Un estudi revela que els plataners de la Rambla tenen cicatrius per tales abusives
Un tractament determina els abusos que han patit els arbres de la Rambla
Un tractament determina els abusos que han patit els arbres de la Rambla· Rambla.
Els plataners tenen l´interior dels seus troncs plens de cavitats i cicatrius fruit d´antigues ferides.
Un tractament per eliminar la plaga coneguda popularment com la dels Tigres ha determinat que els plataners de la Rambla de Figueres han patit tales indiscriminades en els darrers trenta anys. Aquesta pràctica ha deixat la part interna dels troncs plena de cicatrius i cavitats, evident signe dels abusos patits al llarg del temps. El regidor de Medi Ambient, Pere Pujolar, explicava que aquest fet no posa en perill la salut dels arbres, però que denota les males pràctiques aplicades. «Trenta anys enrere, amb l´arribada de la nova maquinària, es va començar a eliminar el brancatge en la seva totalitat. Amb el temps hem pogut veure com això no resulta positiu per als arbres», explicava Pujolar.
Els plataners, que es van col·locar a la Rambla pels voltants del 1860, tenen un aspecte exterior immillorable, però per la seva part interna es pot observar com contenen incontables cicatrius fruit dels abusos soferts.
D´altra banda, l´eliminació de la plaga dels Tigres es va iniciar dos mesos enrere fruit de les queixes dels vianants que circulaven per la Rambla. Segons explicava Pujolar, aquests petits paràsits es desplomaven de les copes dels plataners i queien damunt dels vianants, els quals pateien fortes reaccions al·lèrgiques en entrar en contacte amb la pell. «Molts ciutadans havien sofert infeccions cutànies arran dels paràsits», explicava el regidor de Medi Ambient. La fumigació dels arbres es va dur a terme en un sol dia mitjançant un producte no tòxic per als humans però mortal per als Tigres.
Un dels efectes positius que s´han pogut observar de l´eliminació d´aquest paràsit és que les fulles dels plataners han començat a caure de forma uniforme, «fet que resulta molt beneficiós per l´arbre», apuntava Pujolar. Aquesta és una plaga que cada any afecta els plataners de la Rambla de Figueres i que provoquen la caiguda de les fulles abans de temporada.
«És molt perillos per als arbres que perdin les seves fulles abans de la tardor, ja que aleshores s´estan alimentant. Si no s´hagués fet el tractament els plataners haurien mermat la seva qualitat de forma considerable», explicava Pujolar. La manera en què es porta a terme la curació dels plataners és injectant la solució a l´escorça de l´arbre. D´aquesta manera s´eviten possibles molèsties als veïns.
Marc Estarriola, Figueres
Diari de Girona. 20.01.2006
· Article publicat al Diari de Girona el 20.01.2006~
Entrades
5 comentaris:
Dir plataner és com dir bucadillu.Alerta:Plàtan en català
Platanus x hispanica en llatí botànic!!!!
Jo en dic PLÀTAN.
I així ho he posat al títol de la noticia.
Segons la GEC, plataner és correcte però és l’arbre germà del bananer.
Però en aquests dos articles sobre plàtans, al Diari de Girona, Ràdio Palamós i El Punt, posen plataners.
Per això ho he deixat així.
És, avui en dia, molt difícil no trobar un plataner sense cavitats. Les males pràctiques d'esporga, que es varen practicar ara fa dos, tres, quatre o més dècades, malauradament es segueixen repetint, sobre plàtans, negundos (Acer negundo), lledoners, tipuanes, sófores, i gairebé sobre qualsevol espècie de fulla caduca que gosi estar situada en la via pública. A mí, se'm remou l'estómac quan veig el que fan als arbres del meu poble (Premià de Dalt), on repetida, però infructuosament he advertit sobre el mal que s'estava produint, no tant sols a la curta si no també a la llarga. I al final, avorrit, ja he llençat la tovallola i que facin el que vulguin. Però també em pregunto, és que no hi ha cap tècnic, cap especialista, cap autoritat, que sigui capaç d'aturar el que any rera any succeeix amb els arbres dels nostre pobles? Com pot ser que empreses com CESPA, que són patrocinadors de la Asociación Española de Arboricultura després facin podes que saben que són nefastes per l'arbrat? Sols hi ha una explicació: Genera molts diners i ningú ho vol aturar. Potser caldrà una llei, com l'actual pel tabac, per prohibir la tortura als arbres, ja que algunes empreses que es dediquen a la poda passen els beneficis per sobre de la salut dels seus clients, igual que fan les tabaqueres.
És molt cert tot això que dius Guillem, massa.
A molts Ajuntaments els fan nosa els arbres i fan que sigui responsabilitat dels regidors de serveis, de governació, de la neteja, que els arrencarien tots.
I molts Ajuntaments ordenen unes podes ben dràstiques amb el propòsit que la gent vegi que treballen molt, sembla que només valorin la feina que es veu molt.
I a les grans empreses de jardineria com Cespa, només val el que l’Ajuntament diu, la pela és la pela.
Cal dir però que a Cespa, algunes vegades, poques, els tècnics de jardineria s’han negat a fer informes falsos sobre l’estat dels arbres, amb el propòsit d’eliminar-los, que els demanava algun Ajuntament
I alguna vegada els treballadors de la poda s’han negat a fer alguna feina als arbres que consideraven que no s’havia de fer.
I també cal dir que algun d’aquests tècnics i d’aquests treballadors han plegat de Cespa cansats de que els facin fer aquesta mena de coses.
Us he de dir, d'entrada, que sóc totalment analfabet en temes d'arbres. La meva pregunta seria com ha de ser la poda del plàtan perquè al meu poble no se'ls poda des de fa anys però ara han crescut tant que constitueixen un perill quan fa vent. A més, la majoria tenen cavitats a l'interior. Com ha de ser l'equilibri entre poda i creixement desmesurat (entès com a potencial perill per les persones)? Gràcies
Publica un comentari a l'entrada