i per tant desprengui més calor, la temperatura de la Terra pràcticament no ha variat des que hi ha vida, malgrat èpoques d’intenses glaciacions.

La temperatura mitjana de la Terra és d’uns 13ºC aproximadament, contràriament al que seria d’esperar si tenim en compte que l’espai està prop del zero absolut (-273,15 ºC) i rebem radiacions solars d’una manera no continuada.

Una de les causes per la qual la calor queda atrapada dins l’atmosfera és l’albedo de la superfície terrestre. L’albedo és un factor que es mou en una escala del 0 a l’1. Ens indica la quantitat de llum que reflecteix la Terra. La mitjana de l’albedo terrestre és de 0,33%.

L’altre factor d’autoregulació climàtica és l’efecte hivernacle dels gasos com el diòxid de carboni, el vapor d’aigua, el metà i els òxids de nitrogen entre altres. Aquests gasos acumulats a l’atmosfera, només deixen passar cap a l’exterior part de les radiacions infraroges que provenen de la Terra, mantenint-les dins de l’atmosfera.

Estabilitat oceanogràfica

Es pot comprovar fent l’anàlisi de l’aigua oceànica, que, tot i rebre constantment sals dissoltes del continent, no per això augmenta indefinidament la seva salinitat.

Si els éssers vius no regulessin la salinitat de l’aigua, aquesta augmentaria indefinidament arribant a no permetre-hi la vida.

Per tal d’explicar l’estreta relació que la vida manté amb el medi on viu, Lovelock diu que Gaia inclou:

- Organismes que creixen explotant qualsevol oportunitat ambiental possible.

- Organismes que es regeixen per les lleis darwinistes de la selecció natural, i que són els que deixen més descendents supervivents.

- Organismes que modifiquen el seu medi físic i químic (per exemple els organismes fotosintètics).

- Factors que estableixen els límits de la vida (com poden ser la temperatura i d’altres).

La hipòtesi Gaia no té el suport de tota la comunitat científica. Malgrat això, James Lovelock ha revolucionat la visió que es tenia de l’evolució del planeta i de la vida.

. Hipòtesi Gaia ·

~

Entrevista amb el pare de la teoria Gaia, James Lovelock

I qui salvarà la Terra?

Per Sanjay Suri

“L’energia solar i eòlica no són sortides realistes. El poder nuclear és la única solució pràctica real per l’escalfament global, però hi ha hagut una reacció histèrica al respecte.”

LONDRES – I qui salvarà la Terra? Si James Lovelock creu que ningú pot fer-ho, al manco en els propers 50 anys, llavors hi ha de molt de que preocupar-se.

El problema – vostè n’ha escoltat parlar abans, d’això – és l’escalfament global, agreujat per la ignorància col·lectiva sobre aquest fenòmen.

“Jo no crec que ni tan sols el món dels ambientalistes sigui abastament conscient d’aquest perill”, diu James Lovelock, el gurú del medi ambient, qui als seus 80 anys és considerat com un dels més importants i controvertits científics del segle XX.

Lovelock va dialogar en exclusiva amb Tierramérica a Londres, després de la presentació de la seva esperada autobiografia “Homenatge a Gaia: la vida d’un científic independent”.

Gaia? “Gaia o Naturalesa, o com vostè li vulgui dir” diu Lovelock. Fou elPremi Nobel de Literatura William Golding qui va emprà el nom de Gaia (una deessa grega) per a batiar la teoria de Lovelock. En poques paraules, aquesta hipòtesi descriu a la Terra com un planeta capaç de regular-se per ella mateixa de tal forma que sempre sigui apta per a la vida.

Han passat 35 anys d’ençà que es va llançà aquesta teoria, ens recorda Lovelock. “ I és generalment acceptada com una ciència de sistemes, a pesar de que a molts de crítics no els hi agradi el nom” Durant molt temps els geòlegs i els biòlegs treballaren cadascú pel seu costat, cada un pensant que estava en allò correcte. Fins ara no han actuat junts i baix el marc d’aquesta teoria.

