dimarts, 21 de juny de 2011

Una olivera d'uns 700 a Xaló

L’Olivera de Cuta

Aquesta olivera, dita també "dels Moros", es troba situada a la partida de Cuta, al terme municipal de Xaló, a la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha rebut la declaració d'arbre monumental. Els experts calculen que tindrà una edat d'uns 700 anys. Cuta era a mitjans del segle XV una alqueria mudèjar que la família de l'escriptor Joanot Martorell va lliurar com a dot al poeta Ausiàs March amb ocasió del seu enllaç matrimonial amb Isabel, la germana de l'autor de "Tirant lo Blanc". Aquesta alqueria formava part d'un conjunt de poblats musulmans que hi havia aleshores a la Vall de Xaló: Benibéder, Traella, el Rafalet de Famut i el Ràfol de Xaló (l'actual Xaló).
Joanot Martorell i Ausiàs March van ser cunyats, però després de la mort d'Isabel Martorell les relacions entre tots dos no van ser gens cordials a causa del testament de la difunta. El seu contingut fou clarament favorable al seu espòs, a qui va nomenar hereu universal. Per aquesta via, el poeta de Beniarjó es va convertir en senyor de l'aljama del Ràfol de Xaló. La gran perjudicada fou, per contra, la família d'Isabel. Amb la despossessió de l'esmentat territori, els Martorell es van veure privats d'unes rendes que els urgien de manera imperiosa. Les finances familiars es trobaven llavors en una situació crítica que la voluntat de la difunta agreujaria encara més. Ferran Garcia-Oliver qualifica l'anterior acció d'inaudita perquè, si el matrimoni no havia tingut descendència, "a què trau cap nomenar-lo hereu de les alqueries que els seus germans no sols necessitaven per defugir la previsible hecatombe econòmica sinó que les consideraven pròpies dels Martorell?". Aquest autor manté l'opinió que amb el seu capteniment Isabel va trencar les pautes del seu llinatge i, alhora, en va accelerar la ruïna. Certament, creiem que va ser així. La imatge que ens transmet l'escassa documentació que tenim sobre ella és la d'una dona que, ben a les clares, va decidir separar-se dels seus causant-los un dany irreparable. Tot i que no estem en disposició de conèixer el veritable motiu que la va moure a comportar-se d'aquesta manera, res no ens impedeix lliurar-nos al joc de l'especulació. Un seguit d'hipòtesis ocupen tot d'una el nostre pensament. La primera és la d'imaginar si Isabel era plenament conscient de la transcendència dels seus actes o si, pel contrari, la seua voluntat havia estat "captada" per la fascinació que la persona d'Ausiàs hauria pogut despertar en ella. Tampoc, no devem descartar la possibilitat que la decisió que va prendre estiguera condicionada per una mena de recança contra la seua família o, així mateix, podem interpretar-la com un gest d'amor sincer cap al seu marit. (Informació extreta del llibre "La vinculació històrica d'Ausiàs March amb Xaló" (2010), escrit per Jaume Noguera i Mengual.)
Jaume Noguera i Mengual