Bloc: saber agafar el bon camí

Ternelles, Biel Vicens i Rosa Parks

(Resposta a Antoni Alorda)

Som una de les cinc-centes persones que vàrem saltar la barrera de Ternelles. Me vaig alegrar de veure que hi era Gabriel Vicens i altra gent del PSM, com després he sabut pels diaris.

Érem cinc-centes persones, però el protagonisme mediàtic ha estat per Gabriel Vicens i el regidor destituït de Pollença. Se que vosaltres no en teniu la culpa de llevar el vertader protagonisme als ciutadans i sobretot a l’Associació Pro-Camins Oberts, GADMA, etc. Ho expliques bastant bé al teu article. Són coses de la premsa.

El que em sembla un poc exagerat és comparar el gest de Vicenç amb el de Rosa Parks. Primer per la desproporció històrica, evident, però sobretot pel diferent significat. El gest de Rosa Parks va desencadenar grans mobilitzacions: un boicot d’un any de durada als autobusos d’Alabama, que els va portar gairebé a la ruïna (la majoria de passatgers eren negres) i va culminar amb la Gran Marxa de Washington amb Martin Luther King al davant i el memorable discurs “I have a dream”. El gest de Rosa Parks s’insereix doncs en una dinàmica històrica, mentre que molt me tem que el de Biel Vicens és sols això, un gest.

De gestos semblants des del PP també n’hem vist aquests dies, a favor d’exhumar les fosses de la Guerra Civil o de retirar les esmenes a favor del camp de golf i projectes urbanístics de Campos.

Per això me preocupa sobretot que no sigui qualque cosa més que un gest: una cortina de fum. Igual que el cessament del regidor de Pollença o els de Campos. Una cortina de fum que no ens deixa veure el vertader tema crucial: l’aprovació definitiva del Pla de Carreteres de Mallorca prevista pel novembre. Una de les condicions, pel que sembla, que va posar UM per recompondre el Pacte.

Me preocupa que el PSM doni suport a aquest Pla, per tot el que suposa: perquè és la sentència de mort pel territori mallorquí, de la diversitat de pobles petits i del paisatge de l’interior i de la i de la costa, de l’agricultura del Pla de Mallorca que encara queda.

Sé que contestareu que heu presentat esmenes. Que sense la feina del PSM seria pitjor, que s’han aconseguit algunes coses.....

A jo també m’agrada la història. Posats a fer comparacions, jo identific els mallorquins amb el gest de Tomàs More. Tomàs More va ésser un polític i escriptor britànic del segle XVI, canceller i amic personal del rei Enric VIII, el que es va casar tantes vegades i que va provocar el cisme anglicà amb l’excusa de que el Papa de Roma no autoritzava el seu divorci.

Tomàs More va escriure un llibret, “Utopia”, on descrivia per primera vegada una societat imaginada igualitària, sense rics ni pobres ni explotació de l’home per l’home i que va inspirar les idees socialistes dels segles XIX i XX.

Per la seva oposició a la política del rei, More va ésser condemnat a morir esquarterat. Mentre esperava la seva execució a la Torre de Londres, se va presentar un missatger dient que el rei, en un gest magnànim i en atenció a l’antiga amistat que els havia unit, li commutava la penosa mort d’esquarterament en públic per la decapitació, molt més ràpida. Compten les cròniques que Tomàs More va dir al missatger: “Que Déu alliberi els meus fills d’amistats com aquesta”

Toni: la responsabilitat que anau a assumir és molt gran. Molts esperam que el gest de Ternelles, com el de Rosa Parks sigui només el començament d’una autèntica política de protecció del territori i que el següent pas serà rompre l’actual Pla de Carreteres. I si vosaltres voleu, podeu.

Martí Canyelles
mcanyelles@yahoo.es