dilluns, 2 de gener de 2006

El fleix

Els Arbres d’Alaró
El fleix (Fraxinus angustifolia)

Quan era nin vaig tenir la gran sort de viure un estiu a sa Font Figuera. Era en un ambient matriarcal, on els meus germans i jo corríem tot lo dia pels oliverars, torrents i muntanyes d’aquella extensa finca. Vora les cases teníem gallines, conills i ens alimentàvem amb llet de cabra. Quan l’estiu era molt enllà i l’hortet no produïa herba verda abastament pels animals, ma mare ens enviava vora el torrent a cercar rames amb fulles de fleix per alimentar els nostres animals domèstics. Ja de més gran he pogut comprovar, en llegir referències sobre el fleix, que l’alimentació del bestiar amb les fulles d’aquest arbre es remunta a èpoques molt antigues.
Segons l’herbari virtual de la UIB, el fleix és un arbre que va ser introduït a les Illes, si bé s’ha naturalitzat colonitzant les voreres dels torrents. La seva fusta és de bona qualitat, forta, rígida, molt resistent als cops i als desgasts, flexible i amb excel·lent qualitat d’acabat. S’empra per a fabricar articles d’esports com raquetes de tenis, bates de beisbol, aparells de gimnàstica etc. També per a fer mànecs d’eines que s’empren per a pegar cops forts i repetitius com els martells o les destrals. S’empra per a fer trespols i parquets, ebenisteria de luxe i torneria. Als darrers anys s’ha disparat l’ús d’aquesta fusta en la fabricació de mobles, degut a la seva veta decorativa.
Ja a principis del segle XX, Antoni Gaudí va dissenyar mobiliaris que es construïren emprant la fusta del fleix, com aquesta cadira de menjador de la Casa Batlló (1907). També moltes de les famoses gaites gallegues es fabriquen amb la fusta d’aquest arbre.
En català aquest arbre rep molts noms, freixe, fleix, arbre ver, estanca sang, freixera... al poble de Santa Maria del Camí, a Mallorca. he sentit que l’anomenen estanya sang, encara que no ho he trobat amb aquest nom al “Diccionari Alcover-Moll”. Segons “La flora de Mallorca” del pare Bonafé, “el nom Fraxinus prové del grec fraxis , tanca, perquè a vegades serveixen de bardisses. Angustifolia, de fulla estreta.” Encara que jo no l’he vist mai fent de bardissa, a no ser com a arbre sencer i sense podar. Si el tallam rebrota de tanyada i gràcies a aquest sistema pot servir per espesseir el brancatge i fer bardissa. De totes maneres no me puc estar de proposar un altre perquè del nom de fraxis, que en aquest cas tindria relació amb la propietat de curar i tancar ferides que antigament es considerava que tenia aquesta planta. En aquest cas, “estanca sang” o “estanya sang” serien noms adients per justificar el “fraxis” de tancar. Segons el pare Bonafé “la bullidura d’escorça de freixe al 5 per cent, tres tasses al dia, és febrífuga. La de fulles seques, 15 grams per una tassa gran, és indicada contra l’escorbut, la gota i el reuma, tres xicres diàries durant 15 dies. La dels fruits és diürètica i un poc purgant.”
A un llibre que me va regalar en Jeroni Murtó d’Artà, l’any 89, “Arboles y arbustos” de Jean-Denis Godet a Plaza & Janés. Editora S.A., en parlar del fleix ens conta que “segons la mitologia germànica la cabra Fleidrus havia menjat de l’arbre del món, Yggdrasil, un fleix que té unes arrels que s’enfonsen a les profunditats fins a l’avern i beuen de les fonts de la saviesa i el destí, el seu tronc sosté la terra i la seva capçada aguanta la cúpula del cel. A l’arbre hi viuen animals mítics que tenen determinades funcions que són les que mantenen la vida al món. Cada dia els deus passen pel pont de l’arc de Sant Martí per administrar justícia baix la seva ombra.”
Fleix del torrent de Solleric. Alaró.
~
A Alaró hi tenim un dels fleixos més gruixats de Mallorca, es troba situat gairebé al mig del torrent de Solleric. Quan aquest ve ple l’aigua passa per ambdues bandes del tronc. Els fleixos i els arbres caducifolis de ribera en general, enriqueixen el paisatge amb tonalitats cromàtiques variades durant tot l’any, diversificant la verdor gairebé invariable de les comunitats boscoses autòctones esclerofil·les.
La llavor del fleix germina bé. Si ens interessa fer-ne una prova, posarem la ma al llibre editat per la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears “Reproducció de planta autòctona per a l’ús en repoblacions forestals, paisatgisme i jardineria” , a càrrec dels botànics i amics Guillem Alomar i Canyelles i Antonio García-Delgado on hi llegim que la recol·lecció de la llavor es fa de l’octubre al febrer, les llavors no es poden guardar molt de temps, ja que perden la capacitat germinativa. Conservau les llavors a un lloc sec i fred. En voler reproduir-les deixam les llavors dins aigua freda durant 24 h.. Enterrarem 2 o 3 fruits per alvèol, ho taparem amb una capa de substrat universal porgat a una profunditat d’1 – 1’5 cm. o un poc més. Els planters fets al gener donaren uns resultats de germinació als 50 dies en un percentatge del 80%.
Fleix a Son Fortesa. Alaró.
~
Segons on es sembrin el seu creixement és relativament ràpid. És recomanable l’ús de plançons de fleix de les Illes per a plantar als carrers i jardins dels nostres pobles. Hi guanyaran en aclimatació i resistència, i per tant no hauran de mester tantes atencions. Això ho coment perquè he vist que hi ha carrers, com a Lloseta, on se n’han sembrat d’importació.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró a 8 de desembre de 2005.