dissabte, 18 de juny de 2011

Informe sobre el Llibre Verd dels Boscos Europeus


Proposta de Resolució del Parlament Europeu

El Parlament Europeu,

– Vist el Llibre Verd de la Comissió sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi (COM(2010)0066),
– Vistes les conclusions del Consell, d’11 de juny de 2010, sobre la preparació dels boscos al canvi climàtic.
– Vistes les Conclusions del Consell, de 15 de març de 2010, sobre la biodiversitat després de 2010,
– Vistos el Llibre Blanc de la Comissió titulat “Adaptació al canvi climàtic: Cap a un marc europeu d’actuació” (COM(2009)0147) i la Resolució de 6 de maig de 2010(1) sobre el mateix.
– Vista la Conferència Ministerial sobre la Protecció dels Boscos a Europa (MCPFE) - FOREST EUROPE, així com les seves diferents resolucions i els treballs dels experts dirigits a oferir orientacions, criteris i indicadors per a la gestió sostenible dels boscos,
– Vistes la Resolució del Consell, de 26 de febrer de 1999, sobre una estratègia forestal per a la Unió Europea(2) i l’informe de la Comissió sobre l’execució de dita estratègia (COM(2005)0084),
– Vistos el Pla d’acció de la UE per els boscos 2006-2011 (COM(2006)0302) i l’avaluació externa a mitjà termini de la seva execució(3),
– Vistes la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres(4), l’informe de síntesi sobre l’estat de conservació dels tipus d’hàbitats i espècies, de conformitat amb l’article 17 de la Directiva Hàbitats (COM(2009)0358) i les seves resolucions, de 21 de setembre de 2010, sobre l’aplicació de la legislació de la UE relativa a la protecció de la biodiversitat(5), i de 3 de febrer de 2009, sobre els espais naturals a Europa(6),
– Vistes las conclusions de la dècima reunió de la Conferència de les Parts en el Conveni sobre la Diversitat Biològica del PNUMA, celebrada a Nagoya l’octubre de 2010 i els Objectius d’Aichi per a la biodiversitat, en particular el compromís de protegir el 17% de les zones terrestres i d’aigües continentals mitjançant mesures de conservació efectives, integrades en els paisatges més amplis,
– Vist l’estudi titulat «Shaping forest communication in the European Union: public perceptions of forests and forestry(7),
– Vista la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el Protocol de Kyoto y la guia de bones pràctiques del Grup intergovenamental d’experts sobre el canvi climàtic per a l’ús de la terra, els canvis en l’ús de la terra i la silvicultura (LULUCF),
– Vist el Pla d’acció de la UE sobre la biomassa (COM(2005)0628),
– Vistos la Directiva 2009/28 CE del Parlament Europeu y del Consell, de 23 de abril de 2009, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables i per la que es modifiquen i es deroguen les Directives 2001/77/CE y 2003/30/CE (Directiva de l’energia renovable)(8), la Directiva 2009/29/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 23 de abril de 2009, per la que es modifica la Directiva 2003/87/CE per a perfeccionar i ampliar el règim comunitari de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (Directiva ETS)(9), la Decisió núm. 406/2009/CE del Parlament Europeu y del Consell de 23 de abril de 2009, sobre l’esforç dels Estats membres per a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle amb la finalitat de complir els compromisos adquirits per la Comunitat fins el 2020 (Decisió de repartiment de l’esforç)(10), l’informe de la Comissió relatiu als requisits de sostenibilitat per a l’ús de fonts de biomassa sòlida i gasosa en els sectors de l’electricitat, la calefacció i la refrigeració (COM(2010)0011 final), el Capítol 9 del Quart Informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) (sector forestal), i els resultats de la consulta pública sobre la preparació d’un informe relatiu a un projecte de sostenibilitat per els usos energètics de la biomassa,
– Vistos el Programa Europeo de Canvi Climàtic i el resultat dels treballs del Grup d’experts sobre la política del clima per a l’ús de la terra, els canvis en l’ús de la terra i la silvicultura(11),
– Vistos els seus estudis núm. 449.292, d’avaluació del Llibre Verd sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE núm. 440.329, sobre el règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle d’acord amb el Protocol de Kyoto i els boscos, i núm. 449.237 sobre l’estratègia europea per a la prevenció i lluita contra els incendis forestals, així com les conclusions de la reunió del subgrup “Bosc” de l’Intergrup sobre canvi climàtic, biodiversitat i desenvolupament sostenible, de 13 de juliol de 2010 a Brussel•les,
– Vist el Conveni Europeu del Paisatge de 2000 (Conveni de Florència),
– Vistes la Directiva del Consell 1999/105/CE sobre la comercialització de materials forestals de reproducció(12) y la revisió del règim fitosanitari de la UE,
– Vistos l’Informe de síntesi sobre l’economia dels ecosistemes i la biodiversitat (TEEB) titulat «Incorporació dels aspectes econòmics de la natura” i l’Informe d’actualització «TEEB Climate Issues»
– Vistes las conclusions del Consell, de 26 de abril de 2010, sobre la prevenció d’incendis forestals a la Unió Europea,
– Vistes les Conclusions del Consell, de 8 i 9 de novembre de 2010, sobre solucions innovadores per a finançar la prevenció de catàstrofes,
– Vista la Directiva 2008/99/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 19 de novembre de 2008, relativa a la protecció del medi ambient mitjançant el Dret Penal (13),
– Vist l’Informe final sobre l’aplicació del Reglament relatiu al sistema Forest Focus COM(2010)0430,
– Vist l’Informe tècnic de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) nº 9/2006 titulat «European forest types: Categories and types for sustainable forest management reporting and policy»,
– Vist l’Informe a la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea titulat “L’impacte del canvi climàtic en els boscos europeus i les possibilitats d’adaptació” 14),;
– Vist l’informe de la DG de Medi Ambient de la Comissió titulat “EU policy options for the protection of European forests against harmful impacts»(15),
– Vist l’Informe especial del Tribunal de Comptes Europeu núm. 9/2004 sobre les mesures forestals en el marc de la política de desenvolupament rural (juntament amb les respostes de la Comissió),
– Vist el Reglament (UE) núm. 995/2009, del Parlament Europeu y del Consell, de 20 d’octubre de 2010, per el que s’estableixen les obligacions dels agents que comercialitzen fusta i productes de la fusta (16),
– Vistes las recomanacions de la xarxa d’experts de la FAO/CPE/OIT sobre l’execució de la gestió forestal sostenible,
– Vista la Resolució H1 de la Conferència Ministerial de Hèlsinki on es defineix la gestió sostenible dels boscos com “l’administració i ús dels boscos i terres forestals de forma i intensitat tals que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i potencial per atendre, ara i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants a escala local, nacional i global, i que no causin dany a altres ecosistemes”
Vist l’article 48 del seu Reglament,
– Vistos l’informe de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària i les opinions de la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural i de la Comissió d’Indústria, Investigació i Energia (A7-0113/2011),

