divendres, 3 d’abril del 2009

Caiguda de branques dels pins

Cladoptosi

M’agrada aprendre noves paraules, descobrir nous conceptes, fer recular cada dia una miqueta més els límits del meu desconeixement. Aventurar-me per aquesta terra ignota sempre és gratificant, tret de quan l’excursió em pren més temps del pressuposat i s’endarrereixen les obligacions casolanes…
Darrera una paraula hi ha un idioma, una cultura i una gent disposada a comunicar sentiments, idees ...
Tenim doncs que no és el mateix posar punxa en un cercador de la xarxa, que picar acantòfil... Certament que vaig a la subtilesa, però d’això es tracta. Tinc l’esperança d’accedir al coneixement que em proporcionarà saviesa eterna, honors màxims i la possibilitat de viure tranquil. Com que això no passarà, si més no em permet viure sense pensar si moriré dempeus o ajaçat, sol o acompanyat i això ja és un gran què.
Damocles adulador del tirà Dionís, amb l'espasa penjant d'un pèl....
La darrera troballa és només per a donar nom a un fenomen que és relativament fàcil d’observar. Haureu vist als mesos d’estiu, quan les temperatures es mantenen elevades al llarg d’un parell de setmanes, que segons com en xiprers (macrocarpa) i pins hi ha branques força horitzontals que acaben col·lapsant-se provocant una situació de risc si es tracta d’arbres localitzats en llocs de pas.
En el darrer curs que vaig fer al Laberint -“Fongs de la fusta “- algú va demanar si aquest fet tenia relació amb fongs i va ser quan em va passar pel cap: no, cladoptosi ! Acte seguit em volia fondre doncs l’auditori no semblava estar massa receptiu a aquesta mena de paraulota grega.
La seva significació literal és caiguda de branca i en fisiologia vegetal s’hi amaguen al darrera una diversitat de situacions i fets en relació a més espècies d’arbres...
I a mi ja em va bé per a definir una situació concreta en relació als pins (val a dir que aquest fet potser no es produiria amb tanta freqüència si no es pelessin tant).
Els pins - per més que s’esllemenin- mai seran compatibles amb l’espai estrictament urbà. La poda, si ve donat el cas, s’hauria de fer per a eliminar brancatge sec aclarint així la capçada tot augmentant la permeabilitat al vent.
La neteja exagerada de la capçada comporta greus desequilibris fisiològics i físics a l’arbre. L’alteració del centre de masses d’una branca provoca forces (torsions i cissalladures principalment) diferents a les habituals (tensions i compressions) que provoquen fissures i esquerdes que acaben en fractures.
El diferencial de temperatura entre la part superior i la inferior de la branca, produït per l’increment d’insolació, sembla ser que indueix a una sobrepressió al sistema vascular. Això comporta o ajuda el trencament de les fibres de forma més o menys sobtada.
Altra explicació, potser més plausible, seria que les esquerdes originades permeten la dessecació de les fibres amb la corresponent pèrdua de flexibilitat. Aleshores amb una càrrega mínima la branca acaba petant.
No és sobrer doncs, en el cas d’exemplars d’aspecte “pintoresc”, fer una inspecció acurada per tal de detectar fissures en branques susceptibles a la cladoptosi…
Si als efectes de la ventada d’aquest hivern hi afegim la cladoptosi veurem la importància que té ser proactius a l’hora de detectar problemes incipients.
La poda de branques o braços afectats estructuralment és imprescindible, en cas contrari - malgrat no llagotejar cap tirà - entrem al club d’en Damocles directament.
Ben mirat, a nivell paisatgístic, és millor una branca podada que no pas esqueixada i segur que l’arbre també ens ho agrairà !
Cladoptosi en pi blanc, ssp urbànita.
Secció on es pot veure el creixement de compensació
a la compressió, típic de les coníferes.

Detall de les fissures longitudinals.
Secció - historiadíssima - de la mateixa branca prop del tronc.
Cladoptosi fisiològica ?

J.D.Fernàndez i Brusi
·

11 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Tota una lliçó. Gràcies.

Anònim ha dit...

Es cert que la poda afecta mecànicament les branques però no crec que sigui l'origen d'aquest fenomen. He vist molt de pins podats i no podats on se veuen aquestes fissures a les branques planes de certes dimensions. No fa molt Vaig podar uns pins (nomes les branques seques) bastant grossos que no s'avien tocat mai, i quasi totes les branques tenien fissures i es recolzaven les unes damunt les altres. A les branques de baix ja quasi avien absorbides les fissures i l'aspecte dels pins des de fora era molt bo.
Amb això vull dir que a lo millor es una estratègia per mantenir branques mes temps ja que si no els hi llevéssim les branques de baix, se recolzarien en terra i les unes damunt les altres (com es pi gros de Santa Maria)però els pins de carrer i de jardí podats no tenen on recolzar-se i es trenquen.
Pot ser que dic una tonteria, no ho he llegit a cap banda però es lo que he vist desprès d'anys de pujar als pins.

JD ha dit...

Gràcies a tu JV !
De fet no vull semblar que vagi de mestre, ans al contrari, vaig d'aprenent amb ganes de compartir reflexions sobre els fets que observo al tocar arbres. Però ja ho veus que sembla que la gent estan més per la gresca que no pas per reflexionar...
Una lliço començaria per la klisis ( inclinació) i acabaria per la klasis ( fractura ).
La resistència de materials, la biomecànica, i les cladoptosis observades en lladoner, eucaliptus i plàtans donarien per uns quants posts...
És una llàstima que els professionals avui en dia facin més nosa que servei. I per entendre els arbres cal vocació de professional...

