diumenge, 8 de novembre de 2009

Espantaocells


Quan es sembra un arbre és important pensar i imaginar com serà aquest arbre d'aquí 20 anys. Si sembrem un plataner a cinc metres de la casa, al principi queda molt bonic i estarem molt orgullosos del nostre arbret, però quan les branques comencen a sobrepassar la teulada de la casa i les arrels comencen a esquerdar les parets properes ja canvia la cosa.

També existeix el problema invers, que és el que passa quan sembres una casa dintre d'una pineda, això és un problema comú de les urbanitzacions costaneres (almenys aquí a Mallorca). Si construeixes la teva casa entre pins de grandària mitja poden passar dues coses, una és que l'arbre es mori a conseqüència de les obres de la casa (talls d'arrels, danys en el tronc per les maquina, podes salvatges perquè molesten les branques, etc. .), i l'altra és que sobrevisqui. En el cas que sobrevisqui en principi pot quedar bé tenir una casa envoltada d'arbres, però com éssers vius que són (i no mobiliari urbà) segueixen creixent i en pocs anys apareixen els primers problemes i pors.

Quan l'arbre sobrepassa la teulada de la casa i sobretot després de veure com cauen arbres en les tempestes, ja comença la por a controlar les decisions de poda, la por a perdre el control sobre l'arbre. A cada tempesta forta li succeeix una onada de podes dràstiques, molt lucratives per al podador i el client es queda alleujat dels seus temors. Però sembla que no s'adonen que ja no tenen un arbre sinó un espantaocells sense futur i mes problemàtic que abans. Hi ha solucions amb podes més respectuoses però a vegades és millor talar i sembrar un altre arbre més adaptat i millor situat.