dimecres, 7 d’agost de 2013

L'alocar de Cala Matzoc, un trocet de paradís

Passejar pel seu interior és una experiència inoblidable

El darrer diumenge de juliol un grup d'amics vàrem organitzar una excursió botànica a la costa nord-est de Mallorca, concretament a Cala Matzoc, situada dins el municipi d'Artà. La intenció era veure una gran població natural d'alocs o alisos, Vitex agnus-castus, (en castellà, sauzgatillo), en el moment àlgid de la seva floració.  En Toni i na Cati, una parella d'artanecs bons coneixedors de la zona, ens vàren assegurar que els trobariem ben florits i a més que n'hi havia amb flors de diferents colors.

Dins el llit del torrent de Cala Matzoc hi creix una vegetació exuberant. L'abundància de garballons, alguns d'ells altíssims, li dona un aire de selva tropical. (Foto Matilde Martínez)

(Foto Matilde Martínez)

Féia calor....tots duiem una bona suada. Va ser tot un gust ser guiats fins l’Alocar des Matzocs pe’n Toni Muñoz. Jo ja el coneixia, però feia molt de temps que no el veia tot florit. L’agafàrem en el seu punt més àlgid. L’olor que ens envoltava era forta, no diria bona, però tampoc desagradable del tot, em recordava una mica a la forta olor dels estranys “crisantemos” de la festa de Tots Sants (Chrysanthemum sp. cultivars).  (Foto Rafel Mas)

Pel camí d'anada dins un pinar trobàrem aquest card diminut, Carlina lanata, en plena floració a finals de juliol. (Foto Joan Bibiloni)

 Detall de la flor de Carlina lanata. (Foto Joan Bibiloni)

 Un gust veure alocs de port arbori, però entristeix una mica veure les rabasses mortes d’antics exemplars morts per l’incendi de 1992. Allò si que devia ser un Alocar impressionant!!! (Foto Rafel Mas).

Infrutescència de Delphinium pictum. Aquesta ranunculàcia és un endemisme tirrènic que va arribar a Mallorca des de la costa franco-italiana durant el període Messiniense del Miocè tardà, ara fa uns 6 milions d'anys, quan el Mar Mediterrani es va assecar completament i tota la regió Tirrènica va quedar connectada sense aigua entremig, facilitant així l'expansió d'aquesta i moltes altres plantes cap a l'Arxipèlag Balear. (Foto Joan Bibiloni).
 
 Detall dels fruits de Delphinium pictum.  (Foto Joan Bibiloni)

 Alocs de flor blanca i flor blava envoltats de llargues espigues de carritxera, Ampelodesmos mauritanica. (Foto Joan Bibiloni).

Inflorescències d'aloc de color blau intens, el color predominant. (Foto Matilde Martínez).

Inflorescència d'un color blau més clar tirant a lilós. (Foto Joan Bibiloni).

Detall de les flors anteriors. (Foto Joan Bibiloni)

Un altre aloc de flors quasi blanques. (Foto Joan Bibiloni).

 
 Lluminosa inflorescència de flors quasi blanques. (Foto Matilde Martínez).

 Detall de les flors de l'aloc quasi albí. (Foto Joan Bibiloni).

 
Inflorescència de flors d'un color lleugerament més rosat que les anteriors. (Foto Rafel Mas)

Un altre aloc amb les flors d'un color una mica més rosat. (Foto Joan Bibiloni).

Detall de l'aloc rosat anterior. (Foto Joan Bibiloni)

És impressionant, jo afirmava que trobaríem exemplars amb flors liles, flors roses i flors blanques, la sorpresa va ser que trobàrem una quarta variació de color entremig entre el color rosa i el lila.
(Foto Rafel Mas)

Ens vàren sorprendre molt les nombroses agalles que parasitaven la majoria de fulles dels alocs com petits bultets vermellosos al anvers de les fulles i més blanquinosos al revers. Me’n vaig endur una fulla parasitada amb agalles per veure si aclaria quina espècie les produïa, la vaig oblidar al cotxe i es va assecar i marcir. Si algú coneix l’hostatge de les agalles ho podria afegir. En esmicolar la fulla seca entre les mans, em va a tornar a venir l’olor a estranys i a l’aigua de gerro de flors passades de cementiri. No és una olor dolenta...però si un poc mòrbica. (Foto Rafel Mas)

Detall de les agalles d'aloc al revers d'una fulla. (Foto Rafel Mas)

L'estructura esponjosa de les agalles és sorprenent al microscopi. Totes tenen un petit llombrígol, un ostíol per on surten els paràsits quan assoleixen la maduresa. (Foto Joan Bibiloni)

Detall d'una agalla que sembla una bola de fibres de possidònia, com les que es troben a les platges. (Foto Joan Bibiloni)

En aquesta foto a 100 augments es pot veure un cuc diminut que es retorcia dins el seu habitacle de l'agalla. (Foto Joan Bibiloni)

La curta caminada va ser molt feixuga per la bascota que feia, arribàrem ben suats però xalàrem d’un petit paradís. La companyia immillorable: gràcies Matilde Martínez, Jaume Mateu, Joan Bibiloni, Gemma Carrasco, Toni Muñoz, Rostoll Blat Barba... I el capfico a la platja va ser mel amb en Jaume Bonnín i en Xavier Manzano.

Video de l'Alocar de Cala Matzoc, gravat pel bon amic Toni Muñoz.

Salut i que els nostres hereus puguin gaudir d’aquest alocar quan tengui un port arbori, amb soques de 40 cms de diàmetre!

Matilde Martínez, Rafel Mas i Joan Bibiloni
 
Bunyola, Búger, Sóller, connectades via la xarxa de xarxes, 3 d´agost de 2013

5 comentaris:

Rafel Mas ha dit...

Hola Joan "Mundani" i tots,
els cecidis que vérem als Alisos o Alocs, són molt semblants als que s'observen a les alzines (ahir en vaig fer unes fotos a Esporles). Segons he vist, a les alzines els forma un àcar anomenat Eriophyes ilicis. El cuquet seria la larva. Supòs que o bé és la mateixa espècie, que no és gaire específica en quant al seu hoste(planta que l'acull).
Per cert a Mallorca a les espigues de càrritx (Ampelodesmos mauretanica) lis diuen Falles (Pronunciat "Faies", Una "faia") i al gra que produeixen: Falló "Faió", o "menjar faió". Per cert aquest gra encanta a les cabres i vaques i les fa anar ben grasses.
Quan és la pròxima sortida Amics.Arbres/GOB/BioDiversitat Virtual???
salut amics!

Rafel Mas ha dit...

Volia dir:
Supòs que o bé és la mateixa espècie, que no és gaire específica en quant al seu hoste(planta que l'acull) o bé una altra espècie d'àcar del mateix gènere.

Carmela ha dit...

Enhorabuena a todos, se os ve contentos y no es para menos: esa colección de Vitex en tres colores es impresionante! Yo estaría dando saltos! Si alguna vez venís por las Andalucías me dejaréis acompañaros? Grácies!

Jesús Palenzuela Borges ha dit...

No me hubiera importado sudar como ustedes, para poder disfrutar de ese rincón.
Buenas fotos, las de las agallas son impresionantes.
Un abrazo chicharrero.

Juan Bibiloni ha dit...

Muchas gracias por la parte que me toca, Carmela y Jesús.

Carmelita, cuando vuelva a Andalucía, si voy a Málaga, te llamaré para que me acompañes en mis excursiones botánicas y tu a cambio me mostrarás tus perritos y los jardines botánicos tropicales de Málaga.

Jesús, si, menuda sudada, pero te aseguro que valió la pena disfrutar de este trocito de Mallorca todavía virgen. Las excelentes fotos de las agallas son de Rafel.

Rafel, tens raó, també les fulles de les alzines tenen aquestes agalles en forma de bultets, al menys les del meu hort. A veure si qualque expert en il.lumina i ens treu de dubtes, com en el cas dels empelts de bruixa de les alzines. Desconeixia aquests noms tan macos de les inflorescències i els fruits de les carritxeres.

Un cordial abrazo a todos.