Arbres molt “singulars”
Dos agents de Medi Ambient varen fer una proposta de catalogació, sota la declaració d’Arbre Singular en el marc de la Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció dels arbres singulars, de dos exemplars d’araucàries argumentant el seu emplaçament, que les fa destacar sobre el territori i la història que les acompanya, la qual es vincula directament a la Memòria Històrica. Es tracta de dues araucàries (Araucaria heteriphilla, Pi de Norfolk) del terme municipal de Pollença, localitzades a la cuneta de la carretera Pollença-Port de Pollença, enfront del creuer de cala Sant Vicenç.
Els arbres foren sembrats l’any 1928 per Pere Josep Cànaves i Salas (1885). Pere Josep Cànaves, natural de Pollença, a l’edat de 14 anys embarcà en un vaixell de càrrega com a mariner en direcció a l’Atlàntic, Terra Nova i Canadà, i acabà com a patró de cabotatge en un vaixell de càrrega fent la via Bons Aires-Brasil. L’any 1928 tornà a Pollença, comprà la casa de sa Punta i sembrà les dues araucàries al jardí que la casa tenia a la seva part de davant. Se sap que pagà un duro per cada clot a Joan Servera. Fou batle de Pollença amb la República per Esquerra Republicana, i el 1936 fou empresonat a Can Mir i l’afusellen dia 28 de gener de 1938 a l’edat de 54 anys. Llorenç Capellà al diccionari vermell diu així: “El judici en el qual el condemnaren a mort, fou sense cap mena de dubte un dels més espectaculars de tots el que es celebraren, car foren encausades cent quaranta set persones entre militars i paisans. De fet es jutjava tot un poble per haver-se mantingut fidel a la República i el càstig havia de ser força sever. Així el fiscal sol·licità desset penes de mort i n’executaren vuit. Entre els indultats figuraven els dos fills del batle, Pere i Antoni, que l’acompanyaren fins als darrers moments de la seva vida. Ell, Pere Cànaves i Sala, havia de morir precisament perquè era el batle.”
Entre els anys 1965-70 s’expropien els terrenys per eixamplar la carretera Pollença-Port de Pollença. Aquesta expropiació afectà el jardí on eren plantats els arbres, quedant actualment al costat de la carretera i passen a ser propietat del Consell de Mallorca.
Per aquest fet, aquests dos agents de Medi Ambient proposen la declaració d’Arbre Singular al marc de la Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció dels arbres singulars de les dues araucàries descrites, veient en aquesta declaració una oportunitat per adherir-se, en un gest simbòlic, per part de la Conselleria de Medi Ambient al moviment de la Memòria Històrica.
Entre els anys 1965-70 s’expropien els terrenys per eixamplar la carretera Pollença-Port de Pollença. Aquesta expropiació afectà el jardí on eren plantats els arbres, quedant actualment al costat de la carretera i passen a ser propietat del Consell de Mallorca.
Per aquest fet, aquests dos agents de Medi Ambient proposen la declaració d’Arbre Singular al marc de la Llei 6/1991, de 20 de març, de protecció dels arbres singulars de les dues araucàries descrites, veient en aquesta declaració una oportunitat per adherir-se, en un gest simbòlic, per part de la Conselleria de Medi Ambient al moviment de la Memòria Històrica.
· Article publicat a Temps de la Memòria, número 11, octubre 2009
(Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca)
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada