Avui he vist un documental de 1 hora 13 mins que us resumiré tant breument com pugui. Si puc el penjaré, si no, també us puc donar l'adreça on el podeu trobar.
Canvi climàtic
Reconec que tenía fe en que el canvi climàtic es produïa per causes humanes però l'informe de IPCC (Jo diría que gairebé anti-científic) em va començar a crear dubtes. La ciència sap perfectament que no està capacitada per predir el que l'informe de la IPCC prediu, és més, l'informe única i exclusivament contempla una petita part, una petita peça del motor climàtic. No és qüestió de negar el canvi climàtic, jo hi crec, crec que el progrés té un cert límit i que cada vegada desequilibrem més el planeta creant impactes. Per altra banda, aquest tema ha despertat per fi l'interès en el medi ambient (tot i que no ho sembli), però una cosa no pot portar a l'altre.
Perquè hem de ser crítics tant amb uns com amb els altres, per saber la veritat!
L'IPCC és, segons diuen, un organisme intimament relacionat amb la política format, en teoria, per científics experts, en part significa que les decisions i publicacions que pugui fer aquesta organització, seran supervisades i revisades pel cony de polítics. Per la televisió ens diuen que la comunitat científica confirma àmpliament el canvi climàtic produït per causes humanes, però la realitat és una altre, la realitat és que hi ha una pasta increïble destinada a corroborar el canvi climàtic produït única i exclusivament pel CO2, en altres paraules, els científics de l'IPCC únicament estudien el CO2, quan, se sap i s'ha corroborat que el CO2 no és més que una petita i putser insignificant part del sistema climàtic. Dels 2.500 "científics" molts d'ells no ho són, entre els 2.500 s'inclouen polítics, persones que únicament els hi han pagat perque el seu nom surti i fins i altres persones no-científiques.
Se sap de ple que la ciència no està capacitada per fer les previsions que va fer fa ben poc (els augments de temperatura, l'augment del nivell del mar), de fet, això era una de les coses que a mi tampoc em quadrava, molts científics confirmen que moltes de les afirmacions que fa IPCC no estan fundamentades en coneixements científics i en alguns punts mostren un gran bagatge en els coneixements, tot plegat confirmat per experts mundials en temes concrets relacionats amb el clima.
Respecte la xerrada de l'Al Gore, que deu ser ben difícil d'anar, molts científics diuen que el senyor Gore explica el que vol, no diu la veritat absoluta del tema, únicament explica una petita peça del sistema i d'aquesta, n'extreu el que més l'interessa.
El senyor Gore no explica que hi ha estudis científics que afirmen de manera paradòxica que l'augment de temperatures va començar dècades abans de la revolució industrial (Anys 40), després d'aquests, vam tenir 3 dècades de disminució de temperatures per llavors començar l'augment de nou (éssent llavors quan les alarmes es van disparar).
Hem de saber que hi ha artícles científics que han estudiat la influència del sol en el clima. Mitjançant els mètodes de correlació pertinents, s'ha comprovat amb molta més fiabilitat que la temperatura és una variable molt més dependent del sol que del CO2. De fet, segons estudis publicats, cap dels canvis climàtics del planeta han pogut ser explicats per un augment del CO2. Dades astronòmiques del sol en els últims 400 anys reflexen una gran dependència d'aquestes taques amb la temperatura al planeta. De fet, les èpoques glacials han correspost amb intèrvals de temps en que s'apreciaven menys taques solars (com la petita edad del gel). Una altre dada aportada per l'estació Àrtica de Vostok, és que s'han trobat que en alguns casos el CO2 augmenta mentre la temperatura disminueix i molts dels estudis climàtics han demostrat que la temperatura està adelantada fins a 800 anys amb respecte el CO2 (la qual cosa el CO2 pasaria a ser la conseqüència i no la causa). Això podria reforçar el que se sap segur, que l'oceà actua com un gran acumulador de CO2 en èpoques fredes i de gran alliberador de CO2 en èpoques calentes. Molts estudis, a part del de Vostok han demostrat aquest retras, llavors, serà veritat que en realitat els oceans són els directors d'orquestra?. El gran retràs de la Tº amb el CO2 és degut a que calentar l'oceà pot comportar centenars d'anys i per tant, alliberar el CO2 fruit de la calentació pot portar tots aquests anys.