A. Considerant que els boscos i les zones boscoses cobreixen més del 40% de la superfície de la UE, i que les industries forestals, amb resultats superior als 300.000 milions d’euros, faciliten més de 2 milions de llocs de feina, sobre tot en l’entorn rural, contribuint d’aquest mode al creixement econòmic, el lloc de treball i la prosperitat a través del subministrament de fusta i possibilitats turístiques.

B. Considerant que els boscos de la UE no són només arbres, sinó entitats completes de la biosfera, amb avantatges per a l’ecosistema, com l’emmagatzematge de carbono, la regulació dels cursos d’aigua, la preservació del paisatge, el manteniment de la fertilitat dels sòls, la protecció de les terres contra l’erosió i la desertització, i la protecció enfront de les catàstrofes naturals tenen un valor incalculable, així com un gran importància per a l’agricultura, el desenvolupament rural i la qualitat de vida dels ciutadans europeus.

C. Considerant que al voltant del 40% dels boscos de la UE són de domini públic i que al voltant del 60% pertanyen a més de 10 milions de propietaris forestals particulars, per tant existeix una responsabilitat pública i privada en la protecció dels boscos mitjançant l’aplicació d’una gestió forestal sostenible sobre el terreny.

D. Considerant que, a pesar de l’important grau de desforestació en algues parts del món, la tendència a llarg termini de augment de la cobertura forestal a la UE és estable, i que es calcula que augmenta el carbono a la biomassa forestal; que, a pesar de la tendència positiva general, l’emmagatzematge de carbono en els boscos d’Europa segueix estant molt per davall de la seva capacitat natural, i que podrien fins i tot convertir-se en una font de carbono, degut a la pressió creixent per augmentar el rendiment de les collites, i tenint en compta que cada any es perden unes 500.000 hectàrees de bosc a la UE degut a incendis forestals i a les tales il•legals.

E. Considerant que el 30% dels espais Natura 2000 estan constituïts per boscos i altres hàbitats forestals, que impliquen una important funció per a la xarxa de biotops com zones de transició; que el 66% dels tipus d’hàbitat forestal d’interès comunitari es troben en un estat de conservació desfavorable.

F. Considerant que els boscos de muntanya representen un terç de la superfície forestal total de la UE i són un element essencial del paisatge natural, donat que contribueixen a la protecció dels sòls i a la regulació del subministrament d’aigua; considerant que aquests boscos tenen un paper fonamental en les activitats econòmiques locals.

G. Considerant que la protecció dels darrers espais naturals que queden poden contribuir a frenar la pèrdua de la diversitat biològica i la degradació dels serveis dels ecosistemes de la UE per a 2020.

H. Considerant que es preveu que a l’any 2020 la generació d’energia a partir de biomassa sòlida i residus biològics representarà el 58% de les energies renovables de la UE, i que, encara s’espera que la proporció de biomassa forestal disminueixi en termes relatius, existeix una demanda creixent de fusta com a font d’energia; que, per tant, és necessari mantenir la vigilància sobre les tales il•legals i la intensificació de les pràctiques forestals a alguns Estats membres que podrien augmentar el percentatge de tales per sobre del 100%, actuacions que podrien ser contràries als objectius en matèria de canvi climàtic i biodiversitat; que l’energia procedent de la biomassa hauria de dependre menys de la biomassa forestal,

I. Considerant que la protecció de la massa forestal i les seves funcions hauria d’integrar-se de forma transversal en totes les polítiques comunitàries que afecten als boscos,

J. Considerant que els boscos constitueixen ecosistemes vius i en evolució, sovint amb caràcter transfronterer, que poden classificar-se de distintes formes, per exemple, d’acord amb les zones bioclimàtiques i els tipus forestals, i que, amb la finalitat d’orientar les decisions polítiques de la UE, la AEMA ha elaborat una nomenclatura forestal específica; considerant que a totes les polítiques de la UE que afecten als boscos s’ha de tenir en compte els més nous descobriments científics en tots els àmbits, com la “divisòria continental”, i que aquestes polítiques han d’evitar ser tan generals que perdin la seva utilitat.

K. Considerant que els diferents tipus de boscos i els sector forestal en el seu conjunt s’enfronten a amenaces diverses i que no es poden predir, de tipus biòtic i abiòtic, com a conseqüència del canvi climàtic (com, per exemple, plagues, temporals, sequera i incendis), la qual cosa fa que la seva resistència sigui la pedra angular dels esforços de protecció.

L. Considerant que la informació ben fundada i comparable sobre l’estat de la massa forestal de la UE, les conseqüències del canvi climàtic i els models de producció en els boscos és un requisit previ important per a la política i la planificació, inclosa la contribució dels boscos a l’adaptació i mitigament del canvi climàtic.

