divendres, 16 d’octubre de 2009

Dues araucàries emblemàtiques

Arbres molt “singulars”

Dos agents de Medi Ambient varen fer una proposta de catalogació, sota la declaració d’Arbre Singular en el marc de la Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció dels arbres singulars, de dos exemplars d’araucàries argumentant el seu emplaçament, que les fa destacar sobre el territori i la història que les acompanya, la qual es vincula directament a la Memòria Històrica. Es tracta de dues araucàries (Araucaria heteriphilla, Pi de Norfolk) del terme municipal de Pollença, localitzades a la cuneta de la carretera Pollença-Port de Pollença, enfront del creuer de cala Sant Vicenç.
Història dels arbres

Els arbres foren sembrats l’any 1928 per Pere Josep Cànaves i Salas (1885). Pere Josep Cànaves, natural de Pollença, a l’edat de 14 anys embarcà en un vaixell de càrrega com a mariner en direcció a l’Atlàntic, Terra Nova i Canadà, i acabà com a patró de cabotatge en un vaixell de càrrega fent la via Bons Aires-Brasil. L’any 1928 tornà a Pollença, comprà la casa de sa Punta i sembrà les dues araucàries al jardí que la casa tenia a la seva part de davant. Se sap que pagà un duro per cada clot a Joan Servera. Fou batle de Pollença amb la República per Esquerra Republicana, i el 1936 fou empresonat a Can Mir i l’afusellen dia 28 de gener de 1938 a l’edat de 54 anys. Llorenç Capellà al diccionari vermell diu així: “El judici en el qual el condemnaren a mort, fou sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es celebraren, car foren encausades cent quaranta set persones entre militars i paisans. De fet es jutjava tot un poble per haver-se mantingut fidel a la República i el càstig havia de ser força sever. Així el fiscal sol·licità desset penes de mort i n’executaren vuit. Entre els indultats figuraven els dos fills del batle, Pere i Antoni, que l’acompanyaren fins als darrers moments de la seva vida. Ell, Pere Cànaves i Sala, havia de morir precisament perquè era el batle.”
Entre els anys 1965-70 s’expropien els terrenys per eixamplar la carretera Pollença-Port de Pollença. Aquesta expropiació afectà el jardí on eren plantats els arbres, quedant actualment al costat de la carretera i passen a ser propietat del Consell de Mallorca.
Per aquest fet, aquests dos agents de Medi Ambient proposen la declaració d’Arbre Singular al marc de la Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció dels arbres singulars de les dues araucàries descrites, veient en aquesta declaració una oportunitat per adherir-se, en un gest simbòlic, per part de la Conselleria de Medi Ambient al moviment de la Memòria Històrica.

· Article publicat a Temps de la Memòria, número 11, octubre 2009
(Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca)

·