Molts científics opinen que IPCC degrada la ciència perquè les seves teories no tenen fonament científic, simplement segons ells, creuen que les teories són adaptacions polítiques. La persecució dels científics que opinen idees contraries a IPCC (Alguns asseguren haver rebut amençaes de mort) no s'atreveixen a contradir-les ni a dir-ho publicament.
Estudis de la NASA han confirmat que hi ha un calentament terrestre però en cap cas troposfèric. Tot plegat va en contra de la teoria de l'efecte hivernacle, que estableix que el màxim grau de calentament es dóna a les zones altes i mitges de la troposfera (en fi, on hi ha els gasos efecte hivernacle).
Altres estudis desenvolupats als Pols afirmen que les típiques imatges televisives en que es veuen masses de gel desplaçant-se són normals, de fet, el pol nord ha patit oscilacions sorprenents en les seves capes de gel al llarg dels anys.
També hi ha científics que afirmen haver fet informes a IPCC però que els hi han retallat el text al seu interès (com a catalunya), sobretot allò que podia posar en perill l'afirmació del CO2 com a causant del canvi climàtic.
Acaba fent especial esmena al 3er món, ja que allà s'els està començant a imposar que no es desenvolupin.
Origens del canvi climàtic
El canvi climàtic va ser un tema que va aprofitar Margaret Tatcher amb la crisi del petroli. Aquesta senyora no volia dependre dels països àrabs perquè mica en mica s'apoderaven més del negoci del petroli, en altres paraules, a la Margaret l'hi preocupava el negoci del carboni. Casualment, va ser llavors quan Margaret volia apostar fermament per l'energia núclear. Més tard es van començar a trobar indicis d'augments de temperatures, gràcies als avenços en matèria de climatologia, satèlits i més seguiment climatològic i aquest moment va ser aprofitat per Margaret la qual va desenfundar una quantitat de diners astronòmica a Royal Society perquè demostréssin el canvi climàtic produït pel CO2. I així va començar el tema...
El moment va ser aprofitat per multitud d'ambientalistes i cal dir-ho, pel comunistes que van ser derrocats al seu moment, els quals van passar a ser activistes del comunisme a activistes ambientalistes. Units per una banda, interessos polítics, interessos econòmics però també interessos anti-capitalistes i anti-industrials.
El tema va adquirir tal importància que es començava a crear un monopoli periodístic, periodistes que cada vegada es veien obligats a publicar missatges més apocalíptics, moltes vegades sense fonaments científics ni probables.
Mica en mica s'anava creant un sistema, un gegant que cada vegada involucrava a més persones, cada vegada hi havia més persones ficada dintre el tema i cobrant única i exclusivament gràcies al clima.
I fins avui dia...
Canvi climàtic
Reconec que tenía fe en que el canvi climàtic es produïa per causes humanes però l'informe de IPCC (Jo diría que gairebé anti-científic) em va començar a crear dubtes. La ciència sap perfectament que no està capacitada per predir el que l'informe de la IPCC prediu, és més, l'informe única i exclusivament contempla una petita part, una petita peça del motor climàtic. No és qüestió de negar el canvi climàtic, jo hi crec, crec que el progrés té un cert límit i que cada vegada desequilibrem més el planeta creant impactes. Per altra banda, aquest tema ha despertat per fi l'interès en el medi ambient (tot i que no ho sembli), però una cosa no pot portar a l'altre.
Perquè hem de ser crítics tant amb uns com amb els altres, per saber la veritat!