M. Considerant que els incendis accidentals o provocats, que amb freqüència tenen motius econòmics, destrueixen més de 400.000 hectàrees de bosc cada any, sobre tot però no únicament, a la regió mediterrània, amb importants pèrdues de vides humanes, bens, feina i biodiversitat, així com per a la funció protectora dels boscos; que, rere els incendis, la regeneració en tots els boscos és molt més difícil, i que, en el cas de la xarxa Natura 2000, dificulta que s’assoleixin els objectius de dita xarxa.

N. Considerant que el Llibre Blanc citat sobre l’adaptació al canvi climàtic inclou als boscos en un dels àmbits d’actuació, fent peu en què l’estratègia forestal de la UE s’hauria d’actualitzar per incloure aspectes relacionats amb el canvi climàtic.

O. Considerant que tan sols el 5% de les zones boscoses europees són verges, primigènies i no s’han vist alterades per l’activitat humana; que l’exigua proporció d’aquest tipus de bosc, juntament amb la creixent fragmentació dels restants, augmenta la fragilitat dels boscos respecte a les amenaces que suposa el canvi climàtic, i explica en part el persistent mal estat de conservació de moltes espècies forestals d’interès europeu.

P. Considerant que la millora de les funcions protectores dels boscos hauria de formar part de les estratègies de la UE i els Estats membres per a la protecció civil, en especial enfront de fenòmens extrems relacionats amb el clima, com incendis i inundacions.

Q. Considerant que l’informe TEEB ha presentat una relació cost-benefici convincent per a la inversió pública en enfocaments basats en els ecosistemes de cara a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, en particular amb respecte a la infraestructura ecològica, com la restauració i la conservació dels boscos.

R. Considerant que s’han de respectar els diversos sistemes de gestió nacional, regional i local dels boscos, i que és necessari prestar-los assistència a fi de millorar la seva capacitat d’adaptació.

S. Considerant que les possibilitats dels boscos europeus com abocadors eficaços de CO2, NH3 i NOX segueixen sense aprofitar-se, i que la fusta procedent de boscos gestionats de forma sostenible poden tenir efectes duradors de mitigació, en ser un substitutiu que es pot reciclar i ric en carbono de materials que requereixen grans quantitats d’energia, com les fusions metàl•liques, els plàstics i el formigó, materials que s’utilitzen àmpliament en la construcció i altres sectors.

T. Considerant que, segons les dades recopilades per la Comissió, l’escalfament estival en el sud d’Europa serà el doble de ràpid que a la resta d’Europa i que les precipitacions estivals en el sud disminuiran un 5% per dècada.

U. Considerant que el Pla d’acció de la UE per els boscos consta de quatre objectius, que consisteixen en millorar la competitivitat a llarg termini, protegir el medi ambient, contribuir a la qualitat de vida i fomentar la coordinació, i que s’han assolit progressos significatius, especialment en el que es refereix al primer objectiu.

V. Considerant que el procés “Protecció dels Boscos a Europa” (“Forest Europe”) ha arribat a un consens europeu de caràcter voluntari sobre la gestió forestal sostenible; que el context existent de gestió forestal sostenible no compta amb ple reconeixement ni amb una aplicació coherent.

W. Considerant que en el procés “Protecció dels Boscos a Europa” es realitzà una àmplia preparació per a les negociacions d’un instrument jurídicament vinculant i que a la propera conferència d’Oslo de juny de 2011 és previsible que es prenguin decisions en aquest sentit.

X. Considerant que els Reglaments (CE) n° 2158/1992, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis (17), y (CE) n° 2152/2003(18) sobre el seguiment dels boscos i de les interaccions mediambientals a la Comunitat (Forest Focus) han expirat, cosa que ha donat lloc a la presentació d’informes ad hoc i a un finançament insuficient.

Y. Considerant que la selecció genètica hauria de tractar d’orientar-se a la millora de les característiques d’adaptació de l’ecosistema forestal.

Z. Considerant que es necessita més informació sobre la influència que tenen els boscos a les condicions climàtiques a nivell europeu.

AA. Considerant que l’estudi realitzat per la Comissió “Opcions polítiques de la UE per a la protecció dels boscos europeus” contra les influències perjudicials, mencionat més amunt, ha identificat i estudiat quatre opcions polítiques, que abarquen la continuïtat de l’enfocament actual, el mètode obert de coordinació, un major control i la introducció d’una directiva marc sobre els boscos.

1. Acull favorablement el Llibre Verd de la Comissió sobre protecció dels boscos i informació forestal a la UE: Preparació dels boscos al canvi climàtic; considera que s’ha de reforçar l’estratègia forestal de la Unió amb mires a millorar la gestió i conservació sostenibles dels boscos, de conformitat amb els principis de subsidiarietat i proporcionalitat.

2. Destaca, tan mateix, que segons l’article 5 del Tractat de la Unió Europea, la UE podrà intervenir en els àmbits en que es demostri que els objectius de l’acció proposta no poden ser assolits de manera suficient per els Estats Membres.

3. Acull amb satisfacció l’opinió de la Comissió en el sentit que els boscos s’han de considerar un dels principals factors que contribueixen a la resolució de la crisi climàtica; insisteix en que la gestió forestal sostenible és essencial per a la UE en la consecució dels seus objectius climàtics i la realització dels serveis ecosistèmics necessàris, com al biodiversitat, la protecció contra els desastres naturals, i la captura de CO2 de l’atmosfera.

4. Recorda que els boscos constitueixen biosferes que comprenen molt més que arbres i que la seva resistència depèn de la diversitat biològica no només dels arbres, sinó de tots els organismes forestals, en particular els animals silvestres que viuen en els boscos, i que els boscos són essencials per a l’adaptació de les societats europees al canvi climàtic.

