NO al Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca

Qui estima Mallorca,
no la destrueix!

Ni més asfalt, ni més creixement, ni més especulació
No volem més desbarats

Col·lectiu diversos de municipis d'arreu de Mallorca, volem posar de manifest el nostre total desacord amb el model de carreteres que segueix impulsant, tot i el canvi polític, el Consell de Mallorca. Perquè el model de carreteres condiciona el model territorial, perquè indueix el creixement i l'especulació vinculat a l'asfalt i perquè condiciona negativament el desenvolupament del transport públic.

Tenim moltes raons per demanar la retirada d'aquest Pla Director Sectorial de Carreteres, aprovat inicialment pel Ple del Consell de dia 22 de desembre de 2008. La raó principal és que seguim creient que "Qui estima Mallorca, no la destrueix!"

1. Esperàvem un canvi en el que és un dels instruments fonamentals pel futur territorial de mallorca.

Les actuacions que planteja aquest Pla donen continuïtat i pretenen consolidar el model viari PP-UM obrint la porta a l'expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma.

2. Pla de Transport i Pla Territorial: imprescindibles i previs a la planificació de carreteres.

Les actuacions viàries d'aquest Pla, no preveuen en absolut altres actuacions contemplades al Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears. Per altra banda, un pla de carreteres hauria de respondre a les exigències del model territorial i no a l'inrevés. No de bades les carreteres són eixos vertebradors del territori i, per tant, influeixen decisivament en l’atracció d’activitat, en l’elecció de residència o en els hàbits de compra i consum, i, per tant, comporten importants plusvàlues (o minusvàlues) en les zones afectades i l’àrea d’influència.
3. Noves autopistes i autovies
Excepte l'eliminació, com a gest, del projecte d'autovia Inca – Manacor, continua amb l'objectiu de recuperar les autovies/autopistes. El cas més greu és la recuperació-prologació de la, en el seu temps avortada i ara recuperada, autopista de llevant.

4. Els accessos a Palma
Ampliacions d'autopistes, nous accessos, 2on i 3er cinturó. No té sentit projectar noves infraestructures fins que no es resolgui l'estudi previ de mobilitat per avaluar totes les alternatives que facin possible la millora dels accessos a Palma i que tengui com a objectiu prioritari la minimització de l'afluència de cotxes a la ciutat.
5. Variants i rondes: permís per créixer
En la majoria dels casos, l'impacte de les obres no queda justificat en absolut pel volum de trànsit, amb propostes de traçat molt allunyades del casc urbà i que representen un impacte ambiental, urbanístic, territorial i paisatgístic molt greu.

6. Condicionaments de carreteres: o com destrossar el que ens queda del paisatge rural

On és la coherència amb el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca quan es plantegen barbaritats com els condicionaments de carreteres secundàries que passen a ser "autopistes" en el paisatge rural de Mallorca?
7. Imputacions vinculades al Pla Director Sectorial de Carreteres
Cal que es resolguin les imputacions dels màxims responsables polític i tècnic.La “manera de fer” en la política d'infrastructures viàries des del Consell de Mallorca, està sota sospites de corrupció per no respondre a altra cosa que no siguin els interessos privats. El Consell de Mallorca no pot ara, avalar aquestes actuacions i consideram que en qualsevol cas ha de plantejar altra cop quin ha de ser l'ànim que impulsi la política de carreteres de la institució insular i estem convençuts de que les solucions que proposa aquest Pla, no són la solució que Mallorca necessita.

Conseqüències ambientals, socials i paisatgístiques

S'afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística

Les actuacions previstes responen a un model territorial i viari obsolets que van de la mà i que aposten per l'expansió urbanística, amb l'únic objectiu de possibilitar nous creixements.
S’afavoreix descaradament el transport privat

El tipus d’obres proposades, la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a favor del transport privat en detriment dels transports col·lectius (autobusos, tren).
Una planificació irresponsable: el repte del canvi climàtic, totalment oblidat

Hem de recordar la insostenibilitat de l'ús de vehicles privats de combustió interna, basats en el consum d'energies fòssils no renovables i que contribueixen a l'encalfament global de l'atmosfera. Davant l'evidència dels greus problemes vinculats al canvi climàtic, amb el transport com un dels màxims responsables, cal reduir les emissions, potenciar els transports col·lectius i apostar per un model territorial que garanteixi la proximitat de serveis i usos a l'entorn de l'àmbit residencial.
Impacte paisatgístic i conservació d'espais naturals

Per altra banda, 24 de les 73 actuacions previstes a la primera fase afectes àrees protegides per la llei d'espais naturals, i 16 més en la segona fase.

L'impacte paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets. La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no sempre tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals.

Minva de la permeabilitat del territori

Un cop més i com sempre, les obres programades suposaran una greu minva de la permeabilitat territorial, ja que moltes finques o moltes poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos, inhibint els seus desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.
Impactes socials espectaculars

L’execució d’aquests projectes implicarà un canvi espectacular a zones i municipis afectats. Aquest canvi resultarà negatiu per quant implicarà expropiacions, increment de renous, malbaratament de propietats rústiques, expropiació d’edificacions, reducció d’activitats agrícoles, minva del comerç local, etc. En definitiva la pèrdua de qualitat de vida a les zones afectades.
Un cost econòmic astronòmic

Els cost d’aquests projectes és molt elevat. Aquesta comunitat té altres prioritats (educació, sanitat, residus, proveïment d’aigua,….) i fins i tot pel que fa al transport, són més necessàries altres inversions públiques. El total del pressupost és de 1.878.768.000€ dels quals 676.050.000€ es destinen al programa de construcció, la resta, a manteniment, seguretat vial i actuacions especials.
Conseqüències negatives sobre el patrimoni

La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies. aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

Dia 22 de desembre de 2008, el Consell de Mallorca, amb els vots del Bloc, va aprovar, inicialment, el Pla Director Sectorial de Carreteres. Un pla dissenyat per i al més pur estil PP-UM. Ara el volen aprovar definitivament amb un parell de modificacions. Aquest PDSC és un desbarat que implicarà renunciar definitivament al futur d'una Mallorca per viure-hi.

Dimarts, dia 20 d'octubre, a les 19 hores al Centre Cultural de Sineu (Teleclub, part damunt el mercat del bestiar), el GOB, Gadma i diferents col·lectius, regidors i persones de pobles de Mallorca han convocat una reunió, una assemblea per fer front a aquesta important agressió territorial. És important la vostra adhesió, presència i divulgació d'aquest esdeveniment. Gràcies.

Per a més informació:

No més carreteres

Fotos JV