Sobre un tema menor

La importància de les cabres per a l'economia balear

A començament del segle vint, les muntanyes de Mallorca eren molt netes. Gairebé no tenien arbres. Qui ho vulgui discutir que repassi les fotografies que pugui trobar al respecte. La fam, que el feixisme franquista imposà, les va mantenir encara més netes. Calia aprofitar cada pam de terra per sembrar i sobreviure. Més endavant, cap als seixanta i setanta, amb l'arribada del boom turístic, la deserció de la feina del camp i molt especialment la de muntanya, deixà passar el que havia quedat confinat, la natura salvatge. De tal manera que aquelles marjades d'un pam de terra i un tronc d'olivera, començaren a poblar-se de càrritx, argelagues, pins i ullastres de les mateixes oliveres que morien. L'alzinar s'hi va congriar i quan començaren a minvar els incendis que els darrers carronyaires de les possessions i les pastures provocaren, s'hi va poder establir un paisatge esplèndid de pins i alzines i altres vegetacions associades que li anaven darrera. De tal manera que el turisme en quedava saciat de tal paisatge. Un paisatge que ens domina i ens atorga rendiments econòmics molt mal trobar. Ni Mediterrània enllà.

Però si com ha passat a molts indrets muntanyencs de la mateixa mar, la desertització s'imposa, llavors el millor argument turístic morirà. La cabra, les cabres que en plena crisi climàtica s'han ensenyorit de les muntanyes d'ençà que el pastor va morir, augmenta la temperatura dels ecosistemes arbrats, en baixa la humitat, devasta la biodiversitat, impedeix la regeneració i el relleu genètic i provoca que un cicle adaptatiu del clima mediterrani, es converteix en un final de camí. Els interessos insignificants, representats per negocis cinegètics i de grans propietats, no es pot imposar a l'interès general. Cal resoldre de manera ràpida i contundent aquesta predicció. Fins i tot amb el PP.

Joan Vicenç Lillo i Colomar, Alaró, 21 de juny de 2011.

Fotos JV