L'IPCC és, segons diuen, un organisme intimament relacionat amb la política format, en teoria, per científics experts, en part significa que les decisions i publicacions que pugui fer aquesta organització, seran supervisades i revisades pel cony de polítics. Per la televisió ens diuen que la comunitat científica confirma àmpliament el canvi climàtic produït per causes humanes, però la realitat és una altre, la realitat és que hi ha una pasta increïble destinada a corroborar el canvi climàtic produït única i exclusivament pel CO2, en altres paraules, els científics de l'IPCC únicament estudien el CO2, quan, se sap i s'ha corroborat que el CO2 no és més que una petita i putser insignificant part del sistema climàtic. Dels 2.500 "científics" molts d'ells no ho són, entre els 2.500 s'inclouen polítics, persones que únicament els hi han pagat perque el seu nom surti i fins i altres persones no-científiques.
Se sap de ple que la ciència no està capacitada per fer les previsions que va fer fa ben poc (els augments de temperatura, l'augment del nivell del mar), de fet, això era una de les coses que a mi tampoc em quadrava, molts científics confirmen que moltes de les afirmacions que fa IPCC no estan fundamentades en coneixements científics i en alguns punts mostren un gran bagatge en els coneixements, tot plegat confirmat per experts mundials en temes concrets relacionats amb el clima.
Respecte la xerrada de l'Al Gore, que deu ser ben difícil d'anar, molts científics diuen que el senyor Gore explica el que vol, no diu la veritat absoluta del tema, únicament explica una petita peça del sistema i d'aquesta, n'extreu el que més l'interessa.
El senyor Gore no explica que hi ha estudis científics que afirmen de manera paradòxica que l'augment de temperatures va començar dècades abans de la revolució industrial (Anys 40), després d'aquests, vam tenir 3 dècades de disminució de temperatures per llavors començar l'augment de nou (éssent llavors quan les alarmes es van disparar).
Hem de saber que hi ha artícles científics que han estudiat la influència del sol en el clima. Mitjançant els mètodes de correlació pertinents, s'ha comprovat amb molta més fiabilitat que la temperatura és una variable molt més dependent del sol que del CO2. De fet, segons estudis publicats, cap dels canvis climàtics del planeta han pogut ser explicats per un augment del CO2. Dades astronòmiques del sol en els últims 400 anys reflexen una gran dependència d'aquestes taques amb la temperatura al planeta. De fet, les èpoques glacials han correspost amb intèrvals de temps en que s'apreciaven menys taques solars (com la petita edad del gel). Una altre dada aportada per l'estació Àrtica de Vostok, és que s'han trobat que en alguns casos el CO2 augmenta mentre la temperatura disminueix i molts dels estudis climàtics han demostrat que la temperatura està adelantada fins a 800 anys amb respecte el CO2 (la qual cosa el CO2 pasaria a ser la conseqüència i no la causa). Això podria reforçar el que se sap segur, que l'oceà actua com un gran acumulador de CO2 en èpoques fredes i de gran alliberador de CO2 en èpoques calentes. Molts estudis, a part del de Vostok han demostrat aquest retras, llavors, serà veritat que en realitat els oceans són els directors d'orquestra?. El gran retràs de la Tº amb el CO2 és degut a que calentar l'oceà pot comportar centenars d'anys i per tant, alliberar el CO2 fruit de la calentació pot portar tots aquests anys.
Molts científics opinen que IPCC degrada la ciència perquè les seves teories no tenen fonament científic, simplement segons ells, creuen que les teories són adaptacions polítiques. La persecució dels científics que opinen idees contraries a IPCC (Alguns asseguren haver rebut amençaes de mort) no s'atreveixen a contradir-les ni a dir-ho publicament.
Estudis de la NASA han confirmat que hi ha un calentament terrestre però en cap cas troposfèric. Tot plegat va en contra de la teoria de l'efecte hivernacle, que estableix que el màxim grau de calentament es dóna a les zones altes i mitges de la troposfera (en fi, on hi ha els gasos efecte hivernacle).