5. Destaca que els boscos constitueixen el principal abocador de carbono, realitzant un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic; és, pe tant, de crucial importància que la Unió Europea reforci la seva estratègia per a lluitar contra els fenòmens que deterioren la superfície forestal, com els incendis i la contaminació atmosfèrica.

6. Expressa el seu convenciment que la sostenibilitat ecològica és una condició prèvia indispensable per a la continuïtat de les funcions econòmiques i socials dels boscos de la UE.

7. Posa de relleu el paper que realitzen la biodiversitat forestal per a l’adaptació al canvi climàtic i la necessitat de millorar els coneixement sobre indicadors de biodiversitat forestal, incloent-hi en particular la capacitat genètica dels boscos, per a una millor adaptació.

8. Felicita a la Comissió per l’exhaustiu anàlisi de les amenaces biòtiques i abiòtiques que ha realitzat en el marc del Llibre Verd i crida la seva atenció sobre la necessitat d’estudiar també altres factors directament relacionats amb la incidència del canvi climàtic en els boscos, com el fenomen de defoliació, que ha provocat que la superfície desfullada a la copa dels arbres dels boscos del sud d’Europa haja duplicat en els darrers 20 anys i que té com a conseqüències directes la reducció de la capacitat i l’eficiència dels processos de fixació de carbono, o la reducció de l’efecte amortidor de les temperatures dels boscos durant els períodes de sequera i els cops de calor per pèrdua prematura de les fulles dels arbres.

9. Reconeix les importants contribucions a la silvicultura sostenible dels sistemes mundials de certificació com el Consell de Certificació Forestal (FSC, Forest Stewardship Council) i el programa per a l’aprovació de la certificació forestal (PEFC, Endorsement of Forest Certification Schemes).

L’Estratègia Forestal i el Pla d’Acció de la Unió Europea per els Boscos.

10. Fa peu en que s’han d’actualitzar l’Estratègia Forestal de la UE i el Pla d’Acció de la UE per els Boscos (ja mencionats) amb l’objecte d’incloure la dimensió del canvi climàtic i temes més amplis de protecció dels boscos; recorda que abans de procedir a tal revisió, s’ha de celebrar un ample debat sobre política forestal amb els Estats membres i totes les parts interessades en l’aplicació de les mesures proposades.

11. Acull amb satisfacció l’èxit dels esforços desplegats per la UE per assolir la competitivitat global de les industries forestals europees.

12. Demana a la Comissió i als Estats membres que redoblin els esforços dirigits a assolir els objectius del Pla d’acció de la UE per els boscos a l’àmbit del medi ambient i la qualitat de vida, a la vegada que recorda el retràs en l’aplicació d’aquest Pla.

13. Demana a la Comissió que porti a terme una anàlisi de les polítiques de la UE que afecten als seus boscos per a comprovar la seva coherència i si garanteixen la protecció dels boscos.

14. Demana a la Comissió que porta a terme una anàlisi del finançament actualment disponible per els boscos i la silvicultura i que torni a assignar els fons que repercuteixen negativament en la biodiversitat dels boscos, conforme a les conclusions del Consell de març de 2010.

15. Demana a la Comissió i als Estats membres que accelerin l’aplicació de les accions descrites en la Comunicació de la Comissió de 27 de febrer de 2008 sobre industries forestals innovadores i sostenibles a la UE (COM(2008)113 final), tenint en compte que un excés de regulació pot reduir la competitivitat dels productes derivats de la fusta enfront a altres materials no renovables i amb alt consum d’energia.

16. Destaca que les mesures de protecció dels boscos hauria de reflectir el caràcter entre fronteres de les amenaces biòtiques i abiòtiques d’acord amb les zones bioclimàtiques, els tipus forestals i les condicions regionals; subratlla, a més, que s’han de prendre mesures per donar suport, coordinar i complementar les iniciatives polítiques dels Estats membres i les regions en els casos en que la UE aporti un valor afegir, i d’acord amb la nomenclatura forestal desenvolupada per l’AEMA.

17. Destaca que la protecció dels boscos depèn d’un compromís a llarg termini per part dels Estats membres, les regions, la industria forestal i els propietaris dels boscos públics i privats.

18. Considera que els boscos boreals septentrionals (taigà) i els boscos mediterranis tenen un valor incalculable per a la biodiversitat europea i com a abocadors de carbono atmosfèric, i que haurien de gaudir d’una major protecció.

19. Considera que la planificació forestal a llarg termini ha de ser flexible, adaptativa i participativa, i que ha de tenir en compte tots els escenaris concebibles i opcions múltiples per el desenvolupament futur, proporcionant una base realista i fiable per a donar suport a les decisions de gestió; considera igualment, que a nivell de la UE aquest enfocament ha de prendre la forma d’un “Fòrum forestal” permanent, amb la finalitat de garantir la protecció dels boscos a llarg termini.

Gestió sostenible dels boscos

20. Acull amb satisfacció l’èxit del projecte “Forest Europe” en la millora de la gestió forestal sostenible i en la consecució d’un consens europeu sobre directrius, criteris i indicadors per a la gestió forestal sostenible; assenyala, no obstant que el context existent de gestió forestal sostenible no s’aplica de forma coherent.

21. Recorda que l’objectiu de la gestió forestal sostenible és reconciliar els aspectes relatius a la producció forestal i a la protecció dels boscos, garantint així la continuïtat de les seves funcions econòmiques, socials i ambientals d’acord amb les prioritats nacionals, regionals i locals; constata amb preocupació la creixent tendència a considerar els boscos només des d’una perspectiva econòmica, oblidant els seus aspectes socials i mediambientals, que és incompatible amb els principis de la gestió forestal sostenible.

