Bellaombra, mal veïnat
Ja hi tornam a ser, a la parada de les cebes. La veïna de dalt torna a moure cel i terra perquè, anau a saber per què, assegura que l'arbre de davant "necessita poda". En aquest cas es tracta de la bellaombra del carrer Catalina Marc de Son Rapinya, allà on fou Son Quint, més conegut com "Los Almendros", nom dels arbres que, lògicament, varen arrasar per construir i ara, de miracle, la bellaombra és una de les poques coses d'aquell redol que fan mirera.
No seria la primera vegada, ni la que fa cent, que els responsables de l'Ajuntament, per por de perdre un grapat de vots, o per altres manies inconfesses, responen donant una pallissa de mort a l'arbre en qüestió.
He anat a veure l'arbre aquest i a mi m'ha dit tot el contrari: que el que necessita ell, l'arbre, és precisament que li facin un tancat d'una dotzena de metres de diàmetre, a fi que no s'hi pugui acostar ningú, ni veïns ni jardiners, i que, si no és molt demanar, no el molestem mai més. No és que sigui imprescindible, però perquè la gent ho entengui, es conformaria amb un reixat de filferro d'aquest que es posa contra l'excursionisme i amb uns quants rètols dissuasoris, per exemple "Propiedad privada, prohibido el paso y peligro caza de cabras".
Tot aprofitant que una ànima caritativa li feia un poc de cas, cosa que no passa cada dia, també m'ha dit si us podia dir que ja està bé de donar la culpa a les altres espècies de les nostres manies: que els arbres arribaren a la Terra molt abans que nosaltres, cosa de milions d'anys, no són bromes; que les selves tropicals no necessiten esser arrasades; que els pins nostres no necessiten esser odiats; que els abellerols de Son Bosc no necessiten que els canviïn l'hàbitat; que els braus no necessiten que els clavin la puya; que les milanes no necessiten que els posin verí; que els tudons no necessiten que els caçadors els disparin; que es pensava que l'havien plantat per fer planta, però que si el seu creixement natural ha de ser font de conflictes, s'estimaria més que el trasplantàssim al parc de les Estacions II, on podria arribar a ser un atractiu turístic, i així encara tindríem excusa per tornar un parell d'aquelles oliveres marcianes horribles a qui ens les va endossar. Si no és per això darrer, i encara falla bastant, cap arbre no necessita que el podin.
També m'ha dit més coses: que els arbres no ens han demanat que els facem fer carrer, que, si hem fet un urbanisme lleig i maldreçat, els arbres no en tenen la culpa, i per fer-los fer de cortina tampoc no tenim gràcia. És impossible que un arbre demani que el plantin allà on no hi cap ni que, a qualsevol altre lloc, el tinguem d'espàrring, com podrà entendre qualsevol.
A aquesta bellaombra, com totes les bellaombres que he conegut, li agrada ser com és, fa les branques i arrels que ha de menester, ni una més ni una manco, li agraden les seves flors i està ben orgullosa de les seves fulles i, sense voler ofendre ningú, fa més planta que molts d'altres que, per respecte, no esmentam.
Un altre tema completament diferent és que, per usos i costums dels humans, no de les plantes, se li puguin llevar els bordalls i els branquillons que puguin pegar pel nas de qui passi per davall, i no passa res; però, cal repetir-ho, no és l'arbre qui ho reclama. A partir d'aquí, i de la crisi que ens esclafa, serà més bo d'entendre que donar pallisses als arbres per la sola mania de deixar-los més lleigs. A més d'inútil i ridícul, també és un gastòrum inadmissible.
Definitivament: els arbres estan millor com més enfora de nosaltres estan. Si realment "necessiten" alguna cosa, és que els deixem viure.
Deixau-los viure. Deixau-los que facin planta.
Diari de Balears 24 de juny de 2011No seria la primera vegada, ni la que fa cent, que els responsables de l'Ajuntament, per por de perdre un grapat de vots, o per altres manies inconfesses, responen donant una pallissa de mort a l'arbre en qüestió.