Altres estudis desenvolupats als Pols afirmen que les típiques imatges televisives en que es veuen masses de gel desplaçant-se són normals, de fet, el pol nord ha patit oscilacions sorprenents en les seves capes de gel al llarg dels anys.
També hi ha científics que afirmen haver fet informes a IPCC però que els hi han retallat el text al seu interès (com a catalunya), sobretot allò que podia posar en perill l'afirmació del CO2 com a causant del canvi climàtic.
Acaba fent especial esmena al 3er món, ja que allà s'els està començant a imposar que no es desenvolupin.
Origens del canvi climàtic
El canvi climàtic va ser un tema que va aprofitar Margaret Tatcher amb la crisi del petroli. Aquesta senyora no volia dependre dels països àrabs perquè mica en mica s'apoderaven més del negoci del petroli, en altres paraules, a la Margaret l'hi preocupava el negoci del carboni. Casualment, va ser llavors quan Margaret volia apostar fermament per l'energia núclear. Més tard es van començar a trobar indicis d'augments de temperatures, gràcies als avenços en matèria de climatologia, satèlits i més seguiment climatològic i aquest moment va ser aprofitat per Margaret la qual va desenfundar una quantitat de diners astronòmica a Royal Society perquè demostréssin el canvi climàtic produït pel CO2. I així va començar el tema...
El moment va ser aprofitat per multitud d'ambientalistes i cal dir-ho, pel comunistes que van ser derrocats al seu moment, els quals van passar a ser activistes del comunisme a activistes ambientalistes. Units per una banda, interessos polítics, interessos econòmics però també interessos anti-capitalistes i anti-industrials.
El tema va adquirir tal importància que es començava a crear un monopoli periodístic, periodistes que cada vegada es veien obligats a publicar missatges més apocalíptics, moltes vegades sense fonaments científics ni probables.
Mica en mica s'anava creant un sistema, un gegant que cada vegada involucrava a més persones, cada vegada hi havia més persones ficada dintre el tema i cobrant única i exclusivament gràcies al clima.
I fins avui dia...
Entrades
7 comentaris:
És curiós. Gairebé al mateix temps hem escrit als nostres blocs dos articles amb la mateixa temàtica. Molt bona exposició. No és lògic que els governs, després de passar olimpicament dels problemes ecològics, de sobte tinguen aquest interés inusitat en un problema del qual només s'han oferit possibilitats. Mai certeses.
Si,a mi m'ha creat força impacte, al veure tota la trama, mica en mica he anat veient la possible "merda" que hi ha al darrera.
El pitjor de tot és que la gent no és crítica,ens ho creiem tot perquè ens han afusellat cada dia i perquè ningú vol anar més enllà del tema i parar-se a reflexionar.
El problema de les esquerres és que s'estan s'aferrant a unes idees sobre uns temes que no coneixen de res,de fet, qui d'ells ha obert mai un llibre de climatologia, de ciències del clima, qui d'ells s'ha mirat els estudis referents al clima?
De totes maneres, també té la seva part d'humor, he arribat a sentir gent molt segura que confonía el tema del canvi climàtic amb la capa d'ozó...
Mira, ja fa anys, quan encaran no es parlava en absolut de cap modificació del clima per causes antròpiques, però sí que es parlava de contaminació i extinció d'espècies, d'una manera ben personal jo pensava: "Com és possible que tot el diòxid de carboni, emmagatzemat per les plantes durant milions d'anys baix terra en forma de petroli, es llanci en pocs anys a l'atmòsfera i aquí no passi res?"
I sí, jo crec que sí que passa i que és greu i perillós per a gran part de la humanitat i per a molta fauna innocent.
