dimecres, 25 de novembre de 2009

Defensar la Terra com a fills de la Terra


Cap a una Declaració de Drets de

la Natura


Enfront de l'imminent fracàs de la Cimera de Copenhague, urgeix canviar radicalment la relació amb la Pachamama.


Estats Units i Xina han advertit que la 15ª Conferència de les Parts (COP15) del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic que es reunirà a Copenhague, Dinamarca, el proper desembre, no assolirà un acord sobre les metes de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. El fracàs de la recent reunió de Barcelona ja havia fet preveure aquest panorama descoratjador.

El problema és d'enfocament. Tots sabem que el planeta està en perill i que si no es prenen mesures radicals i efectives, la vida desapareixerà. Però mentre se segueixi mirant la Terra només com el dipòsit de recursos per a l'acumulació individual, tot intent de diàleg conduirà, com a màxim, a mesures pal·liatives i no a solucions efectives. Del que es tracta aleshores, és de replantejar les relacions amb la natura.

Hem d'entendre que la naturalesa és un ésser viu i nosaltres en som part d'ella. Els pobles indígenes diuen: “la Pachamama ens cria i nosaltres la criam a ella”. I és que els pobles indígenes no treballen per a l'acumulació individual sinó per a satisfer les necessitats de tothom. Per això el treball és una festa, una forma més de diàleg entre els membres de la comunitat i amb la natura.

La biodiversitat -en perill per l'escalfament global- és la major riquesa d'aquest planeta i és la que va donar origen a la immensa diversitat cultural que l'habita. Els éssers humans i els pobles es formaren en la seva relació amb ella, en la seva cura, en la seva criança, en una eterna reciprocitat per els bens que ens ofereix per a sobreviure. Però les invasions d'Europa al Abya Yala (avui Amèrica) i altres continents, tallaren de forma abrupta aquestes civilitzacions que varen saber viure en harmonia amb la Mare Terra durant desenes de mil·lennis, per, en només cinc-cents anys de saqueig, mercantilització i depredació de la natura, conduir-nos al caire d'un cataclisme global.

Si reconeixem a la naturalesa com un ésser viu, la fem subjecta de drets. Hi ha un vast moviment social a tot el món que comparteix la proposta de redactar i adoptar en el marc de les Nacions Unides una Declaració dels Drets de la Natura. I alguns governs de la regió (Bolívia, Equador) han fet seva aquesta iniciativa.


L'ONU i el planeta

La preocupació per la cura de la natura no és nova a la comunitat internacional. El 1982 l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la Carta Mundial de la Natura. Cinc anys després, la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament emeté l'informe “El Nostre Futur Comú”, conegut com Informe Brundtland, la seva crida principal és precisament a la creació d'una Carta que contingui els principis fonamentals per a una vida sostenible.

El 9 de maig de 1992, la ONU adopta la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que entrà en vigència el 1994. Aquest mateix any, a Rio de Janeiro, Brasil, es reuneix la primera Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament, que va donar lloc a l'Agenda 21, un Pla d'Acció que els Estats haurien de portar a terme per a transformar el model de desenvolupament actual, basat en una explotació dels recursos naturals com si fossin il·limitats i en un accés desigual als seus beneficis, en un nou model de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures. Deu anys després es reuneix la segona Conferència a Johannesburg, Sudàfrica.

Entre ambdues conferències, conegudes com “Cimeres de la Terra”, els països industrialitzats es reuneixen l'11 de desembre de 1997 a Kioto, Japó, i es comprometen a executar un conjunt de mesures per a reduir els gasos d'efecte hivernacle, fixant-se metes fins a l'any 2012. Estats Units va retirà la seva signatura d'aquest document, anomenat Protocol de Kioto. La Cimera de Copenhague, el desembre, hauria d'assumir nous compromisos en aquest camp per el 2013 cap endavant, però els països poderosos ja han avançat que no hi haurà acord.


La Carta de la Terra

Mentre tot aquest procés es desenvolupa, també s'ha anat gestant un document que intentava ser una Carta Magna o Constitució del planeta. I el 29 de juny del 2000 és llançada oficialment la Carta de la Terra a La Haya, Holanda. Es tracta d'una declaració solidaria que afirma que és possible viure i gaudir de la Terra sense destruir-la i sense causar danys a les comunitats humanes ni al conjunt d'éssers vius que l'habitam. I que reconeix i adverteix que per assolir-lo es necessita un canvi de mentalitat i de cor.


La Carta de la Terra està estructurada en quatre principis angulars que contenen 16 principis generals:


I.Respecte i cura de la vida.

1.- Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat.

2.- Cuidar la comunitat de la vida amb enteniment, compassió i amor.

3.- Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques.

4.- Assegurar que els fruits i la bellesa de la Terra es preserven per a les generacions presents i futures.


II. Integritat ecològica.

5.- Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial preocupació per la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

6.- Evitar danyar com el millor mètode de protecció ambiental i, quan el coneixement sigui limitat, procedir amb precaució.

7.- Adoptar patrons de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comunitari.

8.- Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i l'extensa aplicació del coneixement adquirit.


III Justícia social i econòmica.

9.- Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental.

10.- Assegurar que les activitats i institucions econòmiques, a tot nivell, promoguin el desenvolupament humà de forma equitativa i sostenible.