Lovelock, qui va dirigir la creació del forn micro-ones i inventà un dispositiu per a detectar els CFCs (clorofluorocarbons) causants de l’aprimament de la capa d’ozó, està considerat per a molts com el pare del moviment verd. Però no és una paternitat que li agradi. “Parlant políticament, jo no considero als verds necessariament necessaris”, diu Lovelock. “Ells no tenen habilitats polítiques”. Qui pot lluitar a favor del medi ambient és el polític comú, “que és més intel·ligent del que la majoria de la gent pensa”.

La major part de polítics al voltant del món coneixen els problemes de l’escalfament global, diu Lovelock. Encara que ells tenen també les seves pròpies limitacions, sobre tot a l’hora d’avaluar el mal al medi ambient: “pens que és com un carro muntanya avall amb una fallida als frens. Tot el que vostè realment pot fer és treure el peu de l’accelerador. Perquè no hi ha dubte de que l’escalfament global existeix i de nosaltres en som responsables.”

No serà pitjor que les guerres

L’Estudi Internacional sobre Canvi Climàtic revelà que, en analitzar un període que abasta els darrers mil anys, només durant els darrers 150 el patró del clima ha mostrat un sobtat escalfament. Avui en dia el mal és tan seriós que “encara i aturéssim la crema de combustibles fòssils l’escalfament continuaria encara altres 50 anys” assegura Lovelock.

Habitants de les costes, estigueu alerta! Una de les conseqüències més dolentes del canvi climàtic seran les inundacions, degut a l’augment del nivell del mar. “Londres s’hauria inundat seriosament vuit vegades fins ara si no fos per la barrera del Tàmesis” diu el científic.

Però altres terres, segons ell, poden no comptar amb una protecció així. Les inundacions poden ser més importants a Bangladesh: “aquí tenim un doble problema. El nivell del mar puja, la mar s’encalenteix més, hi ha més evaporació i per tant més pluja, cosa que provoca, a la vegada, més inundacions.”

Plantar arbres tampoc és una solució, creu Lovelock. “Els arbres poden absorbir una gran quantitat de diòxid de carboni, tan mateix, noves investigacions demostren que els arbres absorbeixen més llum del sol i calor que el sòl que està cobert per ells i això només contribuirà més a l’escalfament global”.

A pesar de tot, Lovelock sí aconsegueix veure un raig de llum al fosc panorama que pinta: “l’escalfament global causarà una crisi però no necessariament una crisi fatal. Podria no ser pitjor que la fam i les guerres i altres desastres; serà una cosa amb la que la gent haurà d’aprendre a viure”.

Una de les causes més importants de l’escalfament global és la crema de carbó, diu Lovelock. “I existeix una quantitat horrible de carbó al nostre voltant. Si hi ha un increment en l’ús del carbó, el problema empitjoraria més i més”.

Per això, el científic ambientalista continua essent emfàtic en promocionar el poder nuclear com a font d’energia. “Els francesos han estat molt intel·ligents en aconseguir tota la seva energia de les fonts nuclears. No hi ha dubta de que les plantes nuclears porten un risc però no hi cap sistema energètic que no ho tengui”, diu. “Hi ha grans presses que rebenten molt sovint però mai diem “no usem la hidroelectricitat perquè una pressa podria rebentar”. Les energies solar i eòlica no són sortides realistes. El poder nuclear és la única solució pràctica real però hi ha hagut una reacció histèrica al respecte”.

El gran guru no va acabar l’entrevista sense les seves conegudes contradiccions. És la crema del carbó a l’Est el que està fent mal a la Terra més que la França nuclear. Però és a l’Est on la gent està més en contacte amb la Terra, mentre a Occident “volen tractar-la com a un gran jardí. “L’Est necessita enviar aquest missatge a Occident. Tan mateix, ens temem que, ni a un ni a l’altre costat, hi ha gent abastament escoltant”.

· Tierramérica ·