Arboricidi a Madrid

Matança d'arbres a les Corts

Les obres de construcció d'un nou aparcament subterrani per al Congrés dels Diputats estan provocat un autèntic arboricidi a Madrid. Són 262 noves places en quatre plantes subterrànies. Ja de pas, les seves senyories remodelaran la popular Carrera de San Jerónimo per donar-li al carrer nous aires de modernitat, aliens al fet que els arbres que durant dècades han lluitat intrèpidament per sobreviure en un asfixiant ambient urbà estan en perill.

És veritat, no se’n tallarà cap i tots els seus troncs han estat protegits amb fustes per evitar danys involuntaris, però moriran de la mateixa manera.

Malauradament, sembla que ni els nostres pròcers, ni els nostres arquitectes, ni els nostres contractistes han tingut en compte un petit detall que fins un nen sap: els arbres tenen arrels. I per no saber-ho els estan matant a tots.

Tractats com fanals, les màquines han obert rases al seu voltant arrencant de soca-rel la vida. Potser alguns, els més forts, sobrevisquin, però cedres, sòfores i troanes estan sentenciats. Si no abans, quan arribin els primers calors de l'estiu moriran sense remei. I amb ells perdrem aquests arbres singulars que van ser testimonis vius de tants esdeveniments històrics d'Espanya, de coronacions i cops d'Estat, de pactes i desencontres.

"Entre tots els matarem i ells solets es van morir".

Han caigut ja massa arbres a Madrid, els de la M-30, els del Parc d'Arganzuela, els del passeig de Recoletos o els ja sentenciats del Saló del Prado. Com també els de tantes altres ciutats d'Espanya.

Ja ho diu el meu amic i magnífic botànic Bernabé Moya: “Els arbres són a les ciutats elements d'ornament, i en arquitectura ornament és la part supèrflua de l'edifici”.

Els nostres pares de la Pàtria necessiten aparcaments. Veuen morir als arbres als seus peus i no els diu res. Ja ningú els defensa pel que són, pels sentiments i emocions que cada un d'ells ens produeixen. Estan, estem, ecològicament insensibilitzats.

En aquesta primera foto es pot veure a l'excavadora arrencant les arrels d'un arbre a escassos metres del madrileny Palau de les Corts. Totes les imatges han estat preses per mi la setmana passada, així que ara estaran segurament molt pitjor.

Al costat d'una sòfora o acàcia del Japó hi ha les tombes d'un gran ligustrum, primera víctima col·lateral de la remodelació de la Carrera de San Jerónimo.

Rases, forats, ferros, formigó. Els arbres estan envoltats.

César-Javier Palacios

· Article publicat a La crónica verde el 19.11.2009

·