dimarts, 20 de juny de 2006

L'altre dia de pagès

Hola Joan,

T’envií unes fotos que no sé si vares rebre. Les vaig fer a uns tarongers al poble de Nules, Castelló. En aquella zona estan dins d’una marjal tipus la part de ses Veles de s'Albufera (Sa Pobla). Quan l’aigua puja cobreix la terra on estan sembrats els tarongers i pot donar problemes d’asfíxia radicular. Per això desenterren les arrels, donant als tarongers aquest aspecte de "manglar".

També t’envii aquest text que he confeccionat amb les ensenyances d’un homo de Llubí. Parla de tarongers i empelts. Esper que t’agradi, que et sigui de profit en pròxims empelts i si vols el penges a la web.

Una aferrada

Rafel


Doctorat en empelts de taronger

El curs consta de les hores de tota una vida de pagès

L’altre dia de pagès, farà 2 setmanes vaig ser amb l’amo en Sebastià Alomar de la localitat de Llubí. El motiu de la meva visita era recol·lectar brots tendres de taparera (Capparis spinosa) per envinagrar, però xerrant-xerrant pegarem als empelts de taronger. Jo li explicava que havia fet uns empelts de taronger amb mudes de taronger imperial i taronger de sang (sanguina) i li demanava consell. Les recomanacions que em va donar varen ser:

- Convé donar una forta exsecallada (poda) a l’arbre 1 mes i mig abans d’empeltar-lo. Però s’han de deixar algunes branques per permetre a l’arbre “estirar” la saba cap a les fulles i evitar que la saba reculi per avall.

- No regar mai l’arbre quan s’ha fet l’empelt. L’excés de saba fa que les plaques (en cas d’haver usat aquest sistema) no s’aferrin al portaempelt.

- Quan el que es pretén empeltar és una branca de certa gruixa s’ha d’optar per l’empelt amb placa. Si és joveneta es pot fer d’escutet.

- L’empelt convé que estigui fermat durant 25-30 dies. Desfermar-lo abans pot ser perillós si no ha aferrat bé. Convé fermar amb cinta plàstica transparent. No fa res si el brot creix davall del plàstic, quan retirem el plàstic el brot es redreçarà tot sol. Val més no frissar.

- L’empelt s’ha de fer a la cara interior de les branques. Mai a la cara exterior ja que sempre seria dèbil i podria esqueixar fàcilment. Si es fa a l’interior, la branca vella serveix de suport recolzant l’empelt jove, que amb el temps englobarà al vell.

- El primer any després de haver fet l’empelt es pot donar una altra exsecallada eliminant part del brancam perquè l’empelt agafi força, però “el vell” (brancam originari abans de l’empelt) no s’ha de tallar del tot fins al segon any.

- Quan es talli “el vell” s’ha de fer amb un tall de “bec de flauta”, es a dir en bisell. Això evita que s’acumuli aigua sobre el tall, que a la llarga prodeix la fusta. Aquesta podridura pot endinsar-se fins a l’arrel en casos extrems. El tall bisellat permet que la pell torni a tancar completament la ferida i així ens evitam podridures.

També em donà consells de quan s’ha d’exsecallar un taronger. Comentava que als tarongers els sap molt de greu que “els toquin” durant l’estiu. El moment més adient per fer podes és des de mitjan març fins a juny, després correm el risc de que, si el podam amb la calor, ens quedi massa obert i es cremi l’interior. Quan això passa es produeixen unes ferides a la pell que produeixen una espècie de gangrena de la meitat de la pell de la branca (la que queda exposada al sol. La exposició al sol li bofega la pell, “tal com a una persona que va sense camisa a les 3 del migdia a l’agost” em deia en Sebastià. La pell mor i salta, quedant la fusta nua i la ferida dona lloc a podridures que produeixen uns encanalaments terribles a la branca. Llàstima no haver fet unes fotografies.

A l’hivern l’efecte perjudicial pot ser el mateix però amb el fred. Si la poda es lleugera, si se’ls “toca” només una mica, el tarongers s’encarreguen de tornar-se a “tancar” aviat, cobrint els buits que li hem produït, li agrada estar tapat. El meu pare em deia que no s’ha d’alçar mai un taronger de la banda d’on li pega el temps (Nord).

Així el consell de que un arbre que perd la fulla pot ser podat tot l’any, no és del tot correcte, alerta amb el sol i alerta amb les gelades.

Després d’aquest tema, l’amo en Sebastià començà a xerrar de figueres: “S’han de podar amb lluna vella del desembre o gener”; “Aferren de brot si se les sembra per sant Joan”,...de podar arbres que perden la fulla amb lluna vella i podar els que no la perden amb lluna nova… I s’anava fent fosc i no acabàvem la xerrera.

El que més em va sorprendre era que aquest homonet no donava cap importància al gran cúmul de sabiduria que atresora i en canvi se’ns referia a noltros dient: “Voltros que heu estudiat…” sense adonar-se’n que d’algunes coses ell podria donar classes de doctorat.

Rafel Mas, Búger 20 de juny de 2005

1 comentari:

Salrire ha dit...

A mi m'han ensenyat que podem cobrir tot l'empelt o deixar els ulls lliure i cobrir la part superior de la superior de l'empelt amb cinta per a evitar l'entrada d'aigua que evita que es junten les pells i la inferior per tal d'evitar que es caiga. Amb l'escut hi ha menys perill que amb la planxa perquè tallant menys pell amb l'empeltador, aquesta quasi el cobreix del tot deixant l'ull fora.
Fins ara
Salvador