22. Demana a la Comissió que presenti propostes per complementar el citat Reglament (UE) núm. 995/2010 per el que s’estableixen les obligacions dels agents que comercialitzen fusta i productes de la fusta, a fi de garantir que tota la fusta o els productes de la fusta que es venen en el mercat europeu procedeixin de boscos gestionats de manera sostenible.

23. Anima als Estats membres i a la Comissió Europea a continuar la seva lluita contra la tala il•legal i el comerç de la fusta així obtinguda, contribuint d’aquest mode a la lluita contra la desforestació, la degradació dels boscos i la pèrdua de biodiversitat.

24. Demana que es reforci el vincle entre els programes forestals nacionals i la gestió forestal sostenible mitjançant una presentació estructurada d’informes al Comitè Forestal Permanent.

25. Considera que la gestió forestal sostenible és essencial per a mantenir la capacitat dels boscos de la UE de realitzar funcions econòmiques, ecològiques i socials; demana a la Comissió i als Estats membres que demostrin el seu suport al projecte “Forest Europe” fent obligatòria la gestió forestal sostenible a la Unió Europea; considera, igualment, que aquest compromís contribuiria a l’assimilació dels principis de la sostenibilitat a l’àmbit forestal i seria la millor base possible per el procés “Forest Europe” i perquè els acords jurídicament vinculants siguin examinats per “Forest Europe” i el Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos.

26. Preconitza una completa aplicació de la gestió forestal sostenible activa en el context dels programes forestals nacionals a llarg termini, integrant les prioritats nacionals i regionals, així com objectius i criteris d’avaluació quantificables, tenint igualment en compte les creixents amenaces per els boscos que implica el canvi climàtic.

27. Fa peu en que els programes de desenvolupament rural o els programes operatius no s’haurien de considerar equivalents als programes forestals nacionals; demana a la Comissió i als Estats membres que vetllin perquè els plans forestals nacionals tenguin en compte les conclusions i recomanacions dels estudis relatius al impacte del canvi climàtic sobre els recursos d’aigua potable, els ecosistemes i la biodiversitat, i perquè les estratègies i programes de desenvolupament rural siguin compatibles amb els programes forestals, les estratègies en matèria de biodiversitat i els plans d’energies renovables.

28. Assenyala que la diversitat genètica, la regeneració natural i la diversitat en l’estructura i la mescla d’espècies de tots els organismes que viuen en els boscos són elements comuns en les opcions d’adaptació dels boscos que s’estenguin, amb caràcter transversal, a totes les zones bioclimàtiques, sistemes de gestió sostenible i tipus forestals; senyala, igualment, que la gestió forestal sostenible és una garantia per a la viabilitat econòmica dels boscos comercials, però que no la imposa en el cas dels boscos amb funcions indispensables distintes de la producció de fusta.

29. Considera que la protecció dels boscos a llarg termini depèn de l’establiment o del manteniment d’ecosistemes forestals amb una composició, edat i estructura arbòria molt diversa.

30. Demana a la Comissió que presenti recomanacions sobre formes d’adaptar els sistemes nacionals de protecció civil per fer front al impacte del canvi climàtic en els boscos; en particular, insta a la Comissió a prendre mesures per ampliar la reserva tàctica per incendis forestals de la UE quan a recursos i capacitat.

31. Adverteix contra l’explotació comercial il•limitada de recursos forestals que, particularment en el cas dels boscos naturals, porta amb gran freqüència a la seva destrucció irreversible.

32. Considera que, donada la seva importància de CO2, l’arbrat agrícola s’ha de considerar de la mateixa forma que el conjunt dels boscos tradicionals no productius en relació amb la lluita contra el canvi climàtic.

Propostes de caràcter general

33. Demana a la Comissió que procedeixi a l’elaboració d’un Llibre Blanc sobre la protecció dels boscos a la UE, tenint en compte els resultats de la consulta pública sobre el Llibre Verd, l’ampli consens sobre la necessitat de preparar-se per el canvi climàtic, així com els estudis sobre les opcions polítiques i d’adaptació; opina que el Llibre Banc, a més de confirmar la contribució dels boscos a l’economia mitjançant productes i serveis de fusta i d’altre tipus, ha de concentrar-se en el manteniment i l’augment dels boscos europeus, doncs ajuden a les societats europees a mitigar els efectes del canvi climàtic i a adaptar-se a ells; considera, igualment, que s’ha de garantir un nivell de protecció més elevat, amb la finalitat d’aconseguir hàbitats de gran qualitat i boscos protectors que actuïn contra les inundacions, els escorriments de terra, els incendis, la desertització, la pèrdua de biodiversitat i les catàstrofes climàtiques extremes; considera que entre els aspectes indispensables de les propostes de la Comissió es troben el facilitar recursos financers suficients, intercanviar coneixements i promoure la investigació i la informació.

34. Reitera la seva posició pel que es refereix a l’augment del finançament per a les mesures de protecció dels boscos de la UE, a través del pilar relatiu al desenvolupament rural de la Política Agrícola Comuna (PAC), assenyala que els nous reptes que comporta el canvi climàtic posen de manifest que la protecció dels boscos necessita major finançament i que pot ser que siguin necessaris nous instruments d’ajuda.

35. Insta a la Comissió a que examini cuidadosament, i informi al Parlament i al Consell al respecte, les diferents opcions per el pagament dels serveis mediambientals, com una forma de reconeixement del seu valor econòmic i per a recompensar la conservació de la biodiversitat forestal i la recuperació dels ecosistemes forestals; senyala que és important que les empreses reconeguin i apreciïn la credibilitat, publicitat i altres beneficis financers que es deriven de la seva participació en la conservació i la protecció de la biodiversitat forestal.

