dissabte, 10 d’octubre de 2009

Camí de Ternelles públic i obert



Camí de Ternelles públic i obert



Dilluns, 12 d'octubre Sortida a les 10 hores del Pont Romà de Pollença
Pensau a dur pa, taleca i ganes de passar-ho bé.


Entitats adherides: GOB,GEM,ADIM, GADMA, Iniciativa Ciutadana per Pollença, Tramuntanya, Secció de Muntanya-Pollença, Grup trescacamins, Grup Nord de Mallorca, Grup trel.lereles, PSM, Alternativa per Pollença, Esquerra Republicana, Esquerra Unida, PSOE, Sindicat CCOO, Sindicat CGT, Lobby per la independència, Mountain Wilderners de Catalunya,Grup Excursonista Cabrits, Federació Balear d'Espeleologia.


Exigim l'immediata obertura dels camins públics.

Fa massa anys que arrossegam el tema dels camins públics tancats. I no només nosaltres, que no som més que una petita part, sinó tots els que lluitam per l'obertura dels camins que son del comú dels ciutadans.

S'ha aprovat un catàleg de camins públics del municipi de Pollença, i d'això ja en fa molts mesos, i la cosa continúa igual (o pitjor) que estava. Els camins segueixen sense obrir-se. Portam anys per la via legal, fent recursos, al·legacions, esperant judicis i sentències, fent mocions, precs, preguntes... anys d'esforços amb escasses alegries i moltes decepcions. El tema és tant lent que desquícia, i més quan veus que tal vegada no s'arribi a un final feliç i lògic.

Però la lluita continúa. Dilluns dia 12 d'Octubre hi haurà una marea de gent que anirà a l'excursió per l'obertura del camí de Ternelles. Però molta més gent es quedarà a casa seva, bé indiferent, bé servil, bé temerosa del que puguin fer-li. I aquesta és la llàstima: la por, l'"alerta a que dius", el "s'ha d'anar en bones"...

El camí de Ternelles (entre altres molts camins) és un camí públic. Ho demostra la documentació, el catàleg aprovat pel consistori, la memòria i els seus usos centenaris. Perquè doncs hem d'esperar a més tonteries i no obrir d'una vegada? Perquè la barrera segueix tancada després de tant de temps?

L'únic que s'ha aconseguit fins ara ha estat embullar la troca, posar restriccions al pas pel camí (més dures que a qualsevol parc natural, Cabrera o sa Dragonera), perdre el temps i guanyar decepcions.

Si un camí és públic i està demostrat s'ha d'obrir. Així de senzill.

No es pot consentir que els diners segueixin donant privilegis i callant voluntats. No pot ser que els privilegis tanquin camins i els responsables mirin cap a un altre lloc. No pot ser que un camí públic i ancestral romangui tancat amb el beneplàcit dels panxacontents que haurien de posar-hi remei.

Que hem de fer doncs? Anar tots junts dia 12 d'octubre a Ternelles a exigir l'immediata obertura del camí tant a la propietat com als nostres governants que no hi fan res. Perdre la por, deixar-se d'històries i de contes, afrontar la injustícia i el robatori que suposa apropiar-se d'un camí públic, i dir-ho ben fort.

Fins quan consentirem a la propietat i als polítics que en són submisos el tancament d'un camí públic?