He anat a veure l'arbre aquest i a mi m'ha dit tot el contrari: que el que necessita ell, l'arbre, és precisament que li facin un tancat d'una dotzena de metres de diàmetre, a fi que no s'hi pugui acostar ningú, ni veïns ni jardiners, i que, si no és molt demanar, no el molestem mai més. No és que sigui imprescindible, però perquè la gent ho entengui, es conformaria amb un reixat de filferro d'aquest que es posa contra l'excursionisme i amb uns quants rètols dissuasoris, per exemple "Propiedad privada, prohibido el paso y peligro caza de cabras".
Tot aprofitant que una ànima caritativa li feia un poc de cas, cosa que no passa cada dia, també m'ha dit si us podia dir que ja està bé de donar la culpa a les altres espècies de les nostres manies: que els arbres arribaren a la Terra molt abans que nosaltres, cosa de milions d'anys, no són bromes; que les selves tropicals no necessiten esser arrasades; que els pins nostres no necessiten esser odiats; que els abellerols de Son Bosc no necessiten que els canviïn l'hàbitat; que els braus no necessiten que els clavin la puya; que les milanes no necessiten que els posin verí; que els tudons no necessiten que els caçadors els disparin; que es pensava que l'havien plantat per fer planta, però que si el seu creixement natural ha de ser font de conflictes, s'estimaria més que el trasplantàssim al parc de les Estacions II, on podria arribar a ser un atractiu turístic, i així encara tindríem excusa per tornar un parell d'aquelles oliveres marcianes horribles a qui ens les va endossar. Si no és per això darrer, i encara falla bastant, cap arbre no necessita que el podin.
També m'ha dit més coses: que els arbres no ens han demanat que els facem fer carrer, que, si hem fet un urbanisme lleig i maldreçat, els arbres no en tenen la culpa, i per fer-los fer de cortina tampoc no tenim gràcia. És impossible que un arbre demani que el plantin allà on no hi cap ni que, a qualsevol altre lloc, el tinguem d'espàrring, com podrà entendre qualsevol.
A aquesta bellaombra, com totes les bellaombres que he conegut, li agrada ser com és, fa les branques i arrels que ha de menester, ni una més ni una manco, li agraden les seves flors i està ben orgullosa de les seves fulles i, sense voler ofendre ningú, fa més planta que molts d'altres que, per respecte, no esmentam.
Un altre tema completament diferent és que, per usos i costums dels humans, no de les plantes, se li puguin llevar els bordalls i els branquillons que puguin pegar pel nas de qui passi per davall, i no passa res; però, cal repetir-ho, no és l'arbre qui ho reclama. A partir d'aquí, i de la crisi que ens esclafa, serà més bo d'entendre que donar pallisses als arbres per la sola mania de deixar-los més lleigs. A més d'inútil i ridícul, també és un gastòrum inadmissible.
Definitivament: els arbres estan millor com més enfora de nosaltres estan. Si realment "necessiten" alguna cosa, és que els deixem viure.
Deixau-los viure. Deixau-los que facin planta.
Pere Llofriu
----------------------------------------------------------------------------------
Avui, gràcies a aquest article, també és un bon dia per recordar aquesta enorme malifeta contra l'arbrat urbà de Palma i que, llevat de qualque veu ferida, poc ressò va tenir entre la ciutadania d'aquesta ciutat mediterrània, avui capital de Mallorca: l'eliminació de cinc exemplars centenaris de Bellesombres al mateix passeig del Born de Palma. Tot perquè la façana comercial, consumista, dels magatzems de Zara no tinguessin noses arbrades al davant. Una mostra de la genuflexió, sovint remunerada, dels poders públics cap als particulars.
Entrades
1 comentari:
Doncs a Barcelona no som menys...
http://llibreprimer.blogspot.com/2011/06/poda-amb-estil-ii.html
Deu ser un mal generalitzat entre els polítics municipals
Salut!
Publica un comentari a l'entrada