36. Insta a la Comissió que presenti una proposta legislativa per a la prevenció dels incendis forestals que integri els aspectes relatius al finançament del Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS), la detecció, la infraestructura, la formació i l’educació, així com la recuperació dels boscos rere els incendis, i que contempli una prohibició de 30 anys per a la construcció en terrenys on s’hagi produït un incendi forestal.

37. Demana a la Comissió que presenti una proposta legislativa que estableixi la prohibició d’edificar en els terrenys que quedin erms a causa d’incendis la naturalesa dolosa dels quals hagi estat demostrada.

38. Demana que s’eliminin els obstacles jurídics per a l’explotació sostenible.

39. Insisteix en la necessitat d’establir un marc financer adequat per a reforçar la lluita contra els incendis forestals i demana així mateix que s’introdueixi una major flexibilitat en la mobilització del Fons de Solidaritat.

40. Insta a la Comissió que presenti una proposta legislativa sobre informació forestal, tenint en compte les amenaces relacionades amb el clima i la necessitat d’obtenir i difondre dades rellevants, harmonitzats i comparables sobre la cobertura forestal, la biodiversitat i les amenaces biòtiques i abiòtiques, en el marc de la UNFCCC, el CBD i els comptes ambientals; demana també a la Comissió que reuneixi i supervisi indicadors relatius a les funcions protectores dels boscos en aspectes com la consolidació dels sols i la capacitat hídrica.

41. Demana a la Comissió que doni suport a la investigació sobre la influència dels boscos en els règims meteorològics regionals de la UE, a fi d’informar les estratègies de gestió forestal amb respecte als canvis de mida, composició i ubicació dels boscos i el impacte d’aquests canvis.

42. Demana a la Comissió i als Estats membres que elaborin i difonguin orientacions de bones practiques sobre la base dels principis de la gestió sostenible, amb la finalitat d’atendre les necessitats dels propietaris públics i privats i de les comunitats locals, i per aconseguir una major resistència al canvi climàtic; senyala, igualment, la importància del intercanvi de millors practiques sobre la manera en què les empreses i els sectors industrials poden contribuir als objectius en matèria de biodiversitat i reforçar la consciència sobre el cicle de vida i sobre la manera d’establir el vincle entre la conservació de la biodiversitat i la generació d’ingressos; destaca la necessitat de reforçar la política de comunicació i informació, amb objecte de garantir la gestió forestal sostenible, informar al públic i promoure la utilització de fusta sostenible.

43. Subratlla la necessitat de reforçar els esforços de coordinació i informació en allò referent a la protecció dels boscos; opina que són necessaris nous esforços per assegurar que les accions interiors de la UE són coherents amb les seves declaracions en el marc de la política exterior relatives als boscos (cooperació, desenvolupament, comerç de fustes tropicals, etc.)

44. Considera que els boscos formen part del patrimoni col•lectiu cultural i mediambiental, i que s’han de protegir els arbres destacats, amb independència que es trobin dins o fora dels boscos; demana, sobre això, a la Comissió i als Estats membres, que elaborin estratègies adequades per a la seva protecció, inclosa la possibilitat de crear “Observatoris del patrimoni forestal”; anima, igualment, als Estats membres, en el context de les seves polítiques nacionals que promoguin el dret d’accés igual i públic als boscos i zones naturals, reconeixent que aquest dret d’accés públic als boscos i zones naturals (allemansrätten) practicat en alguns Estats membres aporta nombrosos beneficis en termes d’accés democràtic a l’oci, apreciació dels ecosistemes i respecte al patrimoni natural.

45. Demana a tots els Estats membres o regions, amb la finalitat d’assolir els objectius de l’Estratègia UE 2020 en allò que es refereix als plans nacionals d’acció forestal, que elaborin una estratègia forestal que inclogui la reforestació de les voreres dels rius, la captura d’aigües pluvials, activitats agrícoles i els resultats de les investigacions relatives a la selecció de les plantes o arbres de les espècies i varietats tradicionals millor adaptades a la sequera.

Investigació sobre els boscos

46. Subratlla que, encara que Europa posseeix un coneixement indiscutible en matèria forestal, que té el seu origen en unes pràctiques forestals tradicionals ancestrals, és necessari augmentar els recursos financers destinats a la investigació sobre els efectes del canvi climàtic en els boscos; opina, a la vista de la incertesa científica entorn a l’escala de temps i a l’abast de les amenaces per els boscos en les distintes zones geogràfiques, que és necessari destinar fons per a la investigació sobre el clima, d’acord amb les necessitats específiques i les solucions aplicables a les distintes zones bioclimàtiques, amb la finalitat de millorar la base coneixement rellevant.

47. Sol•licita als Estats membres que elaboren programes conjunts d’investigació a llarg termini destinats a millorar els coneixement sobre els impactes i la vulnerabilitat, i que donin suport a les mesures d’adaptació en el sector forestal; demana a la Comissió que promogui la inclusió en el marc plurianual d’investigació i desenvolupament tecnològic de projectes relacionats amb el coneixement dels ecosistemes forestals i la seva capacitat d’adaptació a les conseqüències del canvi climàtic.

48. Demana a la Comissió que prepari un pla d’acció per a protegir els boscos de la Unió Europea, anticipant-se al impacte negatiu de la proliferació d’insectes i malalties causades per el canvi climàtic.