Joan Vicenç, és probable que això sigui així, però parlant sobre una cosa que forma part d'un sistema macro-complex, que sovint és reversible o bé irreversible, que s'autorregula, que peta de cop... tot plegat fa arriscat el pronòstic, perquè el clima no segueix cap protocol, és massa poderós...! El què em fa por és, si realment el CO2 fos la causa,quins fins persegueixen els que estan aixecant al món, jo em pensava que anaven de bona fe, però indicis sospitosos de que alguns estan jugant brut fan malpensar de tot plegat, llavors aquest factor ja em fa dubtar fins i tot del canvi climàtic.
Opino com tu J.V però per fe cega (no puc demostrar-ho i si ho intentés, segurament sería discutible tot plegat).
Tot plegat em fa recordar als temps en que l'esglesia dominava el poble, per lluitar contra l'enemic sempre utilitzava missatges catastrofistes i figures endimoniades perquè la por és la millor aliada dels que estan al poder.
Llavors, ells fan exactament el mateix perquè ni a través de la ciència (a vegades fins i tot discutible) han aconseguit demostrar la seva teoria, és més, començo a intuïr que estan utilitzant el poder de la ciència (en comptes de la metodologia de la ciència) per aconseguir el seu fi.
Que som contaminadors? Si.
Estem extingint cada dia espècies? Si.
Emetem la pera de CO2? Si.
El consumisme actual és insostenible? Si.
Soms uns irresponsables destructors de la natura? Si o probablement.
Però...
La vall d'Aran serà destí costaner?
Només podrem viure als pols?...
Qui és capaç de demostrar i argumentar això?
per cert! ja sé que no callo mai però és que he llegit el comentari de l'anònim sobre el Bacillus thuringiensis. Tant el que planteja ell com el que diu J.V. em semblen molt bons raonaments.
La diferència és que, segons corren les veus (pròpis funcionaris de Medi ambient), hi ha força mala costum d'utilitzar Piretroides en comptes de Bacillus en parcs i jardins públics. És a dir, que l'exemple dels nens davant d'un pi o els pins de parcs, l'ideal sería amb Bacillus però en realitat es fa sovint amb piretroides (els piretroides senzillament ho maten tot i són força més tòxics), la mala costum en l'ús dels piretroides és que el Bacillus pot deixar restes de larves vives mentre que els piretroides de ben segur no...
Idò si no t’agrada “canvi climàtic” li podem cercar més noms, per exemple...
Insostenibilitat
Històricament hom parlava de naturalesa, que era una cosa que pareixia sobrava o, com a mínim, feia nosa. També s’explotava fins al darrer racó, no vos pensàssiu, però no acabava de donar el rendiment desitjat. Els pagesos més vells han viscut que la millor manera de fer net era cremar, quan anàvem d’excursió i encara ens topàvem amb alguns d’aquests protagonistes, ens ho feren saber adesiara: “per allà no passareu: fa temps que no es crema”.
Pels anys setanta vàrem començar a sentir a parlar d’ecologia. Primer com a cosa estranya i curiosa, després, els ecologistes, que eren com uns naturalistes emprenyats, començaren a calar els seus missatges en l’opinió pública, és a dir en els votants, amb la qual cosa , pels anys vuitanta es va canviar el discurs polític: adaptar-se o morir, com va dir aquell, i la veritat és que ni quan t’encalça la calavera aquella amb la falcella, encara ningú no en té ganes, de morir-se.
Ara ja tothom és ecologista, si més no en un cert grau que et permeti estar preocupat pel que passa, fins i tot et pot arribar a fer mal el cor en haver de sentenciar Son Espases tot i que continuar donant espasades a Mallorca és del tot insostenible, però com que el món ens empeny, a la insostenibilitat... el darrer que apagui el llum, si és que hi veu.
Després, deia, vàrem començar a parlar de medi ambient, o “medi” tot sol, per als estudiants que tenen necessitat imperiosa d’escurçar-ho tot. Aquest terme sí que ha caigut en gràcia, tant que ja són molts els municipis que tenen un departament de medi ambient, tot i que molts no saben ben bé per què, però és clar que és molt important tenir-lo, de fet trobarem regidors, i regidores, que encara volen anar més enllà i diuen que són partidaris de ”es mig ambient”.
