Si no tens TDT no tens TELE! Enhorabona!

Si no tens TDT no tens TELE! Enhorabona!

Enhorabona, un cop més, tens una gran oportunitat! No en tens ni idea del que això pot significar a la teva vida, en la millora de les relacions familiars, en la realització de les teves potencialitats personals, creatives, artístiques, en el coneixement del teu cos, en l'augment del temps al dia per passejar, també de nit, perquè no! Podràs admirar com teixeix la teranyina l'aranya, com s'aparellen molt dins un de l'altre els cucs de terra, les lluernes màgiques, el so del vent, el vol blanc de l'òliba, la lluna entre les fulles, cercar caragols.... tot això i més a la nit!. Al matí vos podreu aixecar més prest, perquè no vos n'haureu anat a jeure a mala hora, ja veureu que això no te preu perquè teniu una gran oportunitat de fer salut: serà més fàcil acordar una excursió un poc més llarga, quedar per anar a cercar bolets o a córrer amb la vostra amiga.

Al migdia, si l'horari laboral o escolar et permet dinar amb els teus fills, podreu parlar de moltes coses que ni vos imaginau. Em direu que el trauma, el trencament, el temporal familiar que es produirà en fer desaparèixer la tele serà molt difícil de superar: fals! Rotundament fals!. Una harmonia s'establirà més fàcilment del que vos pensau entre vosaltres i els vostres fills o parella, entre vosaltres i els silencis, entre vosaltres i la comunicació amb vosaltres mateixos, amb els vostres fills, amb la vostra estimada, amb la vostra mare i pare i padrins..... Mai vos hauríeu pogut imaginar el desconeixement que tenim uns dels altres i en el molt que hi ha per descobrir de les persones que tenim a prop.

Tendreu molt més temps! Ni vos ho podeu imaginar! Podreu concertar moltes més trobades, reunions, actes, mobilitzacions per a millorar el món, el petit i el gran, que no ho és tant. Em direu que amb TDT i TELE això també és possible. Potser, però sense la seva presència omnipresent, hegemònica ho trobareu més bo de fer, més factible. I els partits del Barça? Cert, però també heu de pensar i pensar i creure que no tots els donen per obert i que aplegar-vos amb antics companys o amics per visionar-los junts a aquell cafè de poble que fa tant temps que no trepitjau, també pot tenir les seves avantatges.

Llegir! Quin temps fa que no teniu un llibre entre les mans? El de penosa actualitat del Roger Cremades, “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani” o qualsevol de la Virginia Wolf o del Miquel Àngel Riera...I perquè no subscriu-vos a aquella revista, al Serra d'Or, al Temps, al Balears, al Lluc, al Mirall, a ONGC.... Què millor que tornar anar al cinema, al teatre, a conferències i exposicions... A mirar la roda del temps, els arbres, les seves fulles i fruits, la gent que les coneix i les treballa.... I la cuina, què me'n dieu de les possibilitats de provar la cuina dels bolets o de salses per fer pastes, podeu aprendre a fer coques o sopes mallorquines.... I escoltar música... en Keith Jarret, en Sílvio Rodríquez, la Maria del Mar Bonet o en Sibelius, Catalunya Música o Flaix FM ...Em voleu fer creure que tot això és possible amb TDT, amb TELE?

Quan a mi, fa temps vaig instal·lar la tdt, però ja fa estona també que no en tenc de tele, la vaig llevar, no la vaig dur al punt verd, és dins una capça, arrestada, exiliada, castigada.... Només mir la tele, fora de casa, per veure els partits del barça, al manco els de la champions, això, què voleu que vos digui no m'ho vull perdre. I em direu que tot això és simptomàtic o demostratiu que no som una persona normal. Cert també, i si pogués deixaria el mòbil, i el cotxe i fins i tot potser l'ordinador des d'on ara mateix escric.

Salut!

Joan Vicenç Lillo i Colomar, text i fotos.

Alaró a 6 d'octubre de 2009. (Calendari Occidental-Cristià)