Furtar caquis per berenar

Robatorum per menjatorum no es pecatorum

Dissabte matí, un “sol d’aigo” i una bona calorada, l’estiuet de Sant Miquel diuen, i una inquietud tardoral a l’espinada. L’objectiu: furtar un grapat de caquis per berenar. El petit robatori, en realitat no és tal, els arbres que patiren l’assalt fa estona que s’abandonaren de la ma de Déu. Especulava amb el que va succeir: Un homonet vell, pagès, eixorc, deixà en herència als seus nebots un quartó de terra amb arbres fruiters. Els nebots se’n regalen de la terra i de la feina i allò que torna garriga, a l'espera de convertir el casetó en xaletot.

Els dos caquiers estan enrevoltats d’una barricada d’ullastres impenetrables, sembrats pels busquerets i les mèl·leres. Els dos arbres com a revenja per l’abandonament i l’oblit infringits, s’han enfilat fent inaccessibles els fruits als humans. Ara les bolles taronges pengen a mínim 2 metres d’alçada. Enguany ha plogut de valent a la tardor, però feia 5 mesos que no queia gota, i els caquis venturers han estat com a prunes de grossos, però dolços com la mel.

Els busquerets de cap negre i els ropits -recent arribats del nord- es queixaven de la meva presència. Però de caquis n’hi ha abastament per tothom, l’amor de Déu ha de bastar per tots, i així les vespes del paper i les formigues també en feien una bona vega.
Al final de la collita, el caqui millor i més gros per l’enamorada, un plat per mu mare, un plat per la sogra (convé sempre de quedar-hi bé), i uns quants dins de la gelera per menjar-los ben fresquets com a postres.

Rafel Mas, Búger 5 d'octubre de 2009

Busqueret de cap negre = Sylvia melanocephala
Ropit = Erithacus rubecula
Caqui/er = Dyospiros kaki

Fotos: R.Mas