I per si teníem poca confusió de sinònims, o succedanis, ara es mareja amb aquest altre: sostenible; fa uns anys es va a començar a remenar aquesta parauleta per rentar la cara als llocs on més s’havien distingit per massacrar la naturalesa, on l’ecologia era del tot hipertrofiada i antròpica, i en conseqüència quasi tot el medi ambient que quedava era urbà, urbanitzable, reserva d’urbanitzable, pirata, o per a reserva d’interès social. A partir d’ara, hom diu, tot això ha d’esser sostenible, és a dir: hom reconeix que ja no s’aguanta. Si s’aguantàs seria “sostingut”, si és sostenible és que teòricament encara es podria aguantar, però si per aguantar-lo ha d’esser tot fent la mitjana de les bregues de partit, i mirant tothora el votòmetre, estam arreglats. Resumint, que quan et diuen que el teu poble serà sostenible ja pots començar a córrer: no hi ha qui hi visqui i està previst que empitjori.
Dir que la carrera que duim de destrucció del territori és sostenible, és insostenible. Si destruïm territori ens quedam sense el territori que acabam de destruir, de moment, però la destrucció continua... fins quan? Com podem parlar del futur seriosament si el principal motor de l’economia és posar més ciment indefinidament. Diuen que Son Dureta és irreciclable perquè té 50 anys, així resulta que la vida de moltes persones ja duplica la d’edificis públics emblemàtics (si Guillem sagrera alçàs el cap, es moriria de rialles). Fa molt pocs anys que s’ha construït Son Llàtzer, l’hospital d’Inca, el de Manacor, quasi totes les clíniques privades han ampliat bastant... i encara ens falta l’ “hospital de referència”, que amb el ritme que han duit els darrers anys, els emigrants per una banda, i l’hospital aquest per una altra, quan l’acabin ja no serà suficient.
Això és sols una part dels serveis públics que la societat moderna necessita, però n’hi ha molts d’altres; l’institut de Marratxí es va inaugurar fa poquets anys, però ja no basta; les escoles mai no basten. L’aigua que ens plou fa temps que no basta, aleshores aplicam el pla B, la miraculosa tècnica que tot ho pot: continuar perforant fins que surti salada, dessaladores, potabilitzadores... en tot això, però, hi ha un error... no era un miracle, és una despesa energètica brutal, insostenible. Per obtenir aquesta energia (ni es crea ni es destrueix, vos sona?) cal capolar natura a alguna altra banda. I podríem continuar amb els residus, que creixen geomètricament, la mobilitat, entre embós i embós, tot i que s’acaben d’inaugurar, fa uns mesos, més autopistes que en tota la història. Resumint, que ja no hi cabem, a no esser que volguem canviar la Mallorca que esdevingué turística pel Hong Kong sostenible. Aleshores el problema serà qui voldrà venir a cercar sol i solàrium enmig de edificis i gratacels, i a preu de plaça de Sant Marc de Venècia, que aquesta és una altra: com més “prosperam” més car esdevé tot, per exemple la vivenda, que ja és a un preu del tot insostenible.
Fa trenta anys, deia, els ecologistes feien de periodistes, tècnics, mestres i de polítics utòpics tot explicant a la població que era i per a què podria servir sa Dragonera, es Trenc, l’Albufera, la serra de Tramuntana i d’altres espais naturals que ens estan quedant com una mena de zona verda per als hotelers. Per aquí hem prosperat: els periodistes ja saben tot això i ens ho recorden periòdicament, cosa que també fan premis Nobel, organismes dependents de l’ONU i en conseqüència ja ho podem veure directament als telediaris: el pol Nord es fon a marxes forçades, la selva tropical primària desapareix peti qui peti, cada estiu fa més calor i el desert el tenim als nostres peus...
Supòs que és això, la insostenibilitat, si ha d’esser una cosa pitjor... puf!
Pere Llofriu
Publica un comentari a l'entrada