49. Demana als Estats membres que impulsin la investigació sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències per els boscos; que promoguin la sensibilització sobre els múltiples beneficis dels boscos i la importància de la seva gestió sostenible; que donin suport a la formació inicial i permanent dels treballadors del sector forestal, prestant espacial atenció als camps de coneixement que s’espera siguin necessaris com a conseqüència del canvi climàtic (foment de la diversitat, prevenció de danys i rehabilitació) i que animin un intercanvi de coneixements i experiències;

50. Considera que, donada la necessitat d’una investigació efectiva sobre el “potencial de defensa” dels ecosistemes forestals, d’una investigació de pronòstics i d’una investigació sobre les estratègies per a mitigar els efectes del canvi climàtic en el sector forestal i el sector fuster, es requereix la coordinació i el finançament a escala de a UE;

PAC – Segon pilar

51. Senyala que els debats sobre el futur de la PAC després de 2013 haurà de tenir en compta que els boscos tenen funcions essencials per el medi ambient i contribueixen a assolir els objectius socials i econòmics del desenvolupament rural i les economies nacionals; demana, per tant, als Estats membres i a les regions que cooperin plenament amb les autoritats forestals i el públic en general en la preparació dels programes de desenvolupament rural, amb la finalitat de garantir la coherència entre les polítiques de la UE, i tenint en compta que la silvicultura pot ser, en alguns casos, un sector independent de l’economia rural.

52. Recorda que els boscos tenen una importància crucial per el subministrament de bens públics de caràcter soci-econòmic i mediambiental, per el benestar de la societat i per el desenvolupament, en particular a les zones rurals; demana a la Comissió que elabori un enfocament polític que reconegui aquesta funció, respectant al mateix temps el dret a la propietat dels seus propietaris.

53. Acull positivament la importància que se li reconegui el paper de l’agricultor en la última Comunicació de la Comissió sobre la reforma de la PAC(19), com agent imprescindible en la prevenció dels incendis forestals, com a gestor dels ecosistemes forestals que els protegeixen davant amenaces contra la biodiversitat – com les plagues- i, sobre tot, com agent vertebrador del territori, doncs el manteniment de la seva activitat és la major garantia per evitar la despoblació.

54. Sosté que els productors rurals, les agrupacions de productors i els organismes públics haurien de ser elegibles per a les mesures forestals del segon pilar de la PAC; considera que la Unió Europea ha de seguir donant suport a les reforestacions en el marc dels programes nacionals de desenvolupament rural, garantint a la vegada que aquestes iniciatives no interfereixin amb el mercat, i que les mesures de reforestació han de basar-se en material local, resistent a les plagues i contribuir a la conservació de la biodiversitat; subratlla, així mateix, que les accions de reforestació han de donar prioritat a les espècies d’arbres que contribueixin de forma important a la qualitat del sol i la biodiversitat, respectant a la vegada les característiques de la situació de les plantacions, les espècies autòctones i la necessitat de boscos mixtos.

55. Alerta, tal i com ho feu el Consell en les seves Conclusions de juny del 2010, sobre els greus problemes que poden plantejar que els boscos caiguin en estat d’abandonament pel que respecta a garantir que siguin complint les seves funcions.

56. Considera que és necessari animar i donar suport a la creació d’associacions de productors i d’organismes de gestió forestal que practiquin la gestió sostenible dels boscos, en particular a les zones caracteritzades per petits boscos, doncs això pot contribuir a equilibrar el subministrament dels molts bens i serveis que poden oferir els boscos; considera que aquestes associacions i organismes reforçarien el poder de negociació dels productors a la cadena de subministrament de fusta, contribuint així a establir la igualtat de condicions i, de forma simultània, a fer front als problemes de la crisi econòmica, la competència internacional, el canvi climàtic, i la lluita contra les tales il•legals.

57. Sosté que s’ha d’incrementar l’ajuda destinada als agents privats que s’ocupen de la protecció de la diversitat biològica forestal de les espècies, els hàbitats i els serveis dels ecosistemes, que han d’incloure així mateix mètodes de protecció voluntària i zones que connecten els espais Natura 2000, ja que la biodiversitat és de vital importància per el manteniment, el desenvolupament i l’adaptació de l’agricultura.

58. Demana que se substitueixi el sistema de remuneració basat en la facturació per un sistema basat en els costos normalitzats o per zones.

59. Demana que s’elabori una norma de bones pràctiques forestals que serveixi de base de referència per a l’ajuda en el marc de totes les mesures forestals.

60. Demana la inclusió obligatòria de mesures ambientals forestals i relacionades amb la xarxa Natura 2000 en els programes de desenvolupament rural i un suport zonal per a la xarxa Natura 2000 en forma de pagaments directes.

61. Demana la inclusió d’una nova mesura de la PAC relativa a la conservació in situ i ex situ de material genètic forestal de fonts identificades.

62. Rebutja enèrgicament l’aplicació de drets de propietat intel•lectual als recursos genètics forestals.

63. Insta a la Comissió i als Estats membres que garanteixin les perspectives a llarg termini de l’activitat i els projectes de protecció forestal a tot el finançament de la UE.


Protecció civil i prevenció d’incendis

64. Està convençut que resulta molt més econòmic prevenir els incendis forestals que combatre’ls.

65. Ressalta la necessitat i la urgència de posar en pràctica les recomanacions sobre la prevenció de catàstrofes naturals o provocades per l’home aprovades recentment per el Parlament (20), en especial les relatives al suport a projectes de reforestació, donant preferència a les espècies autòctones i als boscos mixtos, en benefici de la biodiversitat i d’una major resistència als incendis, els temporals i les plagues; destaca igualment les dificultats addicionals a que s’enfronten les illes i les regions ultra perifèriques per fer front als incendis; demana un tractament específic per aquestes regions a través dels diferents instruments financers disponibles, inclòs el Fons de Solidaritat.

66. Considera que la prevenció dels incendis forestals mitjançant l’ordenació paisatgística i la connectivitat, les infraestructures i la formació s’haurien de fonamentar fermament en les polítiques de protecció civil, adaptació i protecció forestal de la UE.

67. Posa de manifest que, en zones àrides i espais amb risc de desertificació, és necessari incrementar la reforestació amb espècies productives, cosa que permetria beneficiar la població i fer-la partícip en les tasques de conservació i la lluita contra els incendis.