Anònim ha dit...

supos que aixo de que els professionals fan mes nosa que servei no ho dius per la resposta que posat mes amunt. Allò nomes era un punt de vista i si estic errat que m'ho expliquin que m’interessarà molt, m'agrada aprendre. Les respostes negatives que hi ha darrerament en aquest blog si que fan mes nosa que servei. Si els senyors tot poderosos d'aquest blog no volen comentaris que els llevin i aixo sera un monòleg estèril.

salut.

Joan Vicenç ha dit...

Jo, anònim, he llegit i valorat la teva aportació. Tant important per a mi com el mateix post. Per a mi és més important la llibertat d'expressió que no les problemàtiques concretes que exposam.

Personalment et convido a que ens facis arribar les teves experiències i sabers, acompanyats de les fotografies o documents que vulguis, per publicar-les a aquest blog.

Gràcies.
JV

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Hola,
Soc el que ha posat aquest article del J.D.Fernàndez i Brusi en aquest bloc i soc la persona que va iniciar el bloc i que ara en fa d’administrador.
Jo personalment valoro molt que qualsevol persona, professional o no dels arbres, deixi escrits aquí els seus parers, opinions i experiències. A mi tant me fa que es faci deixant el nom com que es faci de manera anònima, cadascú deu tenir els seus motius per fer-ho d’una manera o altre. El que a mi no m’agrada gaire son aquesta mena de comentaris que algunes vegades es posen en aquest bloc desqualificant les opinions dels altres de manera gairebé insultant, hi ha maneres de dissentir dels altres amablement i amb tota cordialitat. Intercanviar experiències, parers i idees ens pot enriquir a tots i d’això és del que es tracta. I crec que, de moment, les opinions deixades en aquesta pàgina s’estan fent de manera positiva i de manera cordial.
Dit tot això, em sembla que moltes vegades s’opina sense haver llegit bé tot l’article i les opinions que s’hi han deixat. Aquí, en aquesta pàgina no diu enlloc “que els professionals fan mes nosa que servei”, diu tot el contrari: “És una llàstima que els professionals avui en dia facin més nosa que servei” i no veig pas que es digui com a resposta a l’opinió anterior.
Salut i gràcies a tots els que ajuden a fer aquest bloc, els que hi escriuen, els que hi opinen i als que només el llegeixen.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Ep!! i el meu comentari? Vaig deixar-hi un comentari en aquest apunt i ha desaparegut!!! Increïble!

Ha sigut censurat potser?

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Hola Guillem,
En aquest article no s’ha censurat ni eliminat cap comentari teu ni de ningú. Simplement, no hi ha arribat, suposo que o tu no el vas enviar prou bé i per tant no ha sortit publicat o hi ha hagut algun error de blogger o alguna parada del seu servei que ha impedit la seva publicació. Mira al teu correu si vas rebre aquest comentari teu. I, si et ve de gust, torna a deixar-hi aquest comentari.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

No sé que deuria passar amb el meu comentari "fantasma", procuraré refer-lo.

Com a professional de l'esporga m'he enfilat a pins un munt de vegades, i aquesta forma de blincar-se les branques en pins pinyoners i també en halepensis és la manera natural que té l'arbre per auto-esporgar-se. En frondoses, el que acostuma a passar és que l'arbre talla el subministre (nutrients i aigua) a la branca, aquesta s'asseca i els sapròfits donen compte d'ella fins que aquesta cau, però en pins jo el que veig és que les branques creixen fins un límit, i arribat un moment de desenvolupament de la capçada, quan aquestes queden massa a sota, es blinquen, s'assequen i cauen. Això sí, és un fet natural en branques i no en troncs, ja que són estructuralment diferents, en troncs si això passa és per que han rebut alguna acció mecànica forta.

Anònim ha dit...

tens raó f.mas, he tornat a llegir el comentari i igual si que m'he embalat massa aviat, però venia de llegir els comentaris del pi gros i..... en fi disculpes.

per tornar al tema, lo que diu guillem de que es un fet natural en branques i no en tronc es cert i afegiria que amb la poda es pot evitar la ruptura de les branques però el perjudicat desprès es el tronc que perd l'efecte "amortiguador" de les branques quant hi ha ventades. El que hem de valorar els podador a l'hora de podar es si volem salvar qualque branca o l'arbre sencer.

Anònim ha dit...

Que el senyor Mas tingui aquest grau d’assertivitat tan elevat no vol dir que el tingui jo. Una cosa la tinc clara: de petit em van dir que no parlés amb desconeguts, i si aquests porten ulleres de sol no deixo que s’acostin menys d’un metre i si …
Em dono per satisfet si m’ha entès ni que sigui una sola persona. Ni faig apostolat ni tinc la pretensió de tenir la certesa absoluta sobre res. Només faig aportació d’ un punt de vista i després si hi ha qui aporti més observacions perfecte, entre tots anirem endavant. No cal arribar a cap sentencia definitiva sobre res. Que cadascú en tregui les seves conclussions pel bé dels arbres i de la societat en general.
Avui es porta la ignorància, la incoherència i el tira milles i que no t’enpaitin. És barat, és “cool”, és fácil. Per què contractar un profesional si un saharawi et farà el mateix? El resultat a la llarga no és tan sostenible com semblaria ser. Finalment s’hi destinen més recursos del compte i els estalvis es mengen les estovalles.
Sé molt bé de què estic parlant. El darrer estiu en una semana vaig veure tres incidents d’aquesta mena i no van haver danys personals de miracle. I ja he parlat massa.