11.- Afirmar la igualtat i equitat de gènere com prerequisits per el desenvolupament sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la cura de la salut i l'oportunitat econòmica.

12.- Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que doni suport a la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial esment als drets dels pobles indígenes i les minories.


IV. Democràcia, no violència i pau.

13.- Enfortir les institucions democràtiques en tots els nivells i brindar transparència i rendiment de comptes en la governabilitat, participació inclusiva en la presa de decisió i accés a la justícia.

14.- Integrar en l'educació formal i en l'aprenentatge al llarg de la vida, les habilitats, el coneixement i els valors necessaris per a un mode de vida sostenible.

15.- Tractar a tots els éssers vius amb respecte i consideració.

16.- Promoure una cultura de tolerància, no violència i pau.

Així, en resum, la Carta de la Terra mostra que la protecció del medi ambient, els drets humans, el desenvolupament equitatiu dels pobles i la pau són interdependents i indivisibles. Tots els problemes estan relacionats: els ambientals, els socials, els econòmics, els polítics i els culturals, la qual cosa invita a promoure solucions que els tenguin en compte conjuntament.


Drets de la Pachamama

Perquè no tornar prendre aquests principis per, a partir de la Carta de la Terra, redactar i aprovar una Declaració dels Drets de la Natura? El canvi de mentalitat i de cor és possible, com dèiem a l'inici: n'hi ha prou amb deixar de veure el planeta com un dipòsit de recursos per a ser saquejats, mercantilitzats i servir a l'enriquiment de uns pocs. N'hi ha prou amb tornar a l'harmonia amb la nostra Pachamama. Es tracta, senzillament, de defensar la vida, tota la vida, amb les seves riques diversitats biològiques i culturals.

L'any que acaba ha estat ric per el moviment indígena en aquest camí. El maig es reuní a Puno la IV Cimera de Nacionalitats i Pobles Indígenes de l'Abya Yala, que va prendre tres acords centrals per a difondre les demandes i propostes en torn a l'escalfament global: la Minga Global per la Mare Terra, que es realitzà l'octubre; la creació del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica, que va tenir la seva primera audiència a Cochabamba, Bolívia, en el marc d'aquesta Minga Global; i la realització d'una cimera paral·lela a la Conferència de Copenhague el desembre.

La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), les seves organitzacions integrants i diverses organitzacions del moviment social del continent, Europa i altres latituds, participaran en aquesta Cimera Alternativa, en el marc del qual es desenvoluparà una nova Audiència del Tribunal Internacional de Justícia Climàtica.

Com a fills de la Mare Natura, l'adopció d'una Declaració dels seus Drets forma part central de la nostra agenda.


- Norma Aguilar Alvarado, Àrea de Comunicacions

Coordinadora Andina de Organizacions Indígenes - CAOI



Fotos JV09

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tenim moltes, massa, cosses en contra, nosaltres i la natura, la Terra, per a aconseguir que aquests principis s'hi facen realitat. El capitalisme, la globalització que ens han impossat, la comoditat i facilitat de la cultura del consum, els interessos d'estat, els propis estats i el pes de les religions i els seus representants que asseguren que la vida al paradís és millor que la terrenal... Són moltes coses en contra, molt poderoses i en mans dels més poderossos del planeta. Això no significa que hem d'abaixar els braços. El canvi vindrà de la societat civil i de la feina feta per persones com tu. Jo sempre he estat ecologista i ja fa temps que he adoptat diverses mesures com estalviar el màxim d'aigua (tan escassa i maltractada al País Valencià), estalviar en consum energètic (electricitat i carburant), ús reduït del cotxe, reciclatge de tots els residus domèstics, etc. Però és molt difícil que la gent seguiexca aquestes directrius, ni tan sols que les entenga necessàries.
Salut.

Josep.

Ibèria ha dit...

"El canvi vindrà de la societat civil i de la feina feta per persones com tu ".COM TÚ,JOSEP I COM JO,I COM D´ALTRES, LA SOCIETAT CIVIL SOM NOSALTRES !!!!!els que no comprarem mai un tomàquet verd al mes de Decembre, ni un blat de moro trangènic, per molt que ens agradi el blat de moro ( com es el meu cas )i mai, mai de la vida guarnirem la nostra casa, per Nadal de guirnaldes del "xino " , i menys d´arbres plàstic
per fer veure que son Abets !!!
Per arribar aquí,jo he pasat per el menyspreu dels meus veins, que veien les finestres de casa molt ben guarnides amb dibuixos dels fills petits quan no era "moda",et parlo de fà 25/30 anys !!!NO AURIEM DE TIRAR LA TOVALLOLA,HEM DE RESISTIR, COM ELS VELLS ROCKERS,I SI CONVÉ ....AMB UN ROC A LA FAIXA PER SI VENEN PITJORS TEMPS!!!Salut!

un jardi per menjar-se'l ha dit...

Hola! veig que ja som tres i segurament molta altre gent, ja creu que els canvis sempre es fan en grup i en equip. Som tots que només amb un petit gest, dels molts que ens aconsellen farem que sigui possible la reducció del nivell de CO2 a l'atmosfera, i que la nostra mare terra segueixi la seva evolució per un demà millor.
Enrecordat de reciclar i sobretot reusar que t'ajudarà a passar la crisis més ràpid.