68. Destaca la importància indiscutible de les zones forestals en l’àmbit de la seguretat pública, que protegeixen els hàbitats humans del impacte negatiu dels fenòmens naturals.

Informació i comptabilitat de les emissions

69. Considera que, en la seva forma actual, el règim de comerç de drets d’emissió és incompatible amb la comptabilitat LULUCF (ús de la terra, canvis en l’ús de la terra i la silvicultura), degut principalment a la diferència entre els requisits de compliment anuals de les instal•lacions industrials en el marc d’aquest règim i els terminis més llargs que requereix l’observació de modificacions en el contingut de carbono a la terra; considera, per tant, que no han d’estar vinculats; demana al respecte, a la Comissió, que es replantegi la millor forma de facilitar finançament per a les economies en carbono derivades de les activitats LULUCF.

70. Reconeix els reptes associats a tot plantejament d’incloure l’ús de la terra, els canvis d’ús de la terra i la silvicultura (LULUCF) entre els objectius dels Estats membres en el marc de la Decisió sobre la distribució de l’esforç; expressa la seva preocupació, concretament, per la possibilitat que les diferències de precisió contable i l’alt grau de variació natural minvin el règim de compliment contemplat a la Decisió; demana per això que s’assignin objectius independents per el sector LULUCF.

71. Expressa el seu compromís per assolir els objectius de l’Estratègia UE2020 en matèria d’energies renovables, i d’una variació de 2 graus centígrads respecte al canvi climàtic; expressa, no obstant, la seva preocupació per els marcs curt terministes que s’apliquen en l’actual metodologia per el càlcul dels gasos d’efecte hivernacle, amb la consegüent hipòtesi de la neutralitat del carbono per a la biomassa llenyosa, que podrien comprometre la consecució d’aquests objectius; demana a la Comissió que consulti l’IPCC i estableixi una nova metodologia per el càlcul dels gasos d’efecte hivernacle que operi en un marc temporal més ampli i atengui les emissions de la biomassa relacionades amb l’ús de les terres, els canvis en l’ús de les terres i la gestió forestal, amb una avaluació del flux de carbono a nivell nacional i que integri les diverses fases de la silvicultura (plantació, extracció i recol•lecció).

72. Assenyala que els criteris elaborats per la Comissió en relació amb el “biocarburants” no són adequats per a la biomassa llenyosa, i demana que s’elaborin nous criteris de sostenibilitat, jurídicament vinculants, per a la biomassa que es promogui per a l’ús d’energia; observa que la Comissió ha de consultar els treballs i les conclusions de “Forest Europe” amb la finalitat de desenvolupar criteris que contemplen els possibles riscs de distorsió en el mercat de les energies renovables, no es basin en la suposició de la neutralitat de carbono, tenguin en compte les emissions indirectes i no posin en perill els objectius de l’Estratègia UE 2020 en matèria d’energies renovables i biodiversitat; Assenyala que l’aplicació detallada d’aquests criteris ha de realitzar-se a nivell local, tenint en compte les condicions particulars de cada emplaçament.

73. Demana que s’apliquin definicions del concepte de bosc basades en una classificació forestal ecològica com la proposada per la AEMA el 2007, a fi de poder distingir entre les masses forestals antigues i riques en carbono, els monocultius amb una gestió intensiva i altres tipus de bosc, inclosos els arbusts mediterranis, d’acord amb els biomes i les fases de successió.

74. Subratlla la importància de protegir la diversitat dels boscos en totes les fases de successió dins de la UE a fi de garantir la biodiversitat dels boscos i dins dels mateixos, perquè cada fase de la successió estableix les condicions de la següent i perquè sense una protecció coordinada en totes les fases de successió, les darreres fases es veurien en perill.

Dimensió exterior

75. Demana a la Comissió i als Estats membres que treballin a escala internacional en pro de l’establiment per les Nacions Unides d’una nova definició dels boscos basada en el bioma que aporti claredat sobre les definicions del concepte de bosc natural i distingeixi entre els boscos autòctons y els dominats per monocultius d’arbre i espècies no autòctones; senyala, al respecte, que en ser la UE el major donant d’ajuda pública als països en desenvolupament (dins el marc del qual el sector forestal va rebre més de 600 milions d’euros el 2003), aquesta definició reforçaria en gran mesura la coherència de les polítiques i la seva rendibilitat; lamenta que el Llibre Verd no registri avanços en la necessària coordinació de les accions de la UE dins i fora de la Unió, així com per aconseguir un acord mundial jurídicament vinculant en el marc del Fòrum de les Nacions Unides sobre el Boscos.

76. Pren nota de la importància de la cooperació mundial, tant a nivell administratiu com d’investigació, en matèria de fixació de normes, millores pràctiques transferència de tecnologia i coneixement científic, especialment en el marc del sistema REDD (Reducció de les emissions degudes a la desforestació i la degradació forestal); Assenyala també la impossibilitat d’aconseguir un repartiment just dels beneficis del sistema REDD sense una cooperació activa i un intercanvi de bones pràctiques; destaca la importància del programa GMES (Vigilància Global per el Medi Ambient i la Seguretat) per el traçat de mapes, la vigilància i el registre de les zones forestals a nivell europeu i internacional i al que pugui contribuir la informació així demanada a les negociacions sobre canvi climàtic en el si de les Nacions Unides.

77. Encarrega al seu President que transmeti la present resolució al Consell i a la Comissió, així com als Governs i Parlaments dels Estats membres.

Per a més àmplia informació sobre el tema:

Fotos JV

2 comentaris:

toni serra ha dit...

Gràcies per la info, l'haurem de llegir detenidament. El Celtis de la foto és magnific, omple el paisatge. Supòs que es de per aquí, de quina zona de Mallorca?
salut

Joan Vicenç ha dit...

Entre Biniali i Inca, per son Gual.