Entre grans xiprers i aurons

Boscos de fades

Fosqueja als vessants boscosos de Great Smoky Mountains National Park, al sud dels Apalatxes. És mitjan mes de juny i els vespres són molt humits i calorosos, d’una xafogor tropical africana, ben exòtica per nosaltres. Cap a les nou del vespre comencem a veure alguna llumeta pampalluguejant, movent-se frenèticament entre els arbres. A mesura que la llum va escassejant, més i més petits flaixos apareixen, i a la que és totalment fosc ja n’hi ha tants que es fa impossible de comptar-los. Ara són desenes de milers d’estímuls lluminosos que, com per art de màgia, van acoblant el seu centelleig progressivament, posant ordre al desori visual que hi havia fa uns minuts, fins aconseguir una sincronització gairebé perfecta. El bosc s’il·lumina i s’enfosqueix completament durant seqüències de pocs segons.

El context no quadra gaire amb els escenaris nòrdics dels contes de fades, però si per un moment en fem abstracció i canviem avets per grans xiprers i aurons, hi semblem transportats. L’explicació, però, poc té a veure amb fades. Durant uns deu dies al llarg del mes de juny, milions de cuques de llum de l’espècie Photinus carolinus es troben en una vall d’aquest Parc Nacional per aparellar-se. Enguany el servei del Parc Nacional havia previst que l’espectacle natural (considerat una de les 10 meravelles de la natura nord-americana) començaria el primer cap de setmana, i el vam poder presenciar. La veritat és que costa de descriure les sensacions que t’imbueixen, envoltat de milions de cuques comunicant-se en un llenguatge paral·lel al nostre. Les raons d’aquest comportament encara no són clares, tot i que els estudiosos ho han atribuït a la competència entre mascles: tant el lideratge dels flaixos com la seva potència indicarien la “potència” del mascle i, així, facilitarien a les femelles el seu particular procés de selecció.

Amb cuques o sense, és molt recomanable fer una visita a aquest enorme Parc Nacional. Situat entre els estats de Tennessee i Carolina del Nord, és el més concorregut d’Estats Units (amb gairebé el doble de visitants que el seu competidor, el Grand Canyon). Una gestió convenient permet que malgrat l’afluència humana pugui conservar, al marge de grans poblacions d’óssos (black bear) i rieres pristines, prodigis com aquest:

Albert Ruhí

· Article publicat a Fulls de camp 2.0 el 9.06.2011