dimecres, 18 de novembre del 2009

Arbres tatuats

Els arbres no necessiten aquesta mena d'amor

· Foto i text de Lapicero ·
·

3 comentaris:

Coralet ha dit...

Fins i tot, al Jardí Botànic de València se'n veuen de "tatuatges"

Dalva M. Ferreira ha dit...

En Brasil hay una canción que dice: "Juazeiro, meu destino
está gravado junto ao teu,
No teu tronco tem dois nomes,
ela mesma é quem escreveu.
Ai, juazeiro, ela nunca mais voltou, Diz, juazeiro, onde anda o meu amor?"

El amor acaba, el arbol queda para siempre. O debería quedarse...

Una abraçada desde São Paulo, mi querido amigo JVC

Joa.net ha dit...

Aquests tenen un problema des de petits: segurament no els deixaven guixar les parets de casa seva i, quan veuen un arbre, no se'n poden estar de fotre-li ganivetada! Tan fàcil com seria que s'ho marquessin al seu braç (o al de l'estimat/ada)...