Paisatges periurbans : la ruta del morrut a la C-31
Circular camí del campus de Castelldefels a menys de 80 Km/h don temps per a rumiar la mostra. Com a ciutadà no m’agrada com està el pati i com a treballador del verd veig que és un descrèdit pels professionals del gremi.Suposem que 4000 teulades s’ensorressin: Què en pensaríem dels paletes i dels arquitectes ? El gremi del totxo permetria que, cada dia que passés, s’ensorrés una altra coberta?
Si aquest ha de ser un indicador mediambiental dels temps que corren, caldrà que ens ho fem mirar. Quan no ens identifiquem amb el nostre territori, el nostre paisatge, el nostre entorn alguna cosa no funciona.És evident que hi ha qui ha vingut a aquest món a fer power-points i hi ha qui ha vingut a empassar-se’ls, fins perdre de vista la realitat. Mai hi ha hagut, com ara, tanta gent implicada en les qüestions mediambientals, aleshores què és allò que falla ?
La ciència, la tecnologia i la llei semblen ésser eines d’un altre planeta. Penso que cal un canvi de mentalitat o temps a venir serem el paradigma de la vulgaritat més absoluta pel que fa a la conservació del patrimoni vegetal.
D’acord, ara ja no passem de 80 Km/h, però…qui controla el morrut ? Aquest també col·labora amb el canvi climàtic !Si algú té la potestat de fer alguna “intervenció paisatgística”, si us plau, endavant. Per la meva part vaig fent amb la palmerística descriptiva, si arribo a alguna conclusió ja la compartiré amb tots vosaltres.
J.D. Fernàndez i Brusi
·
Entrades
3 comentaris:
Em sap greu, però després d'haver observat l'evolució d'aquest tema, he arribat a la conclusió de que és tracta d'una causa perduda.
Extret del magnífic bloc de l'APEVC i per si en voleu saber més de tot plegat:
- La plaga d'escarabats causa cinc milions de pèrdues al Maresme
- Autoritzen un nou producte per lluitar contra el morrut de les palmeres
- L’escarabat morrut ataca les palmeres de Granollers
- El Maresme perd la batalla contra l’escarabat morrut
- La plaga de l´escarabat morrut duplica la seva afectació a palmeres durant el 2009
- L’escarabat morrut mata una palmera protegida a la Garriga
- Catalunya està perdent la batalla contra el morrut
No crec que sigui una causa perduda, no mes que les carreteres que segueixen fent per aquí o la desforestació d’indonèsia per produir oli de palma etc ,etc… tot es producte de la nostra passivitat. Esta clar que no podem eradicar una plaga, però si no ens impliquem un poc i deixem fer, a lo millor si que sera una causa perduda.
Això, doncs passivitat és la palmera de Can Nualart: com es pot tenir un patrimoni així i badar d’aquesta manera ? I estar totalment passiu, esperant que vinguin de fora a resoldre el problema de la teva palmera. I no és punible que mentrestant estiguis escampant la plaga ?
Quina cultura de la propietat és aquesta per a responsabilitzar del teu patrimoni privat a l’Administració pública ?
Representa que, tret d’honroses excepcions com és el cas de Barcelona, molts ajuntaments no disposen de medis per a poder tractar les palmeres públiques, s’han de responsabilitzar de les privades a més a més ?
No ho entenc. Què passa a la Garriga ? Que no hi ha jardiners allà ? Si has de posar quatre teules trucaràs al paleta, si tens un gos bé que l’hauràs d’alimentar i portar-lo al veterinari. La palmera no requereix cap atenció? Li ha de donar el seu propietari o ha de venir a fer la caritat la santíssima Generalitat ? O potser volen que entri per la Seguretat Social ?
És evident que encara cal molta pedagogia a fer. Crec que amb els temps que corren, amb tantes necessitats socials com hi han, veure coses així encara em sorpren per a no dir una altra cosa.
Un altre dia parlem de l’atur, de l’atenció sanitària, de l’educació, de la vivenda i de que no tinc l’enterro pagat. I de tot allò que és producte de la nostra passivitat…
Publica un comentari a l'entrada