dilluns, 1 de maig de 2006

La recuperació dels olivars de muntanya


Els arbres d’Alaró

L’olivera (IV)

De les oliveres en podríem parlar en tants capítols com per poder-ne fer un llibre ben gruixat. Així és que deixarem per a la recerca a internet, on hi trobareu informació de sobres, o de llibres més especialitzats que també podeu trobar a les biblioteques i llibreries, els temes més generals sobre aquest arbre. A canvi tendrem més temps de parlar de l’actualitat dels oliverars d’Alaró, que són ben representatius del que també els esdevé als altres de la Serra de Tramuntana.

Com ja sabem, molts oliverars que s’enfilaven fins a tocar els alzinars i les garrigues més pedrenques, han anat reculant al pas de la reconquesta per part de la vegetació silvestre del territori que li era propi. Va ser l’activitat humana d’artigar, d’empeltar ullastres i d’introduir bestiar el que va fer desaparèixer la vegetació salvatge pròpia dels indrets per convertir-los en oliverars productius. Al pas dels anys i de l’abandonament de l’agricultura de muntanya, les espècies menys exigents en qualitat de substrat, ombra i humitat han anat envaint els oliverars: el càrritx (Ampelodesma mauritanica) l’estepa blanca (Cistus albidus), l’estepa llimonenca (Cistus monspeliensis), l’estepa negra (Cistus salvifolius), el xiprell (Erica multiflora) o peterrell com li deim a Alaró, el romaní (Rosmarinus officinalis), l’argelaga (Calicotome spinosa), la cossiada (Globulaia alypum) i com especialment oportunista, el pi (Pinus halepensis). A la vegada els ullastres (Olea europaea var. sylvestris), que són els peus on s’empeltaren les antigues oliveres, prenen força i la resten a l’olivera. Com podem comprovar moltes d’aquestes espècies, tal vegada totes llevat de l’ullastre, són molt bones de fer prendre amb el foc. Efectivament, tenen bons mecanismes per regenerar després d’un incendi i a la vegada el foc ha eliminat els competidors que li farien ombra, mai més ben dit; per això tenen el foc més com aliat que com enemic, encara que sembli el contrari.

Però parlam de les oliveres. Després de l’abandonament generalitzat de l’agricultura de muntanya, per part dels darrers pagesos, les marjades s’han anat omplint primer de pins i la vegetació que l’acompanya, i després poc a poc d’alzines (Quercus ilex), ginebrons (Juniperus oxycedrus), llampúdols (Rhamnus alaternus), mates (Pistacea lentiscus), etc. Hom escolta sovint que “els pins s’ho mengen tot”. De cada vegada més gent pren reacció contra aquesta invasió lenta i inexorable: es decideixen a recuperar l’antic olivar. Però, si s’hi ha establit una vegetació silvestre, espontània, fins i tot potser protegida, és legal eliminar sense més la vegetació invasora perquè només restin les oliveres? Certament no. És a dir no és legal realitzar aquesta recuperació de cultiu sense autorització. Què cal fer, doncs?. En primer lloc s’ha de sol·licitar autorització a la Conselleria de Medi Ambient per a eixermar la vegetació arbustiva i herbàcia i poder talar els pins i ullastres que volem eliminar. En aquest cas la sol·licitud ha de fer referència a la voluntat de recuperació de l’olivar. Un tècnic de la Conselleria avaluarà en un informe detallat l’efecte d’aquesta recuperació en els diferents aspectes que poden veure’s implicats: inventari de la vegetació existent i de la protegida que hi és present, perill d’erosió, si les pendents són fortes o suaus, si els marges estan en bon estat, si hi ha vivenda a la finca, si es pretenen obrir nous camins, si la parcel·la està dins ANEI (Area Natural d’Especial Interès), o dins ENP (Espai Natural Protegit), quina és la cobertura del sotabosc, la presència dels antics cultius (Ametl·lers, garrovers, oliveres), quins futurs cultius agrícoles s’hi volen establir, si aquesta recuperació afavoreix la prevenció dels incendis forestals de manera important etc. Cal tenir present un detall important: si la vegetació silvestre és molt important i els antics cultius, per exemple d’oliveres, fa molt d’anys que s’abandonaren i ja són escassos, llavors es tractaria d’un canvi de cultiu i no d’una recuperació de cultiu, per la qual cosa la sol·licitud i l’informe seria diferent si es tracta d’un cas o d’un altre.

A la pràctica la majoria d’aquestes sol·licituds es resolen favorablement per a ambdós costats, és a dir, es solen autoritzar aquestes recuperacions o canvis de cultiu amb certes condicions, com per exemple la de l’obligació de conservar certes espècies vegetals com per exemple les alzines, els ginebrons, les murteres (Myrtus communis), els llampúdols. Sempre amb el criteri que del que es tracta és de que allò esdevingui altra vegada un olivar. També pot passar que s’autoritzi la recuperació de certes parcel·les i altres no, a l’espera de veure com es realitzen les feines i si es fan bé. La recuperació dels antics olivars solen enriquir la diversitat biològica, altres espècies vegetals hi faran presència, tant si és de manera espontània com si és per part del propietari que hi sembra cereals o lleguminoses. En tot cas la producció d’olives i l’aparició de plantes herbàcies, com l’euphorbia pytiusa, criden a la munió d’insectes i els seus depredadors. La discontinuïtat de les superfícies forestals, trencades per aquestes marjades d’olivars amb poca vegetació, realitzen a la vegada, una important funció de prevenció d’incendis en forma d’autèntics i veritablement pràctics tallafocs. El valor paisatgístic no es veu alterat i fins i tot es pot enriquir amb l’aparició dels antics marges, xaragalls, clapers, fonts, casetes, cisternes que solen adir-se amb el color dels tronc i fulles grises de les oliveres.

És important assenyalar que l’harmonia entre el bosc i el cultiu agrícola, amb espècies forestals espargides, són una bona barrera als efectes d’aparicions de les plagues. Aquestes es solen donar gràcies a la combinació de factors meteorològics propicis, com sequeres continuades i treballs mal realitzats al bosc o als cultius agrícoles. Cal recordar la funció importantíssima de regulació hídrica i de fre a l’erosió que realitzen els boscos, els marges i els arbres en general.

Si teniu qualque pregunta o opinió, no dubteu a incloure-la com a comentari o correu. Gràcies.

Alaró, a primer de maig del 2006.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.

Ginebró (Juniperus oxycedrus)

Cossiada (Globularia alypum)

Sabatetes del bon jesús (Ophrys vernixia)

· Els Arbres d’Alaró
· L’olivera (Olea europaea) (I). L'olivera mallorquina
· L’olivera (II). Les oliveres a mercè del temps
· L’olivera (III). Camí de muntanya
~