dimarts, 17 d’abril del 2007

Jardim prometido

Aquesta bella cançó amb lletra de Teófilo Chantre i cantada per Cesària Evora, ha tengut una difícil traducció. Sembla que el dialecte portuguès emprat a Cabo Verde incorpora moltes paraules d’antigues parles africanes. Per tal de mirar d’esbrinar el sentit de la lletra he demanat ajuda a Dalva, del Brasil, qui m’ha fet saber de la gran dificultat d’eixir amb èxit una traducció fidel. Així i tot ha fet l’intent i personalment trobo que ha quedat amb molt de sentit, si bé manca una paraula on hi ha els punts suspensius que podeu mirar d’omplir vosaltres mateixos. Salut.

Ess verde di bô nome ja nos espera'l tcheu
Num jardim florido,rebera ta corré
Vale de Paúl é prova de fertilidade
Quande nuvem fecunda ta derrá-me sê amor
Agua ta caí esperança ta brotá

Nquês tempo d'otrora quande mundo era mundo
Maça di ouro bô tchom tava dá
Tchuva zanga e quel era de bonança
Hoje transformá num historia sabe d'uvi
Ma nôs vontade e esperança é maior

Quel jardim na nôs sonho ca morrê
Força de perseverança ainda ta cultiva'l
Cabo Verde é verde na nôs coraçon
Nôs terra ta vertejá d´nôs mon cheio d'amor

Sempre nô espera pèss dia grande
Onde cada fidjo ta tem sê parte d'virdim
Nô qu`rê vivê num terra d'amizade
Ta desenvolvê na meio d'felicidade
Num jardim prometido ta flori cheio di paz.

Aquest verd del teu nom ja ens espera
En un jardí florit un xaragall hi corre

Vall de Paúl és prova de fertilitat

Quan el núvol fecund escampa el seu amor

On cau l’aigua l’esperança raja


En aquell temps passat quan el món era món
Pomes de bon or la terra donava

La pluja s’enfadà i el que era bonança

Avui es transforma en una història ........

Però la nostra voluntat i esperança és major


Que al jardí del nostre somni que mor
La força de la perseverança encara el cultiva
Cabo Verde és verd en el nostre cor
La nostra terra verdeja de les nostres mans plenes d’amor

Sempre esperam aquest gran dia
On cada fill tendrà la seva part de verdor
Nosaltres volem viure en una terra d’amistat
Ens desenvolupam enmig de la felicitat
En un jardí promès florit i ple de pau.

· Si voleu escoltar la cancó:


·

3 comentaris:

Dalva M. Ferreira ha dit...

Repito: o verdadeiro jardim está dentro do nosso coração. Una abraçada!

Joan Vicenç ha dit...

17 de desembre de 2011
Vilaweb:

La cantant Cesaria Evora s'ha mort aquest migdia a l'hospital baptista de Sousa, a Sant Vicent (Cap Verd) a causa d'una insuficiència cardiorespiratòria aguda. Evora, de setanta anys, era coneguda com 'la diva dels peus descalços' perquè sempre cantava descalça dalt de l'escenari.

Nascudaa a Mindelo, Cap Verd, el 27 d'agost de 1941, des de 1991 va llançar la seva carrera musical a nivell internacional, fins arribar a ser la cantant amb més reconeixement internacional de la música popular de Cap Verd. Amb una trajectòria de catorze discos, un dels més destacats va ser 'Voz d'amor', amb què va guanyar el premi Grammy al millor àlbum contemporani de música del món l'any 2004.

El passat mes de setembre va posar fi a la seva carrera musical degut al seu delicat estat de salut. Havia estat intervinguda quirúrgicament diverses vegades, l'última, el maig del 2010, en una operació a cor obert.

Juan Bibiloni ha dit...

Encara que no s´entengui la cançó es bellíssima. La veu tan dolça de na Cesària emociona i omple de serenitat el cor.

Que descansi en pau per a sempre a les seves verdes i estimades illes africanes.

Joan