dimecres, 4 de novembre de 2009

Les allaus als anells dels arbres

Els anells dels arbres revelen dades desconegudes sobre les allaus al Pirineu català

L’estudi dels anells de creixement dels arbres ha revelat dades inèdites dels episodis d’allaus de neu al Pirineu català dels últims 40 anys, segons l’article publicat a la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i que té com a primera autora Elena Muntán, del Departament d’Ecologia de la UB. Aquest treball estudia la relació entre els anells dels arbres, els boscos i la dinàmica de fenòmens naturals lligats a processos geomorfològics (dendrogeomorfologia), i apunta conclusions que podrien millorar la zonificació del risc natural i ampliar significament les zones de perill d’allaus tipificades fins ara al Pirineu de Catalunya.
L’estudi, que presenta un caràcter innovador en l’àmbit territorial dels Pirineus, s’ha dut a terme entre el Grup de Dendroecologia del Departament d’Ecologia UB, dirigit per la Dra. Emilia Gutiérrez, i la Unitat de Riscs Geològics, dirigida per Pere Oller, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC); el signen també Carles Garcia i Glòria Martí (Grup de Riscos Geològics, IGC) i Albert Garcia ( Grup de Climatologia, UB).
Les allaus de neu no estan ben documentades al Pirineu, un territori força transformat en l’actualitat per l’alt nivell d’ocupació urbanística i per les activitats de lleure. El registre de les allaus, tradicionalment, s’ha basat en mètodes com ara la documentació històrica, l’anàlisi de sèries nivometeorològiques i les enquestes a la població. Per primer cop, en aquest estudi, els autors apliquen tècniques de dendrogeomorfologia per estudiar sis zones del Pirineu català, i tipifiquen els episodis d’allaus al llarg dels darrers 40 anys. En aquestes àrees, els experts han buscat els senyals produïts per l’impacte d’allaus a la població de pi negre (Pinus uncinata). «Als Pirineus —comenta Elena Muntán— hi ha una història d’explotació forestal que limita els estudis temporals. No podem trobar-hi arbres mil·lenaris; en general, els més antics tenen 300 anys, tot i que la mitjana d’edat dels més vells a les zones d’allaus és de 150 anys. Per dur a terme el nostre estudi, les zones d’allaus s’escullen d’acord amb criteris d’antiguitat dels arbres d’interès de la zona i de la bona accessibilitat. Estudiem els arbres seguint els transsectes a la canal de l’allau, és a dir, seguint línies perpendiculars a la trajectòria de les allaus i, en la zona d’arribada, seguint línies longitudinals per obtenir el màxim d’informació sobre el sistema».
Quan hi ha una allau al bosc, la massa de neu i gel pot provocar inclinacions, trencaments, ferides, i fins i tot la mort dels arbres. La fusta dels arbres i d’altres plantes llenyoses conserva el senyal d’allaus del passat. Per aquest motiu, en el treball de camp, els experts extreuen mostres de fusta dels arbres triats: quan els arbres són vius, s’agafen petits testimonis de fusta (cores), o bé seccions completes si l’arbre és mort. En els anells de creixement, els senyals de l’impacte de l’allau són ben visibles: per exemple, si l’arbre s’inclina, els anells creixen de manera excèntrica i no concèntrica, com és habitual. Els efectes també es poden veure amb altres indicadors: canvis en la densitat i en el color dels anells de creixement, en el gruix, etc.
Segons els autors, la dendrocronologia pot ser una eina d’interès per complementar i millorar la caracterització d’allaus de neu i per determinar amb més precisió la freqüència, l’abast i la intensitat dels esdeveniments passats. «Mitjançant la dendrogeomorfologia, hem obtingut dades inèdites fins a l’actualitat sobre els episodis d’allaus al Pirineu català —apunta Elena Muntán— que amplien i milloren la qualitat de la informació sobre episodis històrics d’allaus. En alguns casos d’allaus més extremes, la zona d’allaus es pot ampliar fins a més de 200 metres del que s’indica en els mapes de risc elaborats amb les tècniques convencionals de cartografia de processos geomorfològics. Tot aquest volum d’informació és bàsic per conèixer millor la dinàmica global i la perillositat d’aquests processos i facilitar la prevenció dels desastres lligats al risc natural».
L’article del Natural Hazards and Earth System Sciences fa públics els resultats principals del projecte Aludex (2002-2006), dirigit i cofinançat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i pels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), per caracteritzar els episodis d’allaus mitjançant l’estudi dendrocronològic i nivoclimàtic al Pirineu de Catalunya. Actualment, la recerca continua al Pirineu Central amb el projecte AVDENPYR del Ministeri de Ciència i Innovació (2007-2010), dirigit des de la UB, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa i l’IGC, amb la finalitat d’ampliar el coneixement de les allaus de neu a tota la serralada pirinenca.

Més informació a: E. Muntán; C. Garcia; P. Oller; G. Martí. A. Garcia; E. Gutiérrez. «Reconstructing snow avalanches in the Southeastern Pyrenees» [Arxiu pdf 1447kb]. A: Natural Hazards and Earth System Sciences, 2009.

· Article publicat a Noticies Universitat de Barcelona el 02.11.2009
·

1 comentari:

jd ha dit...

Quan era petit em sentia invulnerable i la meva raó de viure habitava en les muntanyes. El gel, la roca i la neu eren el meu terreny de joc.
Un dia una allau es va endur un bon amic, esquiador expert.
Mentre cercava dafnes per a acomiadar-lo vaig prendre conciència de que el joc s'havia acabat.
Calia analitzar molt bé per on passar i tenir present fins quina hora era possible fer-ho si voliem viure intensament.

Ara no entenc com un tema tan complex es pugui "caracteritzar" i es pugui "determinar amb més precisió la freqüència, l’abast i la intensitat dels esdeveniments passats."
M'agradaria veure com a partir d'això se'n pot fer una diagnosi que sigui vàlida per tal de preveure el risc d'allaus.
Sabieu que allà on el pi negre ha estat arrabassat per l'allau, després hi prosperen